Google+ Edithsme

6/9/16

Diada 11 de setembre 2016: estic cansada

A veure, porto tants anys anant a les manifestacions i a les Diades de l'11 de setembre que ja he perdut el compte,  i em sento cansada, terriblement cansada. 

Des de la del 76, la primera legal després de  l'ocupació franquista a casa nostra, i sense oblidar la del 77 on els catalans vam perdre per primera vegada el seny que segons alguns ens caracteritzava, al crit reprimit durant tant de temps de “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”, passant per la del 78 que va anar paral·lela a la del PCE,  on un fotiment de policies espanyols es van posar les botes disparant pilotes de goma als manifestants, fins les de 2012 sota el lema  “Catalunya, nou estat d'Europa”, i 2013, 2014 i 2015, on pel que es veu,  els catalans que m'acompanyaven i jo mateixa, ja ens havíem fet grandets i farts de tanta negra història ens vam deixar de rosetes i vam canviar la senyera per l'estelada, clamant als cels directament per la independència. I així estem. Com diu el President Puigdemont, anar fent, anar fent.

13/8/16

90 Frases de Mort i 9 poemes de Dol

  • I quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant d'amor. -Rabindranath  Tagore-
  • No ploreu perquè me'n vagi, certament sóc de les que penso que la mort no és la fi de res, perquè  la gent només mor quan l'obliden, i estic convençuda que això no passarà mai i per tant sempre romandré d'una forma o una altra amb valtres. -Edithsme-
  • Lluitaré fins a l'últim segon i el meu epitafi serà: No estic d'acord. -Joaquín Sabina-
  • T'espero al somni de sempre, no arribis tard.
  • I quan vingui aquella hora de temença en què s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Si amb la mort una millor naixença! -Cant espiritual / Joan Maragall-
  • No s'ha de tenir por de les ombres, ja que el simple fet de la seva existència és un indici clar que en algun lloc molt proper existeix una llum resplendent. -Edithsme-
  • Allò que es va estimar amb tot l'ànima no ho arrencarà cap oblit.
  • És difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi.-Edithsme-

20/5/16

El Govern Espanyol prohibirà altra vegada les estelades.

Apa, ja se m'ha tornat a ennuegar el croissant mentre esmorzava en llegir a “la Vanguardia” que el Govern Espanyol prohibirà les estelades a la final de la Copa del Rei d'aquest diumenge i que fins i tot instal·larà un doble filtre de seguretat per escorcollar a cadascun dels aficionats. 
Dic jo que els escorcollaran a tots no, i no només als catalans, oi?

Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos Anem a pams.

La que ho ha anunciat ha estat la excel·lentíssima delegada del Govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Concepción Dancausa, la mateixa que s'ha declarat publica i reiteradament contrària a l'avortament i al sistema de quotes percentuals de reserva de llocs per a les dones, tot adduint que en democràcia és més efectiu "educar que obligar o prohibir". Un Apa i Ole ben gran per aquesta dona que mesura amb tan diferent vara el que a ella l'interessa.

2/4/16

Les 880 Frases més boniques

  • Les millors espasses són les que han passat abans pel foc. -Genial.Guru-
  • Cadascú tria la paret on vol estavellar-se, la resta no depèn d'ell. –Edithsme-
  • Vivim en un planeta blau, que dóna  voltes a una bola de foc, amb una lluna que mou mars... i encara no creus en miracles?
  • Moltes coses es tornen belles quan les mires poc a poc. 
  • Hi ha quatre temps: present, passat, futur i perdut.
  • I ara princesa, ha arribat l'hora de treure's la corona i vestir-se amb l'armadura. La vida t'està posant a prova. Demostra de que estàs feta!
  • El perdó arriba quan els records deixen de fer mal.-Edithsme-
  • No cal fer-te pedaços per mantenir els altres sencers.
  • La valentia no sempre és allò que rugeix, de vegades la valentia és aquella veu suau que et diu al final del dia” demà ho intentaràs de nou i aquest cop ho faràs millor”
  • Hi ha dos tipus de dolor, un és el que et fa mal i l'altre el que et canvia.

8/2/16

Els catalans no som d'eixe món

Avui i per casualitat he entrat en un d'aquests fòrums on es debatia la singularitat catalana, i he de dir que m'he quedat del tot glaçada. I és que acabo de descobrir sense cap mena de dubte que els catalans, a part de no semblar-nos en res a la resta dels espanyols, no som, com deia Raimon,  d'eixe món.

De veritat som tan estranys els catalans?

A veure, som una Nació, però una nació no sobirana. Un Estat ben delimitat però sense fronteres i un dels pocs territoris democràtics al món on votar no es considera un dret fonamental i adquireix per tant el dubtós rang de quimera. Venerem a una verge negra a la que anomenem afectuosament moreneta, calcem espardenyes, cantem rondalles, i creiem en llegendes. Fem estranys rituals enfrontant dimonis i àngels, turcs i cavallers, cristians i musulmans. Tenim balls de bastons, de bruixes, de diables, de nans i de gegants. Ens agrada més la sardana que el pasodoble  i en lloc de ballar en parelles ho fem en rotllanes. Ens complauen mes els tibles, els flabiols i les tenores que no pas les guitarres i les castanyoles. En comptes de construir torres de ferro les construïm humanes, ens agrada enterrar les sardines i l'únic rei que ens satisfà és en Carnestoltes. Tenim una font màgica a la que li surten els colors quan li toquen la música que li agrada, i una muntanya tan esquerpa i tan serrada que diuen les males llengües que li van serrar els turons els àngels amb una serra daurada per tal de fer-la tan propera als catalans com llunyana als altres.