Google+ Edithsme

21/10/14

Els miracles existeixen

Una de les moltes coses que em xoquen  de fer un voluntariat amb malalts pal·liatius, deixant de banda la immensa satisfacció que tal acte em comporta i que algun dia us explicaré, són les preguntes. Preguntes que de no estar amb ells mai em plantejaria i de les quals no pots fugir amb excuses o evasives ja que no els queda gaire temps i tampoc estan per hòsties. L'únic que et demanen és que siguis tu mateixa i els responguis amb la mateixa naturalitat que ells aporten. Tot el que volen i crec que no és demanar gaire, és una contestació sincera i un altre punt de vista.

De fet ahir, una dona menudeta a qui no sé si veuré en la meva pròxima visita perquè està una mica justeta i li queda poquet per creuar l'altra riba, em va preguntar si creia en els miracles. Si creia que eren possibles? Em vaig quedar parada i després li vaig somriure. I tant que si! li vaig respondre. Potser no seran miracles gloriosos, però aquí mateix,  en aquest hospital n'he vist uns quants. Miracles petitets, això si, però miracles. I la meva amiga menuda em va somriure. Doncs a mi ja em val un d'aquests, va respondre. A mi ja em val un de petitet, no demano gaire.

16/10/14

Les 660 frases més boniques

  • Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no el molestaran els meus dubtes. -Mario Benedetti-
  • Un dret no és quelcom que algú t'hagi de donar, un dret és quelcom que ningú t'hauria de treure.
  • No és que estiguem mal fets, el que passa és que estem mal estimats.
  • Que difícil és decidir quan la teva ment et diu que renunciïs i el  teu cor et demana a crits un últim intent.
  • Obrir els ulls fa mal, però és un mal molt necessari.
  • Tot el que sempre has volgut està a l'altre costat de la por. -George Addair-
  • I Déu va dir, “Estima al teu enemic“, i jo el vaig obeir. I em vaig estimar a mi mateix. -Khalil Gibran-
  • Un perdó no canviarà el teu passat, però li donarà un altre sentit al teu futur.
  • A vegades els somriures més bells amaguen els secrets més foscos,  les mirades més boniques les llàgrimes més amargues i els cors més tendres,  les ferides més profundes. -Edithsme-

15/10/14

Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.

30/9/14

La consulta ha estat suspesa i avui estic trista

Avui estic trista, si senyors, molt trista, i és que en certa manera penso que avui la democràcia en aquest país ha perdut la batalla.

El que hauria d'haver estat des d'un principi un problema de vertadera voluntat política dins d'un marc profundament democràtic s'ha convertit des de fa poques hores en una pantomima de mal gust, futur incert i conseqüències impredictibles.

La consulta ha estat suspesa, la llei de consultes, les actuacions i les preparacions vinculades a ella també. I tot això en menys de 7 hores, en una sentència exprés poques vegades vista en la jurisprudència de qualsevol país democràtic,  i tot arranjat a consciència pels que governen i pel mateix tribunal que anys enrere ja ens va tombar l'Estatut que havíem votat entre tots.

16/9/14

La Diada vista amb perspectiva

Vist amb la perspectiva que em donen els cinc dies que han passat des de la Diada i esmorteïda la ressaca de la multitudinària festa catalana, on tot s'ha de dir, m'ho vaig passar de conya, és hora de fer un petit balanç  i matisar tal fet amb unes quantes reflexions i pinzellades  

Primer de tot cal dir que em sento terriblement orgullosa i honorada d'aquest, el meu gran petit país i de la petita gran gent que l'habita. Per la seva manera de fer les coses, pel seu tarannà amable i conciliador amb la vida, per les seves rialles, per la seva tolerància i la seva alegria. Per la seva maduresa com a poble i la seva visió optimista de la vida. Per creure en quimeres i caminar milles.