Google+ Edithsme: Espanya
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

19/3/17

L'Espanya del "jo no sé res"

Diuen que l'oblit és ple de memòria, res més cert, el que passa és que en el cas els polítics espanyols, la cosa ja comença a ser preocupant. Hem passat d'una epidèmia a una pandèmia i pel que es veu el contagi és fulminant, tot i que els primers signes no es mostren visibles fins anys més tard. El símptoma més característic de la malaltia és l'amnèsia i ja ha infectat a més de la meitat dels polítics espanyols, amb especial rellevància dins el marc del Partit Popular. Pel que es veu, es queden catatònics quan s’enfronten a determinades situacions i s'obliden per complet de tot.

Un dels primers casos reconeguts va ser el de l'expresident Aznar, que no va mostrar els primers signes visibles de la malaltia fins passats quatre anys del contagi, quan va admetre per a deliri del personal, que quan es va bombardejar l’Iraq ell ignorava que no hi havia armes de destrucció massiva. Un Apa i Visca ben gran per aquest senyor! Tanmateix s’ha de dir que després d'ell n'hi ha hagut molts altres i pel que es veu, actualment la propagació d'aquest virus anomenat afectuosament el “jo no sé res" és tan rapid com el de la grip aviaria entre els pollastres. L'exgovernador del Banc d'Espanya assegura que cap inspector li va fer arribar la informació que alertés dels problemes que tindria la sortida a borsa de Bankia. A la Infanta no li consta res, no recorda res i tampoc sap res dels assumptes del seu marit. De fet el seu cas és tan extrem que fins i tot va confessar que no sabia ni el que signava. Sens dubte és la maleïda malaltia que afecta més a uns que als altres.

24/6/14

El nou Rei Felip VI, té un germà més gran i català?

A veure si ens aclarim, caram que jo ja m'he fet un embolic!

A mi particularment no m'afecta gaire que aforin al ex Rei Joan Carles I. De fet i tenint en compte que Espanya és el país europeu amb més aforats per càpita i que existeixen més de 10.000 VIPS que  gaudeixen de tal estatus, entre ells 7.000 jutges, fiscals, diputats nacionals i autonòmics, senadors, executius regionals, alts càrrecs de l'administració de l'Estat i tot el Govern central, un més o un menys tant me fa. Ara bé... el que a mi m’escama i em fa pujar la mosca a l'orella, és la pressa que té el PP per enllestir tal afer i tancar files en torn del Rei, interpretant la Constitució a la seva manera i fent, desfent i modificant les lleis amb tanta pressa que ja m'agradaria a mi que posessin tanta diligència en arreglar qüestions més properes. Però pel que es veu,  res de res, i és que l'aforament del Rei s'ha convertit en una qüestió rellevant de l’Estat i les altres qüestions han d'haver quedat al calaix  classificades com qüestions irrellevants d'alguns exaltats.

9/6/14

Felip VI. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia?

Veient a TV3,  la corona i el ceptre amb que el pròxim 19 coronaran el príncep Felip com a nou rei d'Espanya, se'm cau l'anima als peus, i és que sense entrar en controvèrsies sobre Monarquia o República, sempre m'he preguntat fins a quin punt algú té dret pel sol fet del naixement a estar per sobre d'un altre? Personalment jo sóc de les que penso que ningú hauria d'agenollar-se davant un altre si no es per ajudar-lo a aixecar-se.

Vagi per davant que tot i qüestionar sovint la corona, tal fet al llarg del temps s'ha convertit per a mi en quelcom del més natural dins la meva vida. Teníem Rei... doncs en teníem. Però ara que el Rei que m'ha acompanyat mitja vida abdica em faig moltes preguntes. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia? Home, doncs em perdonarà el futur monarca però penso que no.

20/5/14

Catalunya és un Estat de la Unió Europea des del 1986!

Catalunya és una nació? Home doncs jo sempre he pensat que si. Una nació petiteta això si,  però  sens dubte una nació. I de fet l'enciclopèdia catalana em dóna la raó,

Nació: conjunt d'habitants d'un mateix País units per una mateixa història i que comparteixen alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic.

Posades així les coses ningú pot dubtar (excepte el ministre Margallo) que Catalunya és una nació. Ara bé....Catalunya és un Estat?
Home, home, home! Si faig cas de la definició que dóna l’enciclopèdia Espanyola, doncs sens dubte també som un Estat,

Un Estat és un país  o domini d'un Príncep o Senyor de vassalls.

Apa i Ole. L'ha clavada, l'enciclopèdia!

7/2/14

"Et deixe", al·legoria d'un director madrileny que expressa l'inexpressable sobre Catalunya-Espanya

Després de veure el curt, et deixe, d’Ángel Puado, un Madrileny, llicenciat en econòmiques, establert a Alacant i que treballa de bibliotecari, el primer que m’ha vingut el cap és la imatge del meu cosí Juan, un manyo cazurron i bonàs que no deixa de repetir-me que, los catalanes somos idiotas con todo eso del independentismo. Para que cojones quereis irós? Donde vais a estar mejor? I mentre vinga a menjar gambes.  Mira que sois raros los catalanes i pesados ...però majos, eso si, majos.

20/12/13

La meva felicitació al President Rajoy, si senyor!

La meva felicitació al President Rajoy, si senyor! No he entès res de res,  però se’l veia tan segur i tan content llegint les últimes novetats del Consell Europeu en què i pel que es veu, Espanya ha contribuït tant i tant, que dono per descomptat que serien importants. De fet  i tal com ell diu,  han estat converses del més alt nivell,  i serà per això, jo que d'estatura i de mires sóc mes aviat normaleta,  que no he entès res de res.

El cert és que he pensat que després ja m’ho aclariria el senyor President,  quan contestés les preguntes del periodistes acreditats en la roda de premsa posterior a “la Cimera de caps d'Estat i de govern de la UE per a la creació d'un mecanisme i un fons de resolució bancària únics”(amb aquest nom no m'estranya que els ciutadans d'a peu no entenem res de res)

4/12/13

Si ens independitzem, ni UE, ni OTAN, ni res de res. Doncs val.

Llegeixo a El Periódico que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha exposat per escrit la posició oficial de la UE davant una eventual independència de Catalunya, deixant ben clar que, “seria considerada un tercer Estat respecte de la UE i els tractats deixarien d'aplicar-se al seu territori".
Home doncs que voleu que us digui, arribats a aquest punt ja n'estic tan farta del tema i de les amenaces que tant em fa. I  és que al meu entendre,  això és una idiotesa per més que el ministre Margallo s'entesti a fotrem por. De fet ni els mateixos de la UE saben el que cal fer i semblen massa disposats a  obviar que quan es va redactar aquest tractat no es va tenir en compte la possibilitat que en el futur una regió d'un Estat aliat pogués independitzar-se. Benvinguts al segle XXI! I per tant actualment no disposen de cap disposició concreta sobre quines serien les passes que s'haurien de fer. Total, que potser nosaltres no sabrem el que passarà quan ens independitzem però pel que es veu ells tampoc.

22/10/13

En un gest de grandesa, Rajoy impedeix parlar el President Mas

Llegeixo a l'Ara.cat que el President Mas assistirà al Fòrum euromediterrani, que es farà a casa nostra però que el govern espanyol li impedirà fer cap intervenció. Apa i Ole!

Ara resulta que Espanya castiga el nostre President per haver estat un nen dolent! Ai, ai, ai, President Mas, dolentot!

Personalment crec que el senyor Rajoy està molest perquè el president va fer quedar molt i molt malament a la seva delfina Santamaria quan va vindre de visita. Ves què hi farem! Després d'això començo a entendre a quins gestos de grandesa es referia el president espanyol, i si tots són com aquests, en tindrem per temps. I és que ja se sap quan parles amb qui es fa el sord, poca conversació i si a sobre mai troba el moment, pitjor.

11/10/13

Aquest 12 d'octubre... amagueu criatures i ancians que venen els de la Falange!

Llegeixo a l'Ara.cat que fins a 10 manifestacions estan previstes per a aquest 12 d'octubre,  i que el  conseller Espadaler està especialment preocupat per la que faran els ultres més radicals a la plaça Espanya.

Home, doncs  que voleu que us digui ...jo també estic preocupada! Que uns quants ultres de la Falange, Nudo Patriota, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional es passegin pels carrers de casa meva guarnits amb els vestits típics de l'època i airejant alegrement  les banderes preconstitucionals que en altres temps no molt llunyans van embolcallar a molts catalans... No em fa cap gràcia, no senyor.

6/10/13

Carta d'una catalana al Conseller Francesc Homs

Benvolgut Conseller Homs,
havent-me assabentat pel Ara.cat que el govern esta ultimant un informe amb totes les deslleialtats de l'Estat cap a Catalunya i tenint en compte que tal com estan les coses penso que tots els granets de sorra compten, m'adreço a vostè amb l'esperança que l'enllaç que li adjunto el pugui ajudar d'alguna manera a no oblidar-se'n de cap.


Esperant que les meves lletres puguin servir d'alguna cosa , m'acomiado de vostè agraint-li per endavant tota la tasca feta al llarg dels anys per aquesta Catalunya riallera que arribada a la majoria d'edat vol votar.

Una catalana, cabrejada i aturada. Mala combinació caram!

3/10/13

Carta d'una catalana al senyor Josep Antoni Duran i Lleida

Benvolgut senyor Duran,
li escric aquesta carta amb l'esperança incerta que tingui a bé considerar amb atenció les meves lletres. Llegeixo a l'Ara.cat i amb total desconcert  per als que com jo sempre havíem cregut en vostè, que ara ens ven i utilitza el mateix discurs de la por del PP,  apuntant que si fos un dirigent empresarial estaria preocupat per si el nou estat podria fer servir l'euro.

De fet,  el que a als empresaris catalans els preocupa ara mateix  no és precisament si podran fer ser sevir l'euro en una hipotètica Catalunya independent, si no més aviat, si podran seguir pagant amb el que sigui als seus empleats en una hipotètica tercera via i dins d'una Espanya  passada de rosca, que els menysprea i que no paga.

4/5/13

Som els catalans, els nous jueus d'Espanya?

Veureu, molts catalans comencem a estar farts que alguns mitjans de comunicació i alguns polítics sense escrúpols ens comparin constantment amb els nazis i que utilitzin aquests fets tan greus per banalitzar una cosa que va fer tan  mal.  És immoral, xenòfob i està fet amb mala llet.

Aquesta vegada ha estat tele Madrid. Cristina Ortega, autora del  reportatge titulat ‘La imposición y perversión del lenguaje’ compara el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el nazisme i l’estalinisme.

La propaganda estalinista ho va crear. Els nazis ho van perfeccionar, i avui ens apodera i articula sense que molts en siguin conscients.

I mentre deia això, apareixien en pantalla i consecutivament les imatges de Stalin, Hitler, tres encaputxats d'ETA i el president de la Generalitat, Artur Mas.  Apa i Olé!

22/3/13

El Valle de los Caídos, una vergonya nacional


Dimarts passat vaig poder veure a TV3 i a l’espai “Sense ficció” un documental de Montse Armengou i Ricard Belis, titulat "Avi, et trauré d'aquí".

El primer que he de dir és que és un documental magnífic i el segon és que em vaig quedar gelada pel que vaig descobrir i que per descomptat mai m’han explicat en cap dels llibres de text que he estudiat i que tant li agraden al ministre Wert.

Molts de naltres sabem que el Valle de los Caidos és un monument funerari que va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola i per mandat de Franco. Val a dir que molts d'aquests presoners republicans que van participar en la seva construcció van morir  per falta, entre altres coses,  de qualsevol mesura de seguretat.

I la cosa té conya perquè tot i que el monument va ser teòricament concebut per honorar els morts tant franquistes com republicans, la inscripció que honora tan esplendorós monument diu 

                      “Caídos por Dios y por España”.

Apa i Ole! Que l’hi diguin als republicans que estan enterrats allà! I als seus familiars.

11/3/13

Vergonyós, senyora Camacho, vergonyós


Entenc perfectament que amb el nou mapa polític que es va obrir després de les eleccions catalanes, el Partit Popular i en especial la seva figura entrés en decadència, però d'aquí a muntar un circ com el que està muntant vostè tota sola, tan sols per tenir a la tele uns minuts de glòria,  és en la meva opinió poc menys que d'idiotes.

Ara resulta que prescindeix dels serveis d'escorta que li prestaven el mossos i vol que la escortin els de la policia nacional? Pos val. Seran més macos, per dir alguna cosa. I més xulos, per dir-ne una altra. Però tampoc calia tanta expectació mediàtica, caram!  I de fet  tampoc calia importar-los d'Espanya perquè em penso que des de fa un temps ja tenim pul·lulant per Barcelona un gavadal de Black men.

4/3/13

Corina, l'amiga entranyable del rei


Em disculparà sa majestat si esmento en aquesta entrada  que  ja fa molt temps que corren rumors per aquesta Espanya mil·lenària, que el rei no és tan bon xiquet com la seva posició li demana. De fet eren secrets a veus que no se ben bé perquè molts de naltres vam obviar en el seu moment. Però els temps canvien, i naltres amb ells.  I això de les xarxes ja no respecta ni als monarques.

No ens va sorprendre llegir al llibre de Pilar Eyre, que María Gabriella de Saboya, exdona  de Robert de Balkany, la comtessa lginha Nicolis de Robilant, o fins i tot la pròpia Sara Montiel  foren possibles amants del rei, però ara sembla que es destapa el seu possible afer amb la princesa Corina Sayn-Wittgenstein, 30 anys més jove que el monarca.

Val a dir que a mi personalment me la repanpinfla  la vida amorosa del monarca, però  que caram,  amb la que li està caient a la teulada i vostè no para quietet ni un moment. I és per això que m’ha picat la curiositat i he tafanejat una mica per la xarxa

29/1/13

Per què no abdica el rei d'Espanya?


Llegeixo a la Vanguardia que la reina Beatriu d'Holanda ha anunciat la seva abdicació a favor del seu fill, el príncep Guillem, tot adduint que,

La responsabilitat sobre el nostre país ha de recaure en mans de les noves generacions.

Completament d'acord.

Val a dir que aquest post està escrit amb tot el respecte que em mereix la posició que ocupen els reis i les reines d'aquest món tan estrany i que amb tanta deslleialtat reparteix bressol.
Dit això comentaré  també que jo no crec en reis i en reines i tampoc en princeses. És el meu parer que cap home o dona ha de agenollar-se davant un altre si no és per ajudar a algú a aixecar-se.

18/1/13

El cas Bárcenas i la doble moralitat de la senyora de Cospedal


Recordeu quan el novembre passat i en plena campanya electoral catalana la Ministra més ben pagada d’Espanya, la senyora de Cospedal , aterrava a casa nostra de la mà de la senyora Camacho per pronunciar aquella memorable frase que tan profundament va calar en els cors dels catalans i les catalanes.

“El PP quiere mucho a los catalanes”

per tot seguit i amb una gramàtica acuradament expressada,  etzibar-nos que,

¿Us imagineu que un president del PP en una comunitat autònoma s'hagués sabut que ells o algú de la seva família o els seus predecessors del mateix partit tenen diners fora o han evadit, s'han quedat diners que no són seus i es parlés de comptes a Suïssa? Oi que jo ja hauria hagut de dimitir?

Recordeu com se'ns va quedar el cos a molt de naltres en veient  com tota una senyora Ministra embrutava unes eleccions democràtiques tot donant credibilitat a uns esborranys sempre desapareguts i sempre sense autoria declarada que desprestigiaven i embrutaven sobre manera i  de la forma més matussera  la imatge i el bon nom d'un altre polític en plena campanya?

14/1/13

Per a la web de la marca España, no existeix el franquisme


El febrer de 2012, un grapat de Ministres que durant diferents legislatures i sota l’empara de diferents governs espanyols varen ocupar en algun període la cartera d'afers exteriors d'Espanya van signar un article conjunt al diari el Mundo per tal de rellançar la marca “España”, a les hores i a aquestes hores òbviament masegada i desgastada.
Fins aquí res a dir.

El problema al meu entendre comença quan els signants d'aquest escrit es proposen com a objectiu primordial consolidar la llengua espanyola com a preeminent al món negant en qualsevol cas la pluralitat de l’estat espanyol i incidint en el fet que el futur d'Espanya passa de totes, totes per fomentar la cultura en espanyol aprofitant el millor que té aquesta Espanya mil·lenària i que són....la Corona i l’exercit.
Apa i Olé!

28/12/12

Rajoy: Dialogaré de tot allò dialogable



I és que amb aquesta memorable frase i fent balanç de l’any 2012, el nostre estimat president de la nostre estimada Espanya mil·lenària s’ha senyat en salut i ha recollit el guant que el conseller de la Presidència, Francesc Homs, li ha llançat sobre una possible reunió dels presidents espanyol i català.

Faré tot el que estigui a les meves mans per reconduir la situació [amb Catalunya]

Home, personalment jo crec que no hauria de marejar més la perdiu i abstenir-se de reconduir res més. Ja hem vist els catalans durant aquest any del seu mandat,  com se les gasta el  senyor President en això de reconduir les situacions i ves per on, sempre en sortim escaldats. I si no que li preguntin al ministre Wert o al ministre Gallardón, per citar alguns dels Ministres més dialogants.

19/12/12

Avui 19/12/12, Artur Mas i Oriol Junqueras ha signat "El pacte de l'esperança" i les reaccions del govern de Rajoy no s'han fet esperar.


Avui dimecres 19 de desembre, Artur Mas i Oriol Junqueras han signat un pacte de governabilitat històric pel que fa a la inclusió en aquest acord de la celebració d'una consulta sobre l’autodeterminació .
Ja era hora caram! Jo ja feia temps que tenia ganes de saber quanta gent a casa nostra se sent prou gran per voler marxar de la tutela dels pares. Suposo que en certa manera això és el que més espanta a la resta d'Espanya. Bé, ja ho veurem.
Valdria la pena afegir que aquest pacte ha estat batejat amb el nom de, Pacte de l’esperança!
Molt adient, si senyor. Molt adient. Jo crec que l’han clavat els xiquets.
Tot seguit Junqueres ha dit que,

Estem davant una oportunitat extraordinària
Pretenem posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans de Catalunya
Només amb el compromís dels ciutadans de Catalunya assolirem aquest objectiu

Jo per si de cas ho aniria repetint sovint, no fos el cas que aquesta vegada torni a passar el que la passada i els ciutadans de Catalunya trasbalsats de nou pels rumors de pesta negra i misèria que ens tornen a arribar d'Espanya  els  tornéssim a retirar la xarxa després d'haver-los empès a tirar-se des de dalt de la muntanya.
Ves, que hi farem. Som així els catalans, encoratjats. Però pel que es veu a l’hora de la veritat...covards.
I a tot això que diuen els altres?