Els tuits homofòbics i el senyor Bosé

L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres majúscules s’hi podia llegir,  “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.

El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.

L'Àlex Ribes i el seu bloc, Societat Anònima

No és comú que un bloguer escrigui un post per felicitar, encoratjar i agrair a un altre bloguer, la feina ben feta del seu bloc. No, no és gens normal, però em veig en la necessitat més imperiosa i sense que serveixi de precedent, de fer-ho amb un bloc molt especial. I és que el cor, l’ànima i el cervell per una vegada se m’han posat d’acord i han cridat al mateix temps, un Apa i un Ole ben gran per a l’escriptura creativa, la sintaxi tan exquisidament estructurada, i el ben savoir faire d’un escriptor que amb una elegància que frisa l’èxtasi, denuncia en els seus escrits els tuits de vegades delirants i sempre menyspreables d’alguns que utilitzen les xarxes socials per enredar-se i de pas enredar els altres, embolcallant-se en la bandera d’aquesta Espanya, que tant ens estima i que tant ens escanya, per tapar les seves pròpies vergonyes.

120 Frases positives per motivar

• Segueix els teus somnis, ells saben el camí.
• Seràs feliç, va dir la vida però primer et faré fort.
• Avui ho veus tot negre, però un dia sobtadament t’adonaràs que totes les experiències, els errors i les vivències que has passat, tot això era en realitat una única línia recta que et conduïa inequívocament fins al que estaves destinat a ser.-Edithsme-
• Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
• La vida és això, caminar, caure, aixecar-te, seguir endavant, volar el teu vol, aterrar de nou, enfortir el cor, aprendre per desaprendre i començar un altre cop.-Edithsme-
• Al final importa una merda si les coses no han sortit com tu volies perquè val més tenir cicatrius per valent que la pell intacta per covard.-Bruce Lee-
• Cal ser feliç encara que sigui només per fotre alguns. -J. Sabina-
• La gent positiva és la que cau, s'aixeca, se sacseja, es cura les ferides, li somriu a la vida i li diu: allà vaig de nou.
• Mai sabràs el fort que ets, fins que ser fort sigui la teva única opció.

225 Frases sobre els amics i l'amistat

• Amic és aquell que quan et trenques et recompon amb els seus propis trossos.-Edithsme-
• Un veritable amic és aquell que deixa de banda les seves lluites per acompanyar-te en les teves batalles.- Edithsme-
• Si mai no has estat una mala influència, has fracassat com amic.
• Els amics són aquells éssers estranys que sense cap motiu et busquen i sense cap vincle es queden.-Edithsme-
• Els bons amics estan fets d'acer inoblidable.
• Coneixes aquelles amistats amb les quals t’has d'esforçar per mantenir-les o s'acaben? Doncs apa, a desfilar una darrera l'altra.
• Jo sóc la classe d'amic que fins i tot t’ajudarà a amagar un cadàver, però si em traeixes, recorda que sé com amagar un cadàver.
• Els únics amics que valen la pena són aquells que te la treuen.
• Amistat és aguantar al teu amic quan aquest esta enamorat i també quan deixa de estar-ho.-Edithsme-
• Quan les penes t’ofeguin, els teus amics et faran surar.
• Amb la feinada que tinc per fer amics i ara ve el psicòleg i em diu que són tots imaginaris!

Catalans, catalanufos i catalanofòbia

Començo aquesta entrada dient que normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.

En un altre post ja parlava de la catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos, si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.