Per Dignitat, votaré aquest 1 d'Octubre

Aquesta nit he tingut un malson. Un d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.  Em refereixo naturalment, al passat, lo altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!

Tot i això, m’ha seguit quedant un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos natural i es degués al fet  que per fi el President Rajoy  s’hagués decidit a deixar entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat, Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han patit la mateixa sort? 

Doncs no, un altre cop. Només sortir dels ferrocarrils ja he vist que els xiquets de l’Assemblea.cat s’havien portat bé i que havien treballat de valent perquè les Rambles lluïssin perfectes posant banderoles a tots els fanals. Un Apa i Ole ben gran per a ells! Una única cosa m’ha semblat fora de lloc, i ha estat el camió de la Guàrdia Urbana que portava retolat en un dels seus laterals, la paraula “Atestats”. Ja hem begut oli, he pensat però he seguit caminant.

Uns metres més enllà, m’he trobat de sobte amb una paradeta dels del PDeCAT. Encara l’estaven muntant, així que he corregut, no fos el cas, que arribes la Guàrdia civil abans que jo i els hi desmuntés el tinglat. Molt agradables els xiquets, m’han obsequiat amb un pòster i una enganxina que ràpidament he guardat a la bossa. 



El cartell l’he posat després a la porta de la meva cuina i li prometo senyora Soraya Santamaria (coi com li escau el cognom a aquesta dona!) que els he agafat únicament per a consum propi. No em renyi doncs, que quan posa segons quina cara realment fa  por.

Després he seguit caminant tranquil·lament pels carrerons que envolten les Rambles i sense saber com, l’hi prometo senyor Rajoy que no era la meva intenció, m’he trobat a la plaça Sant Jaume envoltada per uns quants milers de segadors. Que volia que fes President?  Amb una gent tan radical i perillosa l’únic que es pot fer és seguir-los el corrent. Així que he cantat, he ballat i m’ho he passat d’allò més bé, com sempre passa amb aquests independentistes letals. Si fins i tot hem cantat l’estaca! S’ho imagina? I jo que ja la donava per perduda, doncs no. Per uns moments m’he sentit transportada a altres dècades, i per uns instants  m’ha passat la malaurada idea pel cap que aviat vindrien els de la Guàrdia civil a carregar contra naltres i a donar-nos d’hòsties com en altres temps no gaire llunyans. I aquests, tot s’ha de dir,  no s’estan de res a l’hora de donar-les. Però no, es veu que en aquest segle estan per altres coses, com requisar urnes, paperetes, cartells,  pots de pintura, cola, i pals d’escombres.

Acabada la festa gran he tornat per on he vingut. Tenia una morbosa curiositat, ho reconec, per saber que havia passat amb els cartells i la paradeta. I si,  la Guàrdia civil havia fet bé la feina encomanada i havia requisat cartells i paradetes, tots d’una tongada. Perquè després diguin alguns descreguts,  que aquest cos no és diligent. Tanmateix, he de reconèixer que se’m fa una mica estrany que el Govern Central que no tenia suficients Guàrdies civils per enviar-nos quan el caos de l’aeroport del Prat,  ara n’haguí trobat tants i en tan poc temps, més de 4.000 segons ells, per requisar material i il·legal. Curiós.

Donava per acabada la passejada quan els cels m’han beneït amb un miratge inesperat. Sí que era veritat que havien requisat els cartells dels fanals, i havien tancat les paradetes però la veritat ha estat que els carrers i carrerons tornaven a lluir esplendorosos i estaven plens de cartells de nou. I és que així som els catalans, de la llenya en fem cabanyes. Un Apa i Ole ben gran per a ells.

Finalment un últim apunt. Recordeu que està prohibit fer difusió per les xarxes de qualsevol  cosa que faci referència al referèndum de  l‘1 d’octubre. Pel que es veu, han estat abolits els drets dels catalans sobre la lliure expressió, i també els de llibertat d’informació  i de reunions. Així doncs, i per si de cas,  si us trobeu amb algun d’aquests cartells...

...NO ELS DIFONGUEU !

Ai calla! Aquest últim no és d’aquest any, és del 2012 i no té res a veure amb el referèndum. O sí? Vés a saber

De tota manera i perquè veieu que som un poble democràtic també us he de dir que també hi ha cartells a favor del no. A què l'han clavat?
Així doncs, No se us acudeixi difondre’ls per la xarxa, i això també val per als que us pugueu fabricar a casa. Que us conec!

El que no sé del cert  és si acudits com aquests també estan prohibits.

Per si de cas tampoc difongueu vídeos com aquest. L’han fet alguns bascos i ja sabeu que al govern del PP no li cauen gens bé.

I sobretot, sobretot,  no compartiu amb ningú l’última cançó que Xarango i altres artistes han fet i que es diu “Agafant l'horitzó” perquè s'inspira, segons explica el grup, en el final de la cançó de Freixas Article 1.1 i en els versos d'Ovidi Montllor. I com que la cançó està vinculada a la campanya de la CUP per al referèndum "Viure vol dir prendre partit" sens dubte ha d’estar prohibida per alguna llei o decret que vés a saber d’on haurà sortit.

Pos apa, pos lo dicho. Per dignitat! Només per dignitat, tots a votar aquest 1 d’octubre. Perquè el cert és que siguis com siguis, pensis el que pensis i votis el que votis, mai deixis que ningú et prengui el dret de fer-ho. Per dignitat col·lectiva, per la teva pròpia dignitat, per la dignitat dels que et seguiran, no deixis que ningú mai et privi del teu dret a votar.

Apa senyors del PP, ja saben on sóc i de fet m’interessaria molt saber en què consisteix aquest nou delicte que s’han tret del barret sobre no sé que de ser “colaborador necesario en no sé que".
Dit aixo amb tot el respecte que em mereixen les seves accions i les seves persones.