El Pacte Fiscal i els Jocs Olímpics de Barcelona 92

Va succeir un cop a Catalunya que els partits polítics catalans, Ajuntaments, Generalitat i Institucions de tota mena es van posar d’acord en alguna cosa. 

Estrany oi? 

I en veient aquesta raresa els habitants de la meva terra es van anar afegint amb entusiasme a la seva proposta. 

De la col·laboració entusiasta de tots ells i del sentit comú i de l’acord, van néixer el millors Jocs Olímpics de tota la Història dels Jocs. Els del 92.
 Els que vam viure de prop aquella fita, sabem després d’allò, que la col·laboració entre els polítics de Catalunya i la resta dels sempre soferts catalans no és un mite. 

Que és improbable? Si , però no impossible. 

I el que va sortir d’aquella col·laboració va ser prou bo. Milions en infraestructures que el govern d’Espanya no ens hagués donat d’altra manera. Barcelona es va obrir al mar, el seu nom va ser conegut i reconegut arreu del món i el turisme va esdevenir el motor de la nostra terra. Llocs de treball. Barris remodelats i per damunt de tot es va demostrar la creativitat, “el savoir-faire” i el bon tarannà dels catalans 

Perquè dic tot això? Doncs perquè a la vista d’un nou Pacte Fiscal en què els partits polítics no són capaços de posar-se d’acord. Perquè en veient les exigències de tots (i sempre parlant en el nostre nom). Perquè en veient les paraules agres amb que es decanten. Perquè en veient la poca solidaritat d’uns i altres. Començo a pensar que aquell miracle que van ser els Jocs Olímpics de Barcelona 92, només va ser un miratge. 

El Pacte Fiscal? Si, però en els termes que voldríem la majoria dels catalans. I que segurament serien... Tot o res. Però ningú ens ha preguntat. Com sempre, continuen parlant en el nostre nom sense que tinguem veu i vot. Així és difícil donar suport i col·laboració a quelcom 

Un cop ens vam arriscar. Tots plegats. I vam guanyar. 

Així doncs, tornar a guanyar és possible. Però amb la col·laboració de tots, no d’uns pocs i que a sobre parlen en el nostre nom com si fóssim silents o imbècils 

Pacte Fiscal ? Si, de totes, totes. Cal arriscar-se? Dons arrisquem-nos plegats 

Cal demanar? Doncs demanem ‘ho tot, caram! 

Però com? Tan sols hi ha una manera. Amb la col·laboració i l’entusiasme de tots. Si Espanya veu un bloc decidit i compacte entre les institucions catalanes i la gent del carrer. Un bloc que demana en pau i en massa una reivindicació que clama. Si veuen la ferma determinació d’un poble que una vegada va fer un miracle 

Llavors els catalans som imparables! 

Senyors polítics, la immensa majoria dels catalans donem suport decidit al Pacte Fiscal Català. Naltres, no ens barallem per la manera, ni per la forma i no ens cridem ni ens enroquem per les comes i pels accents. 

Llavors, si nosaltres no tenim dubtes ni problemes. Que carai fan vostès barallant-se en el nostre nom? 

Una vegada a la meva terra va succeir un miracle. M’agradaria pensar que allò no va ser tan sols un miratge