Marató pobresa. Jo també hi vaig ser.

Jo també hi vaig ser.

I ho dic perquè dir-ho em fa sentir bé.

El tercer torn. Tots puntuals a dos quarts de set. I a l’entrada en Mas-Colell que havia acabat amb els seu torn. Un mig somriure per part dels dos. Com si ens coneguéssim de molt. Doncs no. Però compartíem quelcom de bo. Compartíem com molts la Marató. Segon pis. Allà t’esperaven altres voluntaris per guiar-te fins un espai tancat on esperaríem  que comencés el tercer torn. Sorprenia veure la diversitat de gent que ens agrupàvem amb una única missió. La Marató. I de sobte la megafonia anunciava que ja s’havia recaptat un milió.

Madrid: Suspens en Matemàtiques

M’he passat dies i dies escoltant la senyora Aguirre gallejant davant el magnat Adelson que a Madrid gaire bé totes les escoles són bilingües. Doncs val, aquí també, però donem prioritat a una altra llengua.

De tota manera bé. Un notable per a Madrid en llengua. Ara bé, pel que fa a les matemàtiques, un “Muy deficiente” perquè l’alumne no “progresa adecuadamente” i el dolent del cas és que amb la seva actitud fan baixar la nota global de tots els alumnes de les altres comunitats.

Primer un desviament de 2000 milions a la comunitat de Madrid. I ara un desfasament de 19.000 milions en la seva banca. Ole pels nens!

I ara que? Doncs ara ens toca a tots repetir l’assignatura. I a més pagar 437 euros extra per la mateixa matèria. És a dir, que cada “españolito de a pie” pagarem 437€ de més per la desfeta. Dic jo, que després ens desgravarà a hisenda? O no? Ves a saber

M’encanten les grans finances. És el món al revés, on les pèrdues es socialitzen i els beneficis es privatitzen.

Jo de gran vull ser banquera!

I per a Madrid ...Un suspens gordote en matemàtiques. 

Ja els agradaria a ells tindre un Mas-Colell com el nostre. Però mai els hi prestarem !

Mas-Colell es nostre.

La Bondat de la gent

Mireu, igual que vaig fer amb els vídeo muntatges de les flors i de les pedres, en volia fer un de les persones. Persones que en mirar-les  reflectissin uns valors generals determinats i a les qual se’ls pogués aplicar una certa simbologia.

M’explico. Per exemple , per a mi en Guardiola podria representar “els valors”,  l’Ernest Lluch “el diàleg”, en Mas-Colell “l’excel·lència” i  en Vicens Ferrer “ la solidaritat”. I tampoc tindria problemes a trobar gent per a altres valors menys desitjables com la cobdícia, l’oportunisme, la intransigència o la vergonya. D’aquests n’hi ha molts. El problema va venir quan vaig intentar trobar algun exemple remarcable de valors com la justícia, la tolerància , la raó o la bondat. No hi va haver manera. Ningú s’ajustava amb precisió a  aquests valors. No aconseguia trobar ningú que en mirar-lo pensés. Aquest si. Aquest és la bondat, en persona. O aquest és la tolerància en estat pur.

Amb tot el meu respecte... al TC

Home, home, home!

Ja se m’ha tornat a atragantar el croissant. 

I és que mentre esmorzava he llegit a la Vanguardia  que "el Tribunal Superior de Justícia de Madrid" havia autoritzat una marxa de grups ultradretans, el mateix dia que les hordes basques i catalanes assaltaran els carrers de  Madrid per veure la Copa del Rei de futbol!

Home, home, home!

Tanta sensibilitat en vers Catalunya comença a espantar-me.

I després diuen que els que la liem som naltres.

La senyora Aguirre...un altre cop.

Jo és que ja us ho he dit moltes vegades però és que  li tinc autèntica passió a aquesta dona. I és que quan obre la boca no té desperdici!

Ara resulta que en pròpies paraules i referint-se al pròxim partit de la copa del Rei ,  ha dit “Que s’hauria de considerar un delicte xiular el príncep mentre s’escolta l’himne d’Espanya  i que si això passes,  el partit s’hauria de suspendre i després jugar a  porta tancada en un altre lloc". 

Fantàstic! Ja veig a tots els seguidors bascos i catalans tancats com bestiar en un altre lloc. Això tampoc tindria desperdici!

Bien por ella ! Aquesta dona apaga els focs amb benzina! 

I mentre ens dediquem a parlar de les xiulades  ningú se’n recordarà de Bankia i del dèficit transparent de Madrid

Bien per la senyora Aguirre. Un altre cop