Els tuits homofòbics i el senyor Bosé

L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres majúscules s’hi podia llegir,  “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.

El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.

El problema ha estat quan guiada per la meva insaciable curiositat, un mal vici ho reconec, he tornat a remenar per la xarxa, a veure què es coïa referent a aquest tema. I aquí se m‘ha tornat a caure la cara de vergonya quan he llegit segons que. 

Tanmateix, he de dir que fins aquí la vergonya era del tota aliena, però quan he llegit els tuits que li van enviar al cantant Miguel Bosé quan va perdre la seva neboda per un càncer, he sentit ràbia, ràbia de veritat, i és que havent sentit dir que quan va passar el succés, li havien enviat un gavadal de tuits homofòbics, no li vaig donar importància. De fet els catalans estem tan acostumats a rebre aquest tipus de piulades tan extremadament menyspreables, que vaig trobar fins i tot normal que alguns imbècils que ronden les xarxes com a voltors, esperant la víctima propicia, li escrivissin aquest mena de coses per agafar la notorietat de la qual sens dubte estan tan mancats. Ja estem acostumats. 

No obstant això i a mesura que anava llegint els comentaris per la xarxa no em podia creure la maldat i la crueltat de què d’alguns feien gala, vorejant perillosament les línies vermelles que sovint ens marquem com a éssers humans i com a persones. De fet i en aquest cas en concret les trepitgen amb total impunitat, i nosaltres, en certa manera som també una mica culpables, perquè sense voler-ho els hi permetem i no fem res, i  és per això que des d’aquí demano disculpes al senyor Miguel Bosé, perquè de la mateixa manera que sovint tendeixo a denunciar i posar-me ferma davant d’altres qüestions, aquesta em va passar per alt completament.  

Jo no sé quines tendències polítiques, orientació sexual, religió, o altres característiques particulars que en un món més racional serien del tots normals, tindrà el senyor Bosé, ni tampoc la seva neboda Bimba, de fet tant, se me’n refot.  A mi l’únic que m’interessa de les persones és que siguin honestes amb si mateixes i també amb els altres, que siguin bonetes però sense perdre la mica de bogeria que les caracteritza i les fa úniques , que siguin respectuoses amb les idees,  idiosincràsies i situacions personals de cadascú, i per sobre de tot que no jutgin a ningú si abans no han caminat pel seu mateix camí i amb les seves mateixes sabates. És per això que no coneixent de res al senyor Bosé, si fos el cas, també aniria a prendre una cervesa amb ell. I és per això també que des d’aquí i perquè sóc toveta de naixement  i crec fermament en la idea que hi ha més gent bona que dolenta en aquest boig món, m’agradaria donar-li, amb una mica de retard, el meu condol per la seva pèrdua, però sobretot el meu suport pel que fa a la indignació i la repulsió que sento davant els tuits homofòbics i mesquins de què van ser objecte ell i la seva família en uns moments ja de per si difícils per a tots ells.

Difícil de portar quan algú a qui estimes se’t mor, però encara més difícil si alguns, pervertits, ignorants i  intolerants amb la diversitat humana i les seves diferents característiques, s’entesten a recordar-nos la part més fosca de la nostra naturalesa menys humana. Tanmateix, segueixo pensant el mateix, i és que gràcies al cel, en aquest món estrany, segueix i seguiran havent-hi persones més bones que no dolentes. Una abraçada, senyor Bosé, i recordi’ls sovint a les filles de sa neboda,  de 5 i 12 anys, que els que envien aquests tuits són sempre gent amargada que odien  a cert tipus de persones senzillament perquè un bon dia van intentar ser com elles i és evident que no van poder,  i ja posats digui’ls de la meva part que no hi ha cosa que faci més mal als idiotes que perdonar-los  i que el primer pas per perdonar a algú és entendre que és un complet gilipolles i que mai canviarà. Tanmateix i un cop dit això, val a dir, que ja s’encarregarà el temps de fer la resta perquè sens dubte, al final, serà ell qui posi a cada princesa al seu tron i a cada pallasso al seu circ. No és un gran consol, però  es del tot cert.

Un brindis, senyor Bosé, un brindis  per tot allò que un dia ens va fer mal però que avui ens ha fet més forts.