Google+ Edithsme: de juny 2017

15/6/17

225 Frases sobre els amics i l'amistat

  • Amic és aquell que quan et trenques et recompon amb els seus propis trossos.-Edithsme-
  • Un veritable amic és aquell que deixa de banda les seves lluites per acompanyar-te en les teves batalles.- Edithsme-
  • Si mai no has estat una mala influència, has fracassat com amic.
  • Els amics són aquells éssers estranys que sense cap motiu et busquen i sense cap vincle es queden.-Edithsme-
  • Els bons amics estan fets d'acer inoblidable.
  • Coneixes aquelles amistats amb les quals t’has d'esforçar per mantenir-les o s'acaben? Doncs apa, a desfilar una darrera l'altra.
  • Jo sóc la classe d'amic que fins i tot t’ajudarà a amagar un cadàver, però si em traeixes, recorda que sé com amagar un cadàver.
  • Els únics amics que valen la pena són aquells que te la treuen.
  • Amistat és aguantar al teu amic quan aquest està enamorat i també quan deixa d'estar-ho.-Edithsme-
  • Quan les penes t’ofeguin, els teus amics et faran surar.
  • Amb la feinada que tinc per fer amics i ara ve el psicòleg i em diu que són tots imaginaris!

11/6/17

Catalans, catalanufos i catalanofòbia

Començo aquesta entrada dient que normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.

En un altre post ja parlava de la catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos, si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.