Vinga cor, una mica més! Aguanta. Continua lluitant, que ningú noti el que et costa continuar bategant.
Si plores per mi, no encenguis espelmes, encén els carrers. -Vist a Twitter: Francesc Villaubí-
No hem nascut per a estar sols però tampoc per a estar amb qualsevol. -Ozuna-
Tu que sempre poses un somriure en altres llavis, il·lusió en altres ulls i força en altres braços, fes-me un favor, no t'oblidis de tu, perquè sense les teves ganes ens surt més car a tots ser feliços. -Malafama1981-
Tots els homes haurien d'aprendre a jugar als escacs, per tenir clar que amb un mal moviment poden prendre la seva reina. -EH. Designs-
Sempre hi ha un t’estimo que cal guardar i un adéu que cal oblidar. -Edithsme-
A les meves filles les prefereixo amb antecedents, que sota indecents.
Tots juguem al mateix joc encara que a diferents nivells, bregant al mateix infern però amb dimonis diferents. -Mandinga Zaleilah-
De vegades la vida et trenca només per ensenyar-te que el teu costat més bonic és el de dins. -Juanma Quelle-
La gent bonica no sorgeix del no-res. Ha hagut de trencar-se moltes vegades abans d'arribar a ser com és. -Edithsme-
Batega cor. No tot s'ho ha tragat la terra. -Antonio Machado-
Que bonica és la vida, però que bonica quan es despista i et deixa viure-la. -Vist a Twitter: Trasto-
On sigui, com sigui
i quan sigui, però sempre amb els meus amics. -Edithsme-
Els meus amics són
un dels pocs pecats dels quals em sento més orgullosa. -Edithsme-
Un brindis per tots
aquells amics que no estan amb ningú perquè no els hi val qualsevol. -Adap. Miriam
Valles-
Queda't amb qui
t'aguanti en època d'exàmens. Aquests són els vertaders amics.
No és que els meus
amics estiguin bojos, el que passa és que són feliços, d'una manera
incomprensiblement divertida. -Edithsme-
Sigui quina sigui
la pregunta, els amics són la resposta. -Edithsme-
A la vida és
important tenir un amic que sigui mirall i ombra alhora, bàsicament perquè el
mirall mai menteix i l'ombra mai s'allunya.
La meva amistat ni
es compra ni es ven, li dono a qui la mereix i li la trec a qui no la valora.
Tan complicat i senzill alhora.
Trobar un amic que
estigui a l'altura de la teva bogeria, no té preu. -Edithsme-
Els vertaders amics
són els únics capaços de fer-te entendre que res ni ningú fa mal per
sempre. -Edithsme-
Amics normals no
gràcies. A mi doneu-me'ls bojos i malcarats, d'aquells que et canten les
veritats i després t'abracen i et reinicien. -Edithsme-
Els veritables
amics són aquelles estranyes persones que malgrat tot, et van fer costat, fins
i tot quan els hi vas donar veritables raons per anar-se'n. -Edithsme-
És innegable que a
hores d'ara el galliner polític i mediàtic espanyol està esvalotat més enllà de
"tot dubte raonable". Que si els comandos separatistes posen llaços grocs i les brigades nocturnes del Cs els treuen, que si els independentistes
hem d'estar agraïts per poder manifestar-nos a Madrid i que els de la Xusmapol
no ens peguin bastonades. Que si la Junta electoral, sempre tan pesadeta,
censura els llaços grocs a una parella de gegants (no és broma) i també vol que
es treguin estelades i llaços de tots els edificis públics. Que si l'alcaldessa
Colau els treu i el President Torra no. Que si els del Tribunal d'en Marchena
estan preocupats perquè els hi cauen els arguments a marxes forçades en aquest
judici farsa que aviat els hi explotarà, si no li netegen la cara, amb Fairy o
el que sia, tant se val. Que si Vox demana prohibir alguns partits en funció de
la seva ideologia i per avalar aquesta premissa fitxa per les seves llistes a tres o quatre generals
franquistes, que si els del PP per contrarestar tanta hormona patriòtica
fitxa un ex Teniente General com a cap per
a Melilla i per acabar d'arrodonir tal desgavell d'espanyolitat també fitxa a la
Cayetana Álvarez de Toledo, d'antiga soca, per a ser número u a Barcelona, segurament perquè
el seu major assoliment ha estat arribar a la seva edat i no parlar català, que
si els del Cs no volen ser menys i continuant amb el sainet fitxen pera les seves llistes un advocat de l'Estat cessat per haver defensat el delicte de rebel·lió en el procés català. Ai caram,
tot plegat un sense viure i un disbarat.
Tanmateix no són
pas aquestes bajanades les que més em fascinen d'aquest joc de cadires, sinó la
guerra de les banderes que es porten entre ells. Una guerra cruenta i nècia que
els defineix molt bé. De fet la conclusió que se'n pot extreure és obvia, tots
ells han abandonat les persones per embolcallar-se amb les banderes.
Potser per això
cada vegada que els sento parlar em ve al cap la comparsa de Cadis , Los
angeles de la Guarda, i la seva cançó “Me la Sudan las banderas”
“Cuando se acabe la
fiesta de la espada y la muleta y cuando no quede nadie enterrado en las
cunetas, entonces ve donde quieras, saca tu trozo de tela y presume de bandera” O també una altra Chirigota de
Cadis que diu entre altres perles,
"Tú, que enarbolas tu bandera con más orgullo que nunca y hasta las tripas te
arañan cuando quieran romper España, ahora des de Cataluña, eso si te toca los
cojones, que en tu nación hay gente que grita fervientemente que ellos no son
españoles"
És difícil vèncer a un poble que mai es
rendeix. -Adapt. Edithsme-
Perquè hi haurà un dia en què no podrem més i
llavors ho podrem tot. -V.A Estelles-
Lluitarem fins a l'últim moment i el nostre
epitafi serà ... Seguim dempeus!
Intentant prendre'ns la força ens l'han donada
tota. -Jordi Cuixart-
Les persones que intenten destruir els nostres
somnis, són les mateixes que mai han aconseguit els seus.
Per rendir-se es necessita un coratge que
nosaltres no tenim.
Digueu-li al vostre orgull que la nostra
dignitat els envia salutacions.
Si ens odien tant, per què volen que ens
quedem? I si ens estimen tant, per què no ens deixen marxar? -Edithsme-
No teniu prou mentides ni suficients cadenes
per a tanta dignitat.
Als quejuguen a perdre'ns, deixem-los guanyar!
Pau, revolta i somriures, aquestes són les
nostres eines. Ens volen violents i respondrem sempre dempeus, amb la cara
destapada i a plena llum del dia. Aquesta és la nostra fortalesa, aquesta és la
seva vergonya.-Edithsme-
Som mala gent, si sens dubte ho som.
Perquè no ens sotmetem i tampoc ens crispem. Perquè som llavors i tenim
arrels.Perquè som la voluntat i el llegat
vivent dels nostres avantpassats. Perquè
no vam néixer dòcils, ni callats,ni
obedients. Perquè no ens dobleguem i tampoc ens trenquem. Perquè quan les coses
van mal dades ens aixequem. Per això som mala gent, perquè sempre, sempre ens
aixequem Alguns ens estimaran pel que som i altres ens odiaran per la mateixa
raó, però el cert és, que res ens farà canviar. Massa tard. Per això som mala
gent, perquè no ens deixem i sempre, sempre ens aixequem.-Edithsme-
Avui m'ha arribat
la memòria anual 2017 d'Òmnium Cultural.
En Jordi Cuixart em
mira somrient des de la portada, el seu somriure és dolc i la seva mirada
clara. I a mi se m'encongeix el cor mentre li torno l'esguard, i de sobte em
venen al cap les paraules de la Dolors Bassa quan parlava sobre el seu temor a
quedar-se en un oblit profund i infinit. Em torno a mirar en Jordi i m'estremeixo,
una fiblada de ràbia em recorre l'espinada. Després recordo i penso jo sóc
Òmnium. Nosaltres no oblidem tan fàcilment.
Deixo la revista al
marbre de la cuina i em preparo un cafè que per uns moments em sap agre i dolç
al mateix temps, i mentre, en Jordi em segueix mirant des de la portada. Trenco
la cel·lofana que envolta la memòria, i a mesura que l'esquinço vaig pensant
que arribarà un moment en què així trencarem totes les falsedats que
embolcallen aquest immens disbarat i aquesta monstruosa trama. Per fi surt la
revista i a la primera pàgina la cara serena d'en Jordi em retorna la serenor
perduda per un senzill paper de cel·lofana.
Llegeixo un
paràgraf a l'atzar que diu "Mai normalitzarem la por o l'autocensura,
perquè volem que els nostres fills i filles visquin en llibertat. Mai
renunciarem a ser feliços, a viure la vida amb plenitud, amb la joia de pensar
i anhelar un futur millor i més just per a tothom. Sense el malson del
#DemàPotsSerTu"
De vegades em sento cansat i penso a
rendir-me, després ve ma mare, em fot una bona clatellada i la seva empenta m'empeny
a seguir endavant amb més força que mai.
Per a reines la meva mare, perquè tot i
tantes caigudes, mai ha tirat la corona.
Per a rendir-se es necessita un
coratge que la meva mare no ha tingut mai.-Edithsme-
Gràcies mare perquè
amb tu, no hi ha ull per ull, sinó cor amb cor.
Mirar a la
teva mare i pensar... Que seria de mi sense aquesta dona?
Ep, tu bonica,
si tu, la que estàs llegint això, la dels ulls brillants i el somriure dolç, si
tu, la meva preciosa mare. Feliç dia de la mare.-Edithsme-
Mai deixis de mirar-te com la teva
mare et mira.
A mi em van ensenyar a donar-li valor
a les coses. Tu per exemple em vals per a tot, mare.
Algunes vegades he pensat a rendir-me,
després he mirat a la meva mare i el seu coratge m'ha fet entendre que tot és
possible.-Edithsme-
La quantitat de dones excepcionals excedeix amb escreix a la
dels homes que les mereixen.- Edithsme-
Per a rendir-se es necessita un coratge que les dones no
tenim.-Edithsme-
Les dones tenim tot el dret del món a cometre errors, si els
altres no ho accepten, és el seu problema. Nosaltres vam néixer per a ser reals
i felices, no perfectes.-Edithsme-
Les dones també vam néixer de carn i ossos, però de vegades
hem d'actuar com si fóssim de ferro.-Adap. Edithsme de Roxi Mallen.
Posa’t bonica per a
tu, somriu per a tu, fes plans per a tu, sigues feliç per a tu i si ell
vol compartir-ho, bé, i si no, més per a tu. -Gabriel García Marquez-
No ens vestim per a provocar-vos. La nostra vida no gira entorn dels vostres penis. Supereu-ho!
Em van dir que no eres per a mi. Just a mi, que sóc
desobedient.
Som dones d’ales, no de cadenes.-Adapt.Edithsme de Lina Storni-
Cada dia més humanes, menys perfectes, més felices.
Una bona noia coneix els seus límits, una dona intel·ligent
sap que no en té cap.-Marylin Monroe-
Un dels millors avantatges de ser dona és poder creuar les cames sense necessitat d'aixafar el cervell.
Rere un gran home sempre hi ha una gran dona, i rere una
gran dona, una gran fila d’idiotes.
L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava
una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres
majúscules s’hi podia llegir, “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE
INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y
ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES
LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa
i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un
fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia
és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.
El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria
un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada
gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun
dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo
a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a
l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.
No és comú que un bloguer escrigui un post per felicitar, encoratjar i
agrair a un altre bloguer, la feina ben feta del seu bloc. No, no és gens normal, però em veig en la necessitat més imperiosa i sense que serveixi de
precedent, de fer-ho amb un bloc molt especial. I és que el cor, l’ànima i el
cervell per una vegada se m’han posat d’acord i han cridat al mateix temps, un
Apa i un Ole ben gran per a l’escriptura creativa, la sintaxi tan exquisidament
estructurada, i el ben savoir faire d’un escriptor que amb una elegància que
frisa l’èxtasi, denuncia en els seus escrits els tuits de vegades delirants i
sempre menyspreables d’alguns que utilitzen les xarxes socials per enredar-se i
de pas enredar els altres, embolcallant-se en la bandera d’aquesta Espanya, que
tant ens estima i que tant ens escanya, per tapar les seves pròpies vergonyes.
Seràs feliç, va dir la vida però
primer et faré fort.
Avui ho veus tot negre, però un
dia sobtadament t’adonaràs que totes les experiències, els errors i les
vivències que has passat, tot això era en realitat una única línia recta que et
conduïa inequívocament fins al que estaves destinat a ser.-Edithsme-
Se’n diu calma i m’ha costat
moltes tempestes aconseguir-la.
La vida és això, caminar, caure,
aixecar-te, seguir endavant, volar el teu vol, aterrar de nou, enfortir el cor,
aprendre per desaprendre i començar un altre cop.-Edithsme-
Al final importa una merda si les
coses no han sortit com tu volies perquè val més tenir cicatrius per valent que
la pell intacta per covard.-Bruce Lee-
Cal ser feliç encara que sigui només
per fotre alguns. -J. Sabina-
La gent positiva és la que cau,
s'aixeca, se sacseja, es cura les ferides, li somriu a la vida i li diu: allà
vaig de nou.
Mai sabràs el fort que ets, fins
que ser fort sigui la teva única opció.
Començo aquesta entrada dient que
normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin
fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et
tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de
què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les
paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de
les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que
encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i
utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.
En un altre post ja parlava de la
catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a
Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que
té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs
val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel
temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà
conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem
quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos,
si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos
que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el
temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.
A la meva pròxima borratxera algú haurà de morir; ja sigui
el teu record o la meva dignitat.-El viejon de la barba-
Recordes quan em repeties que jo era l’amor de la teva vida?
I ara em pregunto...a qui li estaràs dient en aquests moments la mateixa
mentida?
A la nostra història li va faltar la teva valentia.
Amor s’escriu sense sang.
Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o
més infern però mai el que vam ser.
Vaig posar els teus records en remull però segueixen surant
perquè l’aigua està salada, salada perquè brollen dels meus ulls llàgrimes
desendreçades.-Melendi-
No sé si vas canviar o és que mai et vaig conèixer bé.
No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara
que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
Et desitjaria el millor però ja ho vas tenir.
Tranquil cor, ja t'havies trencat abans i ja havies plorat
per altres comiats, i al final ... Al final novament en un futur et tornaràs a
enamorar.
No oblidis cuidar-la per si demà
en lloc de veure-la et toca imaginar-la.-Gabriel García Márquez-
M'agrades, però no és un simple
gust, no com m'agrada el cafè dels matins o les sortides del sol per l'horitzó.
Tu m'agrades no solament per uns breus instants de plaer. Tu m'agrades com per
a dues o tres eternitats consecutives. -Norad Murd-
Els millors amors estan fets d'acer "inoblidable". -Edithsme-
Tot el que sóc i tot el que he
viscut ha estat el camí per arribar a tu.- Santiago Cruz-
T'estimo amb tot el cor, i amb
tots els seus trossos també.-Edithsme-
Jo no sé estimar només amb
paraules, a mi em van ensenyar a estimar amb tota l'ànima.
Estàs allà, entre el que fa mal i
el que m'agrada.
Si estimes algú, digues-li. Molts
cors es trenquen, per paraules que no s'escolten.-Paulo Coelho-
M'agrades perquè no ets perfecte
i perquè vas arribar quan ja no t'esperava. M'agraden les persones que arriben
així, de sobte, aquelles que sacsegen la teva vida i fan tremolar el terra.
I et vaig anar estimant de mica
en mica, amb calma, lentament, amb precaució, fins que vaig decidir arriscar-me
i estimar-te com només sé fer-ho jo, intensament, amb tota l'ànima, amb tot el
cor, amb tot el meu ser.
A la teva boca li fan falta els
meus petons.-Edithsme-
No tots els superherois porten capa i tenen poders. No tots
els superherois poden ser com el meu pare.
Alguns pares estan fets "d'acer inoblidable".
El meu pare em va donar el millor regal que qualsevol
persona podria donar-li a una altra: creia en mi.-Jim Valvano-
Gràcies papa per seguir espantant els meus monstres.-Edithsme-
Quan el teu pare intenti ensenyar-te alguna cosa, procura escoltar
amb atenció perquè la vida no t'ensenyarà ni amb la mateixa paciència ni amb el
mateix amor.-Edithsme-
De petit pensava que el meu pare era una espècie de
superheroi, després vaig créixer i em vaig adonar que vertaderament ho ha sigut
sempre.
Déu meu, si us plau, converteix-me en la persona que el meu
pare creu que sóc!
De gran vull ser com el meu pare, perfecte malgrat totes les
seves imperfeccions.-Edithsme-
Jo no el vaig triar com a pare, senzillament vaig tenir
sort.-Edithsme-