Començo aquesta entrada dient que
normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin
fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et
tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de
què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les
paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de
les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que
encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i
utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.
En un altre post ja parlava de la
catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a
Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que
té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs
val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel
temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà
conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem
quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos,
si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos
que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el
temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.
Estem tan acostumats que ens tirin floretes i ens mostrin com a radicals, nazis, colpistes, insolidaris i altres perles similars, que ja ens la sua, però Senyor Draco 703, de Santander, d'això a què algú ens senyali amb el dit i digui que "els catalans som uns porcs i que l'única solució per a Catalunya és fumigar-la" com he llegit al seu bloc, va un bon tros. Això ja no són només insults, sinó un clar i flagrant delicte d'incitació a l'odi, degudament tipificat en el codi penal i penalitzat per llei, així que compte senyor Draco que després molts s'han d'empassar les paraules que amb tanta alegria i tanta embranzida escupen en els seus blocs.
Estem tan acostumats que ens tirin floretes i ens mostrin com a radicals, nazis, colpistes, insolidaris i altres perles similars, que ja ens la sua, però Senyor Draco 703, de Santander, d'això a què algú ens senyali amb el dit i digui que "els catalans som uns porcs i que l'única solució per a Catalunya és fumigar-la" com he llegit al seu bloc, va un bon tros. Això ja no són només insults, sinó un clar i flagrant delicte d'incitació a l'odi, degudament tipificat en el codi penal i penalitzat per llei, així que compte senyor Draco que després molts s'han d'empassar les paraules que amb tanta alegria i tanta embranzida escupen en els seus blocs.
No obstant això, la medalla d'or
al bon saber fer i el respecte cap a la diversitat humana se l'emporta sens
dubte el senyor Dionísio W, suposadament de Valladolid, que escriu
compulsivament a raó d'un insult cada tres paraules, establint un nou record i
un mèrit sense precedents, si tenim en compte, és clar, que el seu bloc
funciona des del 2014, i té només 7 seguidors i 0 comentaris. Em perdonarà
doncs, el senyor Dionísio, si dic que no m'estranya pas, principalment perquè
al meu entendre les seves idees són per dir alguna cosa suau, repetitives i
totalment ofensives no només per a les persones a les quals al·ludeix tan
alegrement, sinó també envers els diferents pobles, les diverses identitats amb
què es caracteritzen i les idees que pel que es veu no quallen bé amb les
seves. Dit això, és clar, amb tot el respecte que em mereix la seva insigne
persona, molt més del que vostè demostra en menysprear tot un poble que només
vol votar, i al qual, i sense cap tipus de sensibilitat descriu com, “exaltados
catalanufos, al más estilo rancio nazi,
conspiradores secessionistes que aburren
y que si no fuera porque les están amargando la vida a nuestros
compatriotas los de allí y porque nos quieren robar lo que es de todos los españoles,
ni hablaríamos de ellos”. De debò li dic estimat amic, o no, que si això passés, seria
una autèntica benedicció per a tots naltres. Els d'aquí i els d'allà.
Li he de dir també,
senyor Dionísio, que per no voler parlar de naltres, se'n fa un tip. De fet,
subjau en tots els seus escrits un no sé què, que em fa pensar que gaudeix
enormement menyspreant el poble català i en especial als càrrecs que han estat
lliurement i democràticament escollits per tots nosaltres. Cal destacar, la
seva especial predilecció pel president Puigdemont a qui defineix
contundentment com "un cobardica, delincuente golpista i analfabeto, que
tiene por unico merito ser hijo de pastelero". Home, home, senyor
Dionísio, vol dir que no en fa un gra massa? Perquè posades així les coses,
dono per descomptat, que els seus pares i vostè mateix tindran uns estudis
superiors excel·lents, perquè si no, no s'entén que s'entesti una vegada i una
altra a menysprear a algú per l'únic motiu que el seu pare sigui pastisser i
menys si es té en compte el lluny que ha arribat el xiquet. Jo personalment
estaria orgullosíssima d'ell. Així que arribats a aquest punt, li comento que
em seria de gran utilitat conèixer millor el seu currículum, sens dubte ple de
mèrits personals, no per tafanejar, és clar, sinó per saber del cert, de quina
noble professió cobrarà vostè algun dia la pensió que en part pagarem també els
catalans. O no, vagi a saber vostè, perquè estan com estan les coses, és
impossible saber on caram estarem en aquell moment.
He incidit principalment en els
adjectius que vostè sens dubte ha triat tan acuradament per esmentar al
president Puigdemont, però no voldria pas acabar aquest post sense lloar també
l'esforç que ha fet utilitzant un lèxic tan docte com estimulant, per descriure
altres càrrecs catalans. Seria el cas de la senyora Colau, alcaldessa de
Barcelona, a qui sens dubte i amb tota la sensibilitat que el caracteritza,
anomena afectuosament, “La Pescadera en el ayuntamiento de Barcelona, la
podemita Ada Colau, la bárbara alcaldesa que huele a odio, a pescao, y a caca”.
O el cas “del golpista Arturo Mas y el chuloputa Homs”, o “del mafioso, maton
y cantanto cantamañanas Luis Yac y los
guarrillos de la cup”. O un dels meus preferits, per la delicadesa amb què ha
triat les paraules, “la de la mugre en el sobaco, la cupera Ana Gabriel, y su
camarada elSandalio, David Fernández, zamorano -maqueto y charnego, a la vez-,
para más señas el independentista ese, que fue el chófer del etarra Otejjji”.
Sense oblidar-nos de les floretes que els hi llença sovint a la cúria catalana
“mandada por delante al abad de Monserrá, que ya anunció recientemente su
pasión, más que por la de Cristo en la Cruz, por el independentismo catalufo,
de manera inmisericorde para con todos los catalanes que lo son también y se
sienten españoles. Pero, para el abad y la curia esos no cuentan. Como no
contaban las víctimas para los curas vascos proetarras, de los que muchos de
ellos penaron prisión, no como héroes sino como verdaderos delincuentes.” Un
Apa i Ole ben gran per a vostè.
Per cert, senyor Dionísio,
aprofitaré la ben entesa i el final d'aquest post per aclarir-li que tampoc
trobo que sigui una bona idea, anomenar els Mossos d'esquadra, Mocetes, per més
afecte que els hagi pogut agafar. Jo si fos vostè, no em posaria molt amb ells,
perquè a diferència d'alguns de nosaltres, ells com a bons professionals, sí tenen bona memòria, sigui històrica o no, i ho dic amb tot respecte que mereix
la seva persona, perquè jo personalment i quan acabi d'escriure aquest post no
tornaré a pensar mai més en vostè, però ells....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada