EL Pacte Fiscal i la mare que el va parir!

El Pacte Fiscal i els Socialistes Catalans

Llegeixo avui a la Vanguardia que per fi el Parlament Català impulsarà el pacte fiscal a casa nostra. N’hi ha hagut prou amb el suport de CiU, ERC i IVC que han sumat el 63% dels vots emesos.

Bé per ells. Bé per nosaltres

De tota manera m’hagués agradat més que per una vegada tots s’haguessin posat d’acord en quelcom que és fonamental per a la nostra terra. Però suposo que tal esforç era massa feixuc per alguns. I em refereixo com no, al Partit Socialista i als Populars. Dos partits que es diuen catalans i que després es pronuncien a l’altre costat.

El Pacte Fiscal i els Jocs Olímpics de Barcelona 92

Va succeir un cop a Catalunya que els partits polítics catalans, Ajuntaments, Generalitat i Institucions de tota mena es van posar d’acord en alguna cosa. 

Estrany oi? 

I en veient aquesta raresa els habitants de la meva terra es van anar afegint amb entusiasme a la seva proposta. 

De la col·laboració entusiasta de tots ells i del sentit comú i de l’acord, van néixer el millors Jocs Olímpics de tota la Història dels Jocs. Els del 92.

El Senyor Monago i el pacte fiscal català

Home, home, home, avui precisament que estava tan contenta perquè no se m’ha atragantat el croissant de l’esmorzar amb cap noticia de la Vanguardia i apa! Se m’atraganta l’ou ferrat del migdia veient el telenotícies de tv3.

I és que no n’hi ha per menys. Tot ha succeït quan he escoltat al president d’Extremadura afirmant que "el pacte fiscal català seria catastròfic per a Extremadura i la resta d’España perquè això suposaria trencar el principi de solidaritat entre les diferents regions i espoliar-les. I és per això que proposa un gran acord extremeny per lluitar contra aquest nou finançament català".

Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos!