Joan Manuel Serrat i el procés independentista

Avui m’han enviat un post a través del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa, la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.

Pel que es veu tot ha començat quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran d’empassar les seves pròpies paraules.

Millo diu que a Catalunya hi ha baralles entre families i amics

Estic d'acord amb el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo,  quan afirma que Ibarra es va passar "dos pobles" comparant Artur Mas amb Hitler i Mussolini però em permetrà el senyor portaveu que el reny una mica i de pas li digui que vostè també s’ha passat dos pobles a l’assegurar a Catalunya Ràdio, que a Catalunya "hi ha discussions i baralles entre amics, companys de feina i famílies" i que  molts el dia de nadal van decidir no parlar de política.

Home, home senyor Millo, que vol que li digui, naltres el dia de Nadal  tan sols  ens vam barallar per qui es menjava l’últim bunyol i per qui es quedava amb l’última porció de tarta. I pel que fa a política, de fet va ser el tema principal i és curiós perquè acabat el dinar, el vi i el cava, tots vam estar d'acord en una cosa...que aquestes eleccions catalanes havien estat les més brutes de la història. I també vam coincidir en una altra cosa, que el PP va tenir un gran paper en aquella tragicomèdia catalana.

Avui 19/12/12, Artur Mas i Oriol Junqueras ha signat "El pacte de l'esperança" i les reaccions del govern de Rajoy no s'han fet esperar.

Avui dimecres 19 de desembre, Artur Mas i Oriol Junqueras han signat un pacte de governabilitat històric pel que fa a la inclusió en aquest acord de la celebració d'una consulta sobre l’autodeterminació .

Ja era hora caram! Jo ja feia temps que tenia ganes de saber quanta gent a casa nostra se sent prou gran per voler marxar de la tutela dels pares. Suposo que en certa manera això és el que més espanta a la resta d'Espanya. Bé, ja ho veurem.

Valdria la pena afegir que aquest pacte ha estat batejat amb el nom de, Pacte de l’esperança!

Molt adient, si senyor. Molt adient. Jo crec que l’han clavat els xiquets.

Tot seguit Junqueres ha dit que,

Estem davant una oportunitat extraordinària

Pretenem posar el futur de Catalunya en mans dels ciutadans de Catalunya

Només amb el compromís dels ciutadans de Catalunya assolirem aquest objectiu

Jo per si de cas ho aniria repetint sovint, no fos el cas que aquesta vegada torni a passar el que la passada i els ciutadans de Catalunya trasbalsats de nou pels rumors de pesta negra i misèria que ens tornen a arribar d'Espanya  els  tornéssim a retirar la xarxa després d'haver-los empès a tirar-se des de dalt de la muntanya.

Ves, que hi farem. Som així els catalans, encoratjats. Però pel que es veu a l’hora de la veritat...covards.

I a tot això que diuen els altres?

Vidal-Quadras demana a Rajoy que intervingui Catalunya

Apa, ja se m’ha tornat a atragantar el croissant del esmorzar i és que per si no en teníem prou amb els Militars Espanyols que fa uns dies li demanaven  alegrement al Govern de Rajoy que "prengués les mesures  pertinents per suprimir qualsevol indici de secessió perquè si no ho farien ells mateixos", ara va i l’Alejo Vidal-Quadras, expresident del partit Popular de Catalunya i actualment eurodiputat i col·laborador esporàdic en diaris com La Razón va i li demana al govern espanyol que intervingui Catalunya i que posi un  General de Brigada  al comandament dels Mossos d'esquadra

Apa i Olé!