Avui m’han enviat un post a través
del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat
cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant
i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa,
la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol
tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada
pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.
Pel que es veu tot ha començat
quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat
sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet
tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui
de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin
d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest
manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament
serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran
d’empassar les seves pròpies paraules.