Carta d'una catalana al senyor Josep Antoni Duran i Lleida

Benvolgut senyor Duran,

li escric aquesta carta amb l'esperança incerta que tingui a bé considerar amb atenció les meves lletres. Llegeixo a l'Ara.cat i amb total desconcert  per als que com jo sempre havíem cregut en vostè, que ara ens ven i utilitza el mateix discurs de la por del PP,  apuntant que si fos un dirigent empresarial estaria preocupat per si el nou estat podria fer servir l'euro.

De fet,  el que a als empresaris catalans els preocupa ara mateix  no és precisament si podran fer ser sevir l'euro en una hipotètica Catalunya independent, si no més aviat, si podran seguir pagant amb el que sigui als seus empleats en una hipotètica tercera via i dins d'una Espanya  passada de rosca, que els menysprea i que no paga.

Pere Canyelles: Figurants de cartró a la Via catalana? Que t'has begut l'enteniment xiquet?

Apa,  ja se m'ha tornat a ennuegar el croissant , llegint l'Ara.cat, però aquesta vegada per l'atac de riure que m'ha agafat llegint les esperpèntiques declaracions de Pere Canyelles, responsable de les joventuts del Partit Espanyol de Catalunya a una web  anomenada “Alerta Digital”

Molt per sota de les previsions dels organitzadors. La cadena humana per la independència que amenaçava d'omplir tot Catalunya amb una marea humana sense precedents no va estar exempta d'algunes notes esperpèntiques d'importància, com la utilització de figurants de cartró per omplir els buits en molts dels trams que estava previst omplir.

Però home....és que t'has begut l'enteniment? Perquè sinó no s'entén tanta mala fe. Per sota de les previsions dels organitzadors? Figurants de cartró?

I ja tens proves d'això? Vídeos,? Fotografies, encara que estiguin manipulades? Esborranys d'alguna cosa, encara que no se sàpiga de qui és l'autoria? Pots donar-ne testimoni perquè tu ho vas veure?

Catalunya: Deixeu marxar el meu poble

Si mai veus una terra tan bonica com la lluna, no ho dubtis, és Catalunya.

Em perdonarà l’autor de la fotografia però me l’han enviat per Wash up i en desconec l’autoria

Catalunya: Joc de minitrons

De tant en tant i sense que serveixi de precedent, llegint els diaris o escoltant la televisió trobes alguna joia que no té desperdici. És el cas de la carta d’Enric Casulleras a Don Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón que ja vaig comentar a un altre post  i ara, la descripció que  fa Sergio Jiménez a la Vanguardia sobre la situació dels emprenedors a la Catalunya actual. Us la recomano! Especialment a aquells que han llegit el llibre “Joc de trons”. Segur que després de llegir la carta trobaran moltes similituds amb la realitat catalana. El meu agraïment a aquest subscriptor de Sant Feliu de Llobregat, que amb la seva carta m’ha recordat que jo també formo part de la formidable fantasia èpica que vivim actualment molts catalans, siguem emprenedors o no.