Google+ Edithsme: Opinió
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Opinió. Mostrar tots els missatges

6/8/18

Nosaltres, som i serem sempre Òmnium


Avui m'ha arribat la memòria anual 2017 d'Òmnium Cultural.
En Jordi Cuixart em mira somrient des de la portada, el seu somriure és dolc i la seva mirada clara. I a mi se m'encongeix el cor mentre li torno l'esguard, i de sobte em venen al cap les paraules de la Dolors Bassa quan parlava sobre el seu temor a quedar-se en un oblit profund i infinit. Em torno a mirar en Jordi i m'estremeixo, una fiblada de ràbia em recorre l'espinada. Després recordo i penso jo sóc Òmnium. Nosaltres no oblidem tan fàcilment.
Deixo la revista al marbre de la cuina i em preparo un cafè que per uns moments em sap agre i dolç al mateix temps, i mentre, en Jordi em segueix mirant des de la portada. Trenco la cel·lofana que envolta la memòria, i a mesura que l'esquinço vaig pensant que arribarà un moment en què així trencarem totes les falsedats que embolcallen aquest immens disbarat i aquesta monstruosa trama. Per fi surt la revista i a la primera pàgina la cara serena d'en Jordi em retorna la serenor perduda per un senzill paper de cel·lofana.
Llegeixo un paràgraf a l'atzar que diu "Mai normalitzarem la por o l'autocensura, perquè volem que els nostres fills i filles visquin en llibertat. Mai renunciarem a ser feliços, a viure la vida amb plenitud, amb la joia de pensar i anhelar un futur millor i més just per a tothom. Sense el malson del #DemàPotsSerTu"

16/9/17

Per Dignitat, votaré aquest 1 d'Octubre

Aquesta nit he tingut un malson. Un d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.  Em refereixo naturalment, al passat, lo altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!

Tot i això, m’ha seguit quedant un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos natural i es degués al fet  que per fi el President Rajoy  s’hagués decidit a deixar entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat, Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han patit la mateixa sort? 

10/8/17

Joan Manuel Serrat i el procés independentista

Avui m’han enviat un post a través del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa, la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.

Pel que es veu tot ha començat quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran d’empassar les seves pròpies paraules.

19/7/17

Els tuits homofòbics i el senyor Bosé

L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres majúscules s’hi podia llegir,  “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.

El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.

12/7/17

L'Àlex Ribes i el seu bloc, Societat Anònima

No és comú que un bloguer escrigui un post per felicitar, encoratjar i agrair a un altre bloguer, la feina ben feta del seu bloc. No, no és gens normal, però em veig en la necessitat més imperiosa i sense que serveixi de precedent, de fer-ho amb un bloc molt especial. I és que el cor, l’ànima i el cervell per una vegada se m’han posat d’acord i han cridat al mateix temps, un Apa i un Ole ben gran per a l’escriptura creativa, la sintaxi tan exquisidament estructurada, i el ben savoir faire d’un escriptor que amb una elegància que frisa l’èxtasi, denuncia en els seus escrits els tuits de vegades delirants i sempre menyspreables d’alguns que utilitzen les xarxes socials per enredar-se i de pas enredar els altres, embolcallant-se en la bandera d’aquesta Espanya, que tant ens estima i que tant ens escanya, per tapar les seves pròpies vergonyes.


11/6/17

Catalans, catalanufos i catalanofòbia

Començo aquesta entrada dient que normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.

En un altre post ja parlava de la catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos, si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.

21/4/17

Bling Bling, una discoteca exclusiva o excloent?

Imagineu-vos la situació: Un dijous a la nit, set noies universitàries de 21 anys, a quina més bonica i ben vestida per a l'ocasió, i amb els seus noms convenientment inscrits en una llista tancada per Internet. Fan cua a l'entrada de la discoteca Bling Bling, de Barcelona, que segons sembla,  és tan exclusiva com excloent. Arriba el torn d'entrar i el senyor de la porta, per dir-li d'alguna manera, deixa passar a les cinc primeres i en arribar a la sisena li diu que no pot entrar. Que passa? Doncs, que pel que es veu,  el porter haurà estudiat criminologia i la noieta no dóna el perfil. Serà pel pírcing a la boca? La noia se'l treu. Serà per la caçadora que no és prou bona per a l'ocasió? També se la treu. Serà pel tatuatge de l'espatlla? Ai, calla no en té cap. Serà per la seva orientació sexual? Doncs així a primera vista jo no li veig res d’especial però si fos el cas, amb això no s'hi pot fer res, amb això es neix o no es neix, de la mateixa manera que es neix amb consideració o no, amb bon tarannà o sent un cabró i precisament en això rau el nostre millor tret com a éssers humans, en la diversitat que ens fa a tots iguals. Però seguim amb el relat. Seguim imaginant que per fortuna la sisena noieta i la setena que s'ha quedat per fer-li costat, coneixen a un dels que treballen allà,  i que amb la seva millor voluntat, perquè de gent bona n'hi ha, fins i tot en aquesta discoteca, les fa entrar. Imagineu-vos també que un cop dins, demanen una beguda i que sobtadament un dels que estava a la porta les reconeix i que en lloc de deixar-ho estar, abusa del seu estatus i les acompanya a la porta per fer-les fora. Imagineu-vos que una de les noies li diu que acaba de pagar la copa i que s'esperi un momentet que se l'acaba, i per acabar d'imaginar, imagineu-vos que aquest homenet que es creu Déu, sense consideració de cap mena, li tira la copa a terra d'un cop exagerat, que aquesta s'estavella i es trenca i que després agafa a la noieta pel braç i la treu del local com si fos alguna delinqüent habitual. Imaginar per imaginar, imagineu-vos que això és veritat i que va passar ahir a la nit a la discoteca Bling Bling de Barcelona.

19/3/17

L'Espanya del "jo no sé res"

Diuen que l'oblit és ple de memòria, res més cert, el que passa és que en el cas els polítics espanyols, la cosa ja comença a ser preocupant. Hem passat d'una epidèmia a una pandèmia i pel que es veu el contagi és fulminant, tot i que els primers signes no es mostren visibles fins anys més tard. El símptoma més característic de la malaltia és l'amnèsia i ja ha infectat a més de la meitat dels polítics espanyols, amb especial rellevància dins el marc del Partit Popular. Pel que es veu, es queden catatònics quan s’enfronten a determinades situacions i s'obliden per complet de tot.

Un dels primers casos reconeguts va ser el de l'expresident Aznar, que no va mostrar els primers signes visibles de la malaltia fins passats quatre anys del contagi, quan va admetre per a deliri del personal, que quan es va bombardejar l’Iraq ell ignorava que no hi havia armes de destrucció massiva. Un Apa i Visca ben gran per aquest senyor! Tanmateix s’ha de dir que després d'ell n'hi ha hagut molts altres i pel que es veu, actualment la propagació d'aquest virus anomenat afectuosament el “jo no sé res" és tan rapid com el de la grip aviaria entre els pollastres. L'exgovernador del Banc d'Espanya assegura que cap inspector li va fer arribar la informació que alertés dels problemes que tindria la sortida a borsa de Bankia. A la Infanta no li consta res, no recorda res i tampoc sap res dels assumptes del seu marit. De fet el seu cas és tan extrem que fins i tot va confessar que no sabia ni el que signava. Sens dubte és la maleïda malaltia que afecta més a uns que als altres.

29/10/16

L'església, els difunts i les cendres

Llegeixo a la Vanguardia que l'església catòlica accepta a contracor la cremació dels difunts, perquè no veu raons doctrinals per evitar aquesta pràctica ja que “la cremació del cadàver no toca l'ànima i no impedeix a l'omnipotència divina de ressuscitar el cos”, doncs quin descans, caram, tot i que cal matissar que l'església ja acceptava amb resignació aquesta hecatombe des de 1963.  Tanmateix no puc deixar d'obviar les paraules del secretari de la comissió de Teologia Internacional, Serge-Thomas Bonino, que sembla transmutar-se en algunes ocasions assenyalades i sol adoptar una posició  una mica més radical, i en aquest cas ho fa quan afirma que “la cremació és una cosa brutal, i que no és un procés natural perquè intervé la tècnica i no permet a les persones properes acostumar-se a l'absència”. Caram amb el senyor Bonino, però si ell ho diu i així  és feliç, res a dir. Ara bé, i aquí és on intervé la controvèrsia més animada, la Santa Seu diu taxativament que aquestes cendres “han de ser forçosament conservades en un cementiri o lloc sagrat” i per tant queda expressament prohibit tot allò de tenir les cendres de l'avi  sobre la xemeneia o  tirar les de la sogra pel barranc, o posem per cas, enterrar les de l'oncle Pepito sota els geranis de la terrassa, tot i que les flors, i això està comprovat, creixin més formoses segurament per l'amor immens amb que se les rega. És a dir, que a partir d'ara tot això s'ha acabat i des d'aquest moment a alguns de naltres ens serà una mica més difícil arribar al cel perquè si no complim el que l'església ens impera, aquesta es negarà rotundament a que gaudim d'un funeral religiós com cal i a més no pregarà per la nostra ànima.

20/5/16

El Govern Espanyol prohibirà altra vegada les estelades.

Apa, ja se m'ha tornat a ennuegar el croissant mentre esmorzava en llegir a “la Vanguardia” que el Govern Espanyol prohibirà les estelades a la final de la Copa del Rei d'aquest diumenge i que fins i tot instal·larà un doble filtre de seguretat per escorcollar a cadascun dels aficionats. 
Dic jo que els escorcollaran a tots no, i no només als catalans, oi?

Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos Anem a pams.

La que ho ha anunciat ha estat la excel·lentíssima delegada del Govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Concepción Dancausa, la mateixa que s'ha declarat publica i reiteradament contrària a l'avortament i al sistema de quotes percentuals de reserva de llocs per a les dones, tot adduint que en democràcia és més efectiu "educar que obligar o prohibir". Un Apa i Ole ben gran per aquesta dona que mesura amb tan diferent vara el que a ella l'interessa.

8/2/16

Els catalans no som d'eixe món

Avui i per casualitat he entrat en un d'aquests fòrums on es debatia la singularitat catalana, i he de dir que m'he quedat del tot glaçada. I és que acabo de descobrir sense cap mena de dubte que els catalans, a part de no semblar-nos en res a la resta dels espanyols, no som, com deia Raimon,  d'eixe món.

De veritat som tan estranys els catalans?

A veure, som una Nació, però una nació no sobirana. Un Estat ben delimitat però sense fronteres i un dels pocs territoris democràtics al món on votar no es considera un dret fonamental i adquireix per tant el dubtós rang de quimera. Venerem a una verge negra a la que anomenem afectuosament moreneta, calcem espardenyes, cantem rondalles, i creiem en llegendes. Fem estranys rituals enfrontant dimonis i àngels, turcs i cavallers, cristians i musulmans. Tenim balls de bastons, de bruixes, de diables, de nans i de gegants. Ens agrada més la sardana que el pasodoble  i en lloc de ballar en parelles ho fem en rotllanes. Ens complauen mes els tibles, els flabiols i les tenores que no pas les guitarres i les castanyoles. En comptes de construir torres de ferro les construïm humanes, ens agrada enterrar les sardines i l'únic rei que ens satisfà és en Carnestoltes. Tenim una font màgica a la que li surten els colors quan li toquen la música que li agrada, i una muntanya tan esquerpa i tan serrada que diuen les males llengües que li van serrar els turons els àngels amb una serra daurada per tal de fer-la tan propera als catalans com llunyana als altres.

24/9/15

35 frases per la Llibertat, Democràcia i Independència

  • A partir de cert punt no hi ha retorn. Aquest és el punt al qual cal arribar.- Franz Kafka-
  • La independència sempre va ser el meu desig; la dependència sempre va ser el meu destí.-Paul Verlaine-
  • Caldria afegir dos drets a la llista dels drets de l'home: el dret al desordre i el dret a anar-se'n.-Charles Baudelaire-
  • Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot doblegar-lo.-Mahatma Gandhi-
  • El futur no està escrit enlloc perquè només el poble pot escriure'l.-Adolfo Suárez-
  • Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure sempre, i no retrocedir mai.-Sèneca-
  • Declaro la independència de la imaginació i el dret de tot home a la seva pròpia bogeria.-Dalí-

8/11/14

Demà votaré per ell

Demà votaré per ell, pel meu pare,  que sempre va creure que això arribaria algun dia, que va viure la guerra, que va viure el franquisme i que malauradament demà no estarà a temps.

Demà votaré per ell,  i quan entri el meu vot a l'urna en certa manera el sentiré molt proper, serà com si ell estigués amb mi i amb els meus. Amb la meva mare, amb els meus xiquets, amb la meva germana i amb tota la família al complert.

Demà votarem,  i en certa manera votarem també  per ell. 

15/10/14

Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.

30/9/14

La consulta ha estat suspesa i avui estic trista

Avui estic trista, si senyors, molt trista, i és que en certa manera penso que avui la democràcia en aquest país ha perdut la batalla.

El que hauria d'haver estat des d'un principi un problema de vertadera voluntat política dins d'un marc profundament democràtic s'ha convertit des de fa poques hores en una pantomima de mal gust, futur incert i conseqüències impredictibles.

La consulta ha estat suspesa, la llei de consultes, les actuacions i les preparacions vinculades a ella també. I tot això en menys de 7 hores, en una sentència exprés poques vegades vista en la jurisprudència de qualsevol país democràtic,  i tot arranjat a consciència pels que governen i pel mateix tribunal que anys enrere ja ens va tombar l'Estatut que havíem votat entre tots.

16/9/14

La Diada vista amb perspectiva

Vist amb la perspectiva que em donen els cinc dies que han passat des de la Diada i esmorteïda la ressaca de la multitudinària festa catalana, on tot s'ha de dir, m'ho vaig passar de conya, és hora de fer un petit balanç  i matisar tal fet amb unes quantes reflexions i pinzellades  

Primer de tot cal dir que em sento terriblement orgullosa i honorada d'aquest, el meu gran petit país i de la petita gran gent que l'habita. Per la seva manera de fer les coses, pel seu tarannà amable i conciliador amb la vida, per les seves rialles, per la seva tolerància i la seva alegria. Per la seva maduresa com a poble i la seva visió optimista de la vida. Per creure en quimeres i caminar milles.

7/8/14

Augmenten les bretolades dels anti independentistes a casa nostra

A veure si ens aclarim caram! Tant dir, tant dir que els independentistes catalans eren un bretols i uns descontrolats que tan sols fomentaven la confrontació i apa, ara resulta que no són ells sinó uns quants dels que es fan dir “defensors de la pàtria” els que han perdut el nord  i de pas les maneres i la roba interior.

I és que segons sembla, tenim pul·lulant i descontrolades per Catalunya i els voltants unes cèl·lules ant independentistes que a més d'idiotes, es dediquen amb sospitós afany a destrossar qualsevol símbol catalanista que se'ls hi posa per davant. I el més curiós del cas és que semblen anar fortament armades amb serres i malls, dic jo que la setmanada que els hi donaran els pares no els donarà per a més, sinó no s'enten! I per si això fos poc sembla també que es guarden els records de les seves bretolades per si de cas i per no oblidar el poqueta cosa que són. Que si un dia el cap del president Companys, a Tarros, destrossant l'estàtua a cops de mall, que un altre si l'estelada que li fa costat. I  suposo jo que no es van endur la tercera branca del pi de les tres branques que van serrar perquè després de tal gesta es devien adonar que no els entraria al menjador de casa seva. I per descomptat,  l'atac ultra a la Porta dels PaïsosCatalans, situada a Salses (Rosselló) on  uns quants pasadets de rosca del Front Nacional,  avorrits sens dubte pel fet que els independentistes catalans no la feien massa grossa,  van signar una pintada que deia:  Infames separatistes. Us agrada cremar banderes franceses. FN. Home, home, home xiquets...sereu rucs! Mira que signar tal estupidesa.

9/6/14

Felip VI. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia?

Veient a TV3,  la corona i el ceptre amb que el pròxim 19 coronaran el príncep Felip com a nou rei d'Espanya, se'm cau l'anima als peus, i és que sense entrar en controvèrsies sobre Monarquia o República, sempre m'he preguntat fins a quin punt algú té dret pel sol fet del naixement a estar per sobre d'un altre? Personalment jo sóc de les que penso que ningú hauria d'agenollar-se davant un altre si no es per ajudar-lo a aixecar-se.

Vagi per davant que tot i qüestionar sovint la corona, tal fet al llarg del temps s'ha convertit per a mi en quelcom del més natural dins la meva vida. Teníem Rei... doncs en teníem. Però ara que el Rei que m'ha acompanyat mitja vida abdica em faig moltes preguntes. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia? Home, doncs em perdonarà el futur monarca però penso que no.

20/5/14

Catalunya és un Estat de la Unió Europea des del 1986!

Catalunya és una nació? Home doncs jo sempre he pensat que si. Una nació petiteta això si,  però  sens dubte una nació. I de fet l'enciclopèdia catalana em dóna la raó,

Nació: conjunt d'habitants d'un mateix País units per una mateixa història i que comparteixen alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic.

Posades així les coses ningú pot dubtar (excepte el ministre Margallo) que Catalunya és una nació. Ara bé....Catalunya és un Estat?
Home, home, home! Si faig cas de la definició que dóna l’enciclopèdia Espanyola, doncs sens dubte també som un Estat,

Un Estat és un país  o domini d'un Príncep o Senyor de vassalls.

Apa i Ole. L'ha clavada, l'enciclopèdia!

7/10/12

Els catalans vam matar Jesucrist?


A veure,
quan vaig anar a la manifestació de l’11 de setembre d'aquest any, ja sabia jo en veure la grandària d'aquella festa catalana que ens les hauríem de sentir de tots els colors.  I que per tant ens acusarien també de tots els mals de “la Patria”.
Ara bé,
que l’articulista del diari  “El Mundo”,  Juancho Armas Marcelo, ens acusi els catalans d'haver matat a Jesucrist i després jugar-nos la seva túnica als daus, supera amb escreix qualsevol expectativa.

I ara, què diran els bisbes que fa dos dies ens van acusar de desintegrar Espanya? Ens “excomulgaran”?
I els militars que volien aparcar el tancs davant de casa?  Ens acusaran d'assassinat?
Apa home!