Google+ Edithsme: d’octubre 2016

29/10/16

L'església, els difunts i les cendres

Llegeixo a la Vanguardia que l'església catòlica accepta a contracor la cremació dels difunts, perquè no veu raons doctrinals per evitar aquesta pràctica ja que “la cremació del cadàver no toca l'ànima i no impedeix a l'omnipotència divina de ressuscitar el cos”, doncs quin descans, caram, tot i que cal matissar que l'església ja acceptava amb resignació aquesta hecatombe des de 1963.  Tanmateix no puc deixar d'obviar les paraules del secretari de la comissió de Teologia Internacional, Serge-Thomas Bonino, que sembla transmutar-se en algunes ocasions assenyalades i sol adoptar una posició  una mica més radical, i en aquest cas ho fa quan afirma que “la cremació és una cosa brutal, i que no és un procés natural perquè intervé la tècnica i no permet a les persones properes acostumar-se a l'absència”. Caram amb el senyor Bonino, però si ell ho diu i així  és feliç, res a dir. Ara bé, i aquí és on intervé la controvèrsia més animada, la Santa Seu diu taxativament que aquestes cendres “han de ser forçosament conservades en un cementiri o lloc sagrat” i per tant queda expressament prohibit tot allò de tenir les cendres de l'avi  sobre la xemeneia o  tirar les de la sogra pel barranc, o posem per cas, enterrar les de l'oncle Pepito sota els geranis de la terrassa, tot i que les flors, i això està comprovat, creixin més formoses segurament per l'amor immens amb que se les rega. És a dir, que a partir d'ara tot això s'ha acabat i des d'aquest moment a alguns de naltres ens serà una mica més difícil arribar al cel perquè si no complim el que l'església ens impera, aquesta es negarà rotundament a que gaudim d'un funeral religiós com cal i a més no pregarà per la nostra ànima.