Per Dignitat, votaré aquest 1 d'Octubre

Aquesta nit he tingut un malson. Un d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.  Em refereixo naturalment, al passat, lo altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!

Tot i això, m’ha seguit quedant un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos natural i es degués al fet  que per fi el President Rajoy  s’hagués decidit a deixar entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat, Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han patit la mateixa sort? 

35 frases per la Llibertat, Democràcia i Independència

• A partir de cert punt no hi ha retorn. Aquest és el punt al qual cal arribar.- Franz Kafka-
• La independència sempre va ser el meu desig; la dependència sempre va ser el meu destí.-Paul Verlaine-
• Caldria afegir dos drets a la llista dels drets de l'home: el dret al desordre i el dret a anar-se'n.-Charles Baudelaire-
• Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot doblegar-lo.-Mahatma Gandhi-
• El futur no està escrit enlloc perquè només el poble pot escriure'l.-Adolfo Suárez-
• Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure sempre, i no retrocedir mai.-Sèneca-
• Declaro la independència de la imaginació i el dret de tot home a la seva pròpia bogeria.-Dalí-

Demà votaré per ell

Demà votaré per ell, pel meu pare,  que sempre va creure que això arribaria algun dia, que va viure la guerra, que va viure el franquisme i que malauradament demà no estarà a temps.

Demà votaré per ell,  i quan entri el meu vot a l'urna en certa manera el sentiré molt proper, serà com si ell estigués amb mi i amb els meus. Amb la meva mare, amb els meus xiquets, amb la meva germana i amb tota la família al complert.

Demà votarem,  i en certa manera votarem també  per ell. 

Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.

La consulta ha estat suspesa i avui estic trista

Avui estic trista, si senyors, molt trista, i és que en certa manera penso que avui la democràcia en aquest país ha perdut la batalla.

El que hauria d'haver estat des d'un principi un problema de vertadera voluntat política dins d'un marc profundament democràtic s'ha convertit des de fa poques hores en una pantomima de mal gust, futur incert i conseqüències impredictibles.

La consulta ha estat suspesa, la llei de consultes, les actuacions i les preparacions vinculades a ella també. I tot això en menys de 7 hores, en una sentència exprés poques vegades vista en la jurisprudència de qualsevol país democràtic,  i tot arranjat a consciència pels que governen i pel mateix tribunal que anys enrere ja ens va tombar l'Estatut que havíem votat entre tots.

La Diada vista amb perspectiva

Vist amb la perspectiva que em donen els cinc dies que han passat des de la Diada i esmorteïda la ressaca de la multitudinària festa catalana, on tot s'ha de dir, m'ho vaig passar de conya, és hora de fer un petit balanç  i matisar tal fet amb unes quantes reflexions i pinzellades  

Primer de tot cal dir que em sento terriblement orgullosa i honorada d'aquest, el meu gran petit país i de la petita gran gent que l'habita. Per la seva manera de fer les coses, pel seu tarannà amable i conciliador amb la vida, per les seves rialles, per la seva tolerància i la seva alegria. Per la seva maduresa com a poble i la seva visió optimista de la vida. Per creure en quimeres i caminar milles.

A la Verge tampoc la deixaran votar!

A finals de febrer el Ministeri de l'Interior va concedir la Medalla d'Or al Mèrit Policial amb caràcter honorífic a la Mare de Déu Maria Santíssima de l'Amor, i ara l'Audiència Nacional ha admès a tràmit una demanda de les entitats Europa Laica i Moviment cap a un Estat Laic, que qüestionen tal distinció

Home, home, home,...  parlem-ne. En principi, jo personalment crec que la Verge es mereix això i molt més. Perquè haver d'aguantar cada nit les nostres agres pregaries ja té mèrit de per si. Ara bé, no estaria més contenta la Verge si en comptes de distincions i medalles, li donessin més bones obres i més conviccions? I on caram li clavaran la medalleta, em pregunto jo?