Google+ Edithsme: L'Espanya del "jo no sé res"

19/3/17

L'Espanya del "jo no sé res"

Diuen que l'oblit és ple de memòria, res més cert, el que passa és que en el cas els polítics espanyols, la cosa ja comença a ser preocupant. Hem passat d'una epidèmia a una pandèmia i pel que es veu el contagi és fulminant, tot i que els primers signes no es mostren visibles fins anys més tard. El símptoma més característic de la malaltia és l'amnèsia i ja ha infectat a més de la meitat dels polítics espanyols, amb especial rellevància dins el marc del Partit Popular. Pel que es veu, es queden catatònics quan s’enfronten a determinades situacions i s'obliden per complet de tot.

Un dels primers casos reconeguts va ser el de l'expresident Aznar, que no va mostrar els primers signes visibles de la malaltia fins passats quatre anys del contagi, quan va admetre per a deliri del personal, que quan es va bombardejar l’Iraq ell ignorava que no hi havia armes de destrucció massiva. Un Apa i Visca ben gran per aquest senyor! Tanmateix s’ha de dir que després d'ell n'hi ha hagut molts altres i pel que es veu, actualment la propagació d'aquest virus anomenat afectuosament el “jo no sé res" és tan rapida com la de la grip aviaria entre els pollastres. L'exgovernador del Banc d'Espanya assegura que cap inspector li va fer arribar la informació que alertava dels problemes que tindria una sortida a borsa de Bankia. A la Infanta no li consta res, no recorda res i tampoc sap res dels assumptes del seu marit. De fet el seu cas és tan extrem que fins i tot va confessar que no sabia ni el que signava. Sens dubte és la maleïda malaltia que afecta més a uns que als altres.

Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana i també Rita Barberà, que en pau descansi, alcaldessa de València, tots dos, pel partit Popular, no en sabien res de com es finançaven les campanyes electorals del PP valencià. L'expresident de Bankia, exvicepresident econòmic del Govern i exdirector gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, no sabia res sobre l'opacitat de les targetes Black, de fet aquest senyor és també un cas extrem perquè fins i tot addueix que està molt sorprès perquè a ell ningú li havia dit res de res. Un altre Apa i Visca ben gran per a ell! I que dir del seu predecessor, el senyor Miguel Blesa, que tampoc sabia res de res, o de l'expresident Aznar, que com ja hem dit abans és un dels casos més greus, que tampoc sabia res sobre el que el seu ministre, el senyor Rato, estava fent. Per últim però no menys important, un dels meus preferits, el senyor Albiol, que amb el seu tarannà sempre conciliador diu que "els espanyols mai han matat catalans". Sens dubte un oblit sense mala intenció, a causa de la infecció.

El president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, que ja porta acumulades més de 16 denúncies, totes arxivades convenientment, també ho ha oblidat tot i no sap res de res referent a l'auditori a Puerto Lumbreras. L'exministre Soria no sabia res de la societat opaca que portava la seva signatura a Panamà, és més, segons ell allò havia passat ja feia tant de temps que ni ho recordava. I que dir de l'alcalde de Granada, Torres Hurtado, pobre home, fins i tot havia oblidat que el seu partit, el PP, li havia demanat que dimitís immediatament, és clar que tampoc recordava ni sabia res sobre la corrupció urbanística que l'esquitxava. Esperanza Aguirre tampoc sap res del finançament il·legal del seu partit, i això que sempre ha dit que ho supervisava tot ella. I que dir de l'eurodiputat del PP català, Santiago Fisas, que va assegurar que no sabia res de la manipulació de la traducció al castellà de la resposta a la pregunta parlamentària que va plantejar a Brussel·les sobre les conseqüències d'una declaració d'independència de Catalunya. Pobre home, fins i tot ha oblidat que la resposta en castellà incloïa un tercer paràgraf, inexistent a la versió anglesa. Un oblit com qualsevol altre.

L’expresident del PP de  les Illes Balears, Jaume  Matas, no en sabia res, del pavelló, i dels tripijocs dels seus subordinats. Un dels seus ex-alts càrrecs, Damià Vidal no en sabia res del fraccionament de contractes. L’home de confiança de Matas, Rodrigo De Santos, el mateix que es va negar a casar una parella homosexual,  tampoc en sabia res de les contractacions i molt menys dels més de 50.000  euros que presumptament s’havia gastat en prostitució. La dona d'en Jaume Matas, no en sabia res de res, la dona de Luis Barcenas, tampoc, Isabel Pantoja també desconeixia completament la procedència il·lícita dels diners amb què tan abundosament regava Marbella el seu excompany sentimental i també exalcalde Julian Muñoz. L’exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez, condemnada a 9 anys de presó en el cas Gürtel tampoc en sabia res dels tripijocs en els contractes de Fitur. I la guinda del pastís se l’emporta la nostra sempre admirada exministre de Sanitat Ana Mato, que no sabia res i no recordava d’on sortien els diners que entraven tan abundosament pels finestrons de casa seva.

I així podríem seguir fins a l’infinit i més enllà. I és que pocs polítics s’escapen dels efectes devastadors d’aquesta malaltia. És ben cert doncs, allò que tant proclamen les males llengües; la classe política espanyola està malalta, molt malalta i a partir d’ara ens tocarà treballar més als ciutadans de peu, per tal de pagar-los les medecines i de pas la jubilació avançada. Ves que hi farem. Tanmateix no puc acabar aquest post sense parlar d'un dels infectats més greus per aquest virus del "no sé res", el President Rajoy, una llàstima, pobre home, fins i tot jo diria que comença a tenir mala cara. No sabia que el seu partit havia demanat la nul·litat del cas Gürtel, ni tampoc sabia res de les trobades entre Fernández Díaz i De Alfonso per buscar els draps bruts dels polítics independentistes catalans. De fet, el pobre president, està tan malalt que havia oblidat fins i tot qui era el director de l'Oficina Antifrau i ni tan sols sabia que existís aquest càrrec. Pobre home, faria pena si no fos perquè ens toca de prop, al ser el president de la nostra Espanya malalta i mil·lenària que tant ens estima i que tant ens escanya.

A ell li agradaria que "la Web de la Yeneralitá también estuviera traducida al castellano", però sens dubte ha estat la febre la que li ha fet oblidar que ja la tenim traduïda i també a l’anglès. Per si de cas. Un Apa i Visca ben gran per als catalans! D'altra banda censura la Web de la Casa Blanca per haver tret el castellà de la seva pàgina però no sap res sobre que la Web espanyola òbvia el gallec, el català i també l'eusquera. Tampoc sabia res sobre la sentència judicial de l’exministre Soria sobre l'impagament d'una suite a Punta Cana, ni de la subvenció de l'Estat a la Fundació Francisco Franco, per un total de 150.000 euros. Tampoc sabia que no es podia treure la nacionalitat espanyola als catalans en cas d'independència, ni de retruc l'europea. Això crec, li va fer mal, ves que hi farem. Tampoc sabia que havia sortit el dictamen del Consell d'Estat que responsabilitza, per fi,  al Ministeri de Defensa que dirigia Federico Trillo de l'accident del Yak-42 que va costar la vida a 62 militares espanyols el 2003, i així més i més i més. Tot plegat, una llàstima perquè tenim Mariano i pandèmia per a estona.


I quina conclusió es pot treure de tot plegat, doncs, l'única òbvia, que amb els polítics que tenim i que no saben res de res, que no han vist res i que no controlen res, no és estrany que la nostra Espanya mil·lenària agonitzi d'aquesta manera a causa de tants oblits i tanta amnèsia. Tanmateix, encara ens queda una esperança, un somni mai perdut i una enyorança, i és que un dia el president Rajoy despertarà i a causa sens dubte de la malaltia que l’ha infectat, haurà oblidat que Catalunya forma part d'Espanya.
Mentre i com diu el president Puigdemont, anem fent, anem fent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada