Aquesta nit he tingut un malson. Un
d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat
que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO
HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he
adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que
utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les
mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.
Em refereixo naturalment, al passat, lo
altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!
Tot i això, m’ha seguit quedant
un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les
Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos
natural i es degués al fet que per fi el
President Rajoy s’hagués decidit a deixar
entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia
canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores
havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut
misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat,
Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han
patit la mateixa sort?