Google+ Edithsme: de maig 2012

29/5/12

Marató pobresa. Jo també hi vaig ser.


Jo també hi vaig ser.
I ho dic perquè dir-ho em fa sentir bé.

El tercer torn. Tots puntuals a dos quarts de set. I a l’entrada en Mas-Colell que havia acabat amb els seu torn. Un mig somriure per part dels dos. Com si ens coneguéssim de molt. Doncs no. Però compartíem quelcom de bo. Compartíem com molts la Marató. Segon pis. Allà t’esperaven altres voluntaris per guiar-te fins un espai tancat on esperaríem  que comencés el tercer torn. Sorprenia veure la diversitat de gent que ens agrupàvem amb una única missió. La Marató. I de sobte la megafonia anunciava que ja s’havia recaptat un milió.

26/5/12

Madrid: Suspens en Matemàtiques



M’he passat dies i dies escoltant la senyora Aguirre gallejant davant el magnat Adelson que a Madrid gaire bé totes les escoles són bilingües. Doncs val, aquí també, però donem prioritat a una altra llengua.

De tota manera bé. Un notable per a Madrid en llengua. Ara bé, pel que fa a les matemàtiques, un “Muy deficiente” perquè l’alumne no “progresa adecuadamente” i el dolent del cas és que amb la seva actitud fan baixar la nota global de tots els alumnes de les altres comunitats.

Primer un desviament de 2000 milions a la comunitat de Madrid. I ara un desfasament de 19.000 milions en la seva banca. Ole pels nens!

I ara que? Doncs ara ens toca a tots repetir l’assignatura. I a més pagar 437 euros extra per la mateixa matèria. És a dir, que cada “españolito de a pie” pagarem 437€ de més per la desfeta. Dic jo, que després ens desgravarà a hisenda? O no? Ves a saber
M’encanten les grans finances. És el món al revés, on les pèrdues es socialitzen i els beneficis es privatitzen.


Jo de gran vull ser banquera!

I per a Madrid ...Un suspens gordote en matemàtiques. 
Ja els agradaria a ells tindre un Mas-Colell com el nostre. Però mai els hi prestarem !
Mas-Colell es nostre.

24/5/12

La Bondat de la gent



Mireu, igual que vaig fer amb els vídeo muntatges de les flors i de les pedres, en volia fer un de les persones. Persones que en mirar-les  reflectissin uns valors generals determinats i a les qual se’ls pogués aplicar una certa simbologia.
M’explico. Per exemple , per a mi en Guardiola podria representar “els valors”,  l’Ernest Lluch “el diàleg”, en Mas-Colell “l’excel·lència” i  en Vicens Ferrer “ la solidaritat”. I tampoc tindria problemes a trobar gent per a altres valors menys desitjables com la cobdícia, l’oportunisme, la intransigència o la vergonya. D’aquests n’hi ha molts. El problema va venir quan vaig intentar trobar algun exemple remarcable de valors com la justícia, la tolerància , la raó o la bondat. No hi va haver manera. Ningú s’ajustava amb precisió a  aquests valors. No aconseguia trobar ningú que en mirar-lo pensés. Aquest si. Aquest és la bondat, en persona. O aquest és la tolerància en estat pur.

23/5/12

Amb tot el meu respecte... al TC


Home, home, home!

Ja se m’ha tornat a atragantar el croissant. 
I és que mentre esmorzava he llegit a la Vanguardia  que "el Tribunal Superior de Justícia de Madrid" havia autoritzat una marxa de grups ultradretans, el mateix dia que les hordes basques i catalanes assaltaran els carrers de  Madrid per veure la Copa del Rei de futbol!

Home, home, home!

Tanta sensibilitat en vers Catalunya comença a espantar-me.
I després diuen que els que la liem som naltres.

22/5/12

La senyora Aguirre...un altre cop.


Jo és que ja us ho he dit moltes vegades però és que  li tinc autèntica passió a aquesta dona. I és que quan obre la boca no té desperdici!
Ara resulta que en pròpies paraules i referint-se al pròxim partit de la copa del Rei ,  ha dit “Que s’hauria de considerar un delicte xiular el príncep mentre s’escolta l’himne d’Espanya  i que si això passes,  el partit s’hauria de suspendre i després jugar a  porta tancada en un altre lloc"
Fantàstic! Ja veig a tots els seguidors bascos i catalans tancats com bestiar en un altre lloc. Això tampoc tindria desperdici!
Bien por ella ! Aquesta dona apaga els focs amb benzina! 
I mentre ens dediquem a parlar de les xiulades  ningú se’n recordarà de Bankia i del dèficit transparent de Madrid
Bien per la senyora Aguirre. Un altre cop

19/5/12

Sorpresa!




Sorpresa !!
La comunitat de Madrid a tancament de 2011 té un dèficit superior al doble del que havia anunciat . Sorpresa! 

No sé de què ens estranyem. L’estrany hauria estat que fos veritat 

I després em pregunteu perquè li tinc tanta passió a la senyora Aguirre. Doncs perquè en la meva modesta opinió, els té quadrats! S’ha dedicat a acusar a destre i sinistre les autonomies de tots els mals d’Espanya i en especial a tot el que fa flaire a nacionalisme i apa! Ella, quasi bé soleta fa que el dèficit estatal pugi gairebé dues dècimes. Això si, “la razon “no ha trigat gaire a fer èmfasi que en el primer trimestre de 2012 el dèficit de Madrid és “zero”. Val doncs ja ho veurem. Val, doncs m’ho crec 

Ara entenc allò de “s’ha acabat el cafè per a tothom”. No m’estranya pobreta, amb aquest dèficit... ni per sacarina. 

Però que no s’amoïni, els catalans sempre hem estat solidaris amb la resta d’Espanya i segur que entre tots li paguem la desfeta. 

L'ànima de les pedres



Mireu, el primer i més important que he après sobre el tema, és que ningú sap res. Que tothom vol dir la seva i que ningú s’aclareix. Amb la qual cosa acabaria aquí l’entrada si no fos perquè m’agradaria explicar-vos com és que he arribat a aquesta sorprenent conclusió. 

16/5/12

El President Mas


Val a dir que aquesta entrada no va  de política sinó de dimensió humana. No de qüestionar com van les coses a casa nostra o a casa dels altres. De si van bé o són un desastre. De si es fan bé o es fan malament. Tots  podem opinar i totes les opinions són respectables. O no? Vés a saber
Com he dit abans aquesta entrada va de dimensió. Veureu, ahir escoltava al president Mas desgranar com una “apisonadora” les properes retallades i mentre el veia a TV3 i l’escoltava no podia treure’m del cap una imatge. Una imatge de fa ja molt de temps. Si no m’equivoco del 2002. La d’un president Pujol, bastant més jove, que anunciava la candidatura d’Artur Mas com a pròxim candidat a la Generalitat. I sabeu que vaig pensar?  Està molt verd

14/5/12

La majoria silenciosa del 15M


Ahir i després de les manifestacions del 15M escoltava la senyora Cospedal dir que “ara és el moment dels ciutadans, no solament dels que surten al carrer sinó de la majoria silenciosa que vol polítiques de creació d’ocupació”. Doncs val 

Serà que els que van sortir al carrer ahir no volen polítiques de creació d’ocupació. Doncs val 

Senyora Cospedal, jo pertanyo a la majoria silenciosa que vol aquest tipus de polítiques, però també pertanyo a la majoria cridanera que es passeja per plaça Catalunya cridant que ja és hora de fer les coses d’un altra manera. Es pot dir que pertanyo senzillament ... a la majoria, (cridanera o no) que vol polítiques assenyades de qualsevol mena. 

No m’ha agradat mai que parlin en nom meu. Jo ja se fer-ho soleta. I per tal que la pròxima vegada li quadrin els números a l’hora de contar les majories silencioses i les cridaneres he decidit apuntar-me a la propera manifestació del 15M . I cridar ben fort. Que caram! Així doncs i de cara a la propera manifestació, ja em pot comptar amb els de la majoria cridanera. Haver si d’aquesta manera li quadren una miqueta més els números

12/5/12

Tot culpa nostra



Com molta gent tinc el mal costum de dinar veient la tele. I dic el mal costum perquè dino veient el telenotícies de TV3 i tot que els xiquets que el presenten són un encant i que amb el seu saber fer fan possible que el pitjor del dia es torni una mica més rialler, la situació al món i en especial la espanyola i la seva relació amb Catalunya ha aconseguit allò que fins ara només podia fer la meva amiga, la senyora Aguirre. I és que m’ennuegui amb l’enciam i em pugi la mala sang. I és que des de que el senyor Rajoy ha guanyat les eleccions a Espanya, els catalans no guanyem per a sustos. I és que amb tanta sensibilitat en vers Catalunya se’m fa molt difícil digerir el dinar i de pas tragar tota la seva sensibilitat. 



I és que em sento culpable. Culpable de ser catalana, perquè si ho mirem amb el seu mirall... Tot és culpa nostra. 

I arribats a aquest punt, l’única conclusió possible és que “Si España no va bien es per culpa dels catalans”. 

Si Senyor. Tot culpa nostra.