La Bondat de la gent

Mireu, igual que vaig fer amb els vídeo muntatges de les flors i de les pedres, en volia fer un de les persones. Persones que en mirar-les  reflectissin uns valors generals determinats i a les qual se’ls pogués aplicar una certa simbologia.

M’explico. Per exemple , per a mi en Guardiola podria representar “els valors”,  l’Ernest Lluch “el diàleg”, en Mas-Colell “l’excel·lència” i  en Vicens Ferrer “ la solidaritat”. I tampoc tindria problemes a trobar gent per a altres valors menys desitjables com la cobdícia, l’oportunisme, la intransigència o la vergonya. D’aquests n’hi ha molts. El problema va venir quan vaig intentar trobar algun exemple remarcable de valors com la justícia, la tolerància , la raó o la bondat. No hi va haver manera. Ningú s’ajustava amb precisió a  aquests valors. No aconseguia trobar ningú que en mirar-lo pensés. Aquest si. Aquest és la bondat, en persona. O aquest és la tolerància en estat pur.

Però ahir va succeir quelcom que em va aclarir una mica les idees i és que a la nit vaig veure a TV3 un  reportatge sobre els voluntaris i la tasca que fan. I vaig entendre una cosa molt important. I és que sí que existeixen exemples remarcables de  justícia,  tolerància,  raó i en especial de bondat, el que passa es que són exemples poc sorollosos. Exemples silenciosos que sovint van associats a persones també silencioses i que com diu el vídeo no veiem perquè sovint estan a llocs on no ens agrada mirar. Són persones que ajuden als altres pel simple fet d’ajudar. Pel simple fet de somriure i  aportar una mica de llum a molts. Són persones  que es donen sense esperar res més que  res. Que donen una mica d’aire fresc a moltes vides ràncies. Que no busquen les causes  , que tan sols intenten adaptar-se a les circumstancies. Que no demanen explicacions ni cap mena de justificacions. Que tan sols es donen. I ho fan amb un actitud tan positiva en vers la vida que al sentir-los al teu costat  és gairebé impossible no contagiar-se una mica de la seva essència.

Si, ara puc dir que existeixen moltes, moltíssimes persones bones en aquest món. Però són la majoria silenciosa que transita entre nosaltres sense aixecar la veu i sense fer polseguera.

Són gent que guarden un secret. I és que han descobert que el compartir una mica del  seu temps amb altres una mica més desfavorits que ells... els omple. I els omple de tal manera que sempre repeteixen.

Potser hagi arribat l’hora que molts de naltres deixem de girar el cap  per no veure el que ens envolta i comencem  a omplir-nos una mica  amb la seva essència.

Us recomano aquest vídeo. Una autèntica lliçó de bondat

I recordeu que aquest diumenge és la Marató contra la pobresa de TV3·. No tombeu el cap i mireu cap un altre costat com si la cosa no anés amb valtres. Això ens afecta a tots de prop.

Allà em trobareu. Torn 3 /Telèfon