Les 900 frases més boniques

• M’agrada la gent que toca i no trenca.
• Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
• Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o més infern, però mai el que vam ser.
• Ningú mereix anar-se’n a dormir, preguntant-se perquè no va ser prou per a algú. -Edithsme-
• Amor s’escriu sense sang.
• No ets un ésser perfecte però tens parts de tu definitivament extraordinàries. -Walter Riso-
• No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
• L’estupidesa no té fronteres però a l’estúpid cal posar-li límits.
• Seguiràs sent la meva estrella preferida, així hagis decidit il·luminar altres cels, altres nits o altres vides.
• Som de qui ens estima tal com som. -Los Clandestinos-
• El problema de portar sempre la mascara posada és que arriba un moment en què no podem treure’ns-la sense arrencar-nos també la pell. -Edithsme-
• En un món on tots usem una mascara, és un privilegi, poder veure un anima.
• M’agraden les persones que s’alegren de les coses boniques que els hi passen als altres. Poques, però encara en queden.
• Com podries tornar a renéixer sense abans haver-te quedat reduït a cendres. -Friedrich Nietzsche-

Barcelona, mort i amor

I quan la meva veu calli amb la mort, Barcelona et continuarà parlant d'amor.

-Edithsme-

Joan Manuel Serrat i el procés independentista

Avui m’han enviat un post a través del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa, la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.

Pel que es veu tot ha començat quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran d’empassar les seves pròpies paraules.