Google+ Edithsme: d’octubre 2014

21/10/14

Els miracles existeixen

Una de les moltes coses que em xoquen  de fer un voluntariat amb malalts pal·liatius, deixant de banda la immensa satisfacció que tal acte em comporta i que algun dia us explicaré, són les preguntes. Preguntes que de no estar amb ells mai em plantejaria i de les quals no pots fugir amb excuses o evasives ja que no els queda gaire temps i tampoc estan per hòsties. L'únic que et demanen és que siguis tu mateixa i els responguis amb la mateixa naturalitat que ells aporten. Tot el que volen i crec que no és demanar gaire, és una contestació sincera i un altre punt de vista.

De fet ahir, una dona menudeta a qui no sé si veuré en la meva pròxima visita perquè està una mica justeta i li queda poquet per creuar l'altra riba, em va preguntar si creia en els miracles. Si creia que eren possibles? Em vaig quedar parada i després li vaig somriure. I tant que si! li vaig respondre. Potser no seran miracles gloriosos, però aquí mateix,  en aquest hospital n'he vist uns quants. Miracles petitets, això si, però miracles. I la meva amiga menuda em va somriure. Doncs a mi ja em val un d'aquests, va respondre. A mi ja em val un de petitet, no demano gaire.

16/10/14

Les 660 frases més boniques

  • Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no el molestaran els meus dubtes. -Mario Benedetti-
  • Un dret no és quelcom que algú t'hagi de donar, un dret és quelcom que ningú t'hauria de treure.
  • No és que estiguem mal fets, el que passa és que estem mal estimats.
  • Que difícil és decidir quan la teva ment et diu que renunciïs i el  teu cor et demana a crits un últim intent.
  • Obrir els ulls fa mal, però és un mal molt necessari.
  • Tot el que sempre has volgut està a l'altre costat de la por. -George Addair-
  • I Déu va dir, “Estima al teu enemic“, i jo el vaig obeir. I em vaig estimar a mi mateix. -Khalil Gibran-
  • Un perdó no canviarà el teu passat, però li donarà un altre sentit al teu futur.
  • A vegades els somriures més bells amaguen els secrets més foscos,  les mirades més boniques les llàgrimes més amargues i els cors més tendres,  les ferides més profundes. -Edithsme-

15/10/14

Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.