El President Mas

Val a dir que aquesta entrada no va  de política sinó de dimensió humana. No de qüestionar com van les coses a casa nostra o a casa dels altres. De si van bé o són un desastre. De si es fan bé o es fan malament. Tots  podem opinar i totes les opinions són respectables. O no? Vés a saber

Com he dit abans aquesta entrada va de dimensió. Veureu, ahir escoltava al president Mas desgranar com una “apisonadora” les properes retallades i mentre el veia a TV3 i l’escoltava no podia treure’m del cap una imatge. Una imatge de fa ja molt de temps. Si no m’equivoco del 2002. La d’un president Pujol, bastant més jove, que anunciava la candidatura d’Artur Mas com a pròxim candidat a la Generalitat. I sabeu que vaig pensar?  Està molt verd

Després l’he vist aspirar per tres vegades a President. I per tres vegades l’he vist  com s’estavellava. Com per una causa o per un altra se li negava el lloc, que no els vots. I durant molt de temps sempre he pensat el mateix. Està massa verd. Massa verd. Però ahir alguna cosa va canviar. Ahir “El Senyor President” va sortir davant l’opinió pública (que segons el meu parer és la mes aferrissada), per tal de presentar  tipus metralladora les pròximes retallades. Ho va fer en persona. Donant la cara i sabent el que li costaran aquestes paraules i aquestes mesures. I no com altres que s’amaguen rere les faldilles d’uns altres i que fan del seu silenci, escut de la seva ignorància. I sabeu que vaig pensar. Aquest home a crescut. Ha crescut molt.

Podrem estar d’acord amb ell, cosa que dubto o dissentir completament. Ens podrà agradar més o ens podrà agradar menys. El podrem votar o no. Però ara per ara i mirant el catàleg de polítics que tenim, me’n alegro que en aquests moment tinguem aquest president. Algú  amb prou “melindros” per no amagar-se rere qualsevol excusa tova. Que equivocat o no, intenti redreçar el desgavell en què ens trobem, donant la cara al costat del seu fidel Lancelot ( Mas-Colell ). Que voleu que us diga , jo li tinc deliri a aquest home. I no em pregunteu per què.
Si. Crec que el nostre president ha crescut. I crec també que arribarà a ser, si no ens el mengem abans, un home de profit. Ja ho veurem. El seguiré de prop. Per si de cas . Per si de res.