Vist amb la
perspectiva que em donen els cinc dies que han passat des de la Diada i esmorteïda
la ressaca de la multitudinària festa catalana, on tot s'ha de dir, m'ho vaig passar de conya, és hora de fer un
petit balanç i matisar tal fet amb unes quantes
reflexions i pinzellades
Primer de tot cal dir que em sento terriblement orgullosa i
honorada d'aquest, el meu gran petit país
i de la petita gran gent que l'habita. Per la seva manera de fer les coses, pel
seu tarannà amable i conciliador amb la vida, per les seves rialles, per la
seva tolerància i la seva alegria. Per la seva maduresa com a poble i la seva visió
optimista de la vida. Per creure en quimeres i caminar milles.