Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.

A veure, el president Mas, ha assegurat que el procés "va endavant però no tan junts". Més aviat dispersos diria jo, però mentre la cosa tiri, cap problema. I també ha afegit que, “la consulta alternativa del 9-N tindrà locals, urnes i paperetes". Pos encara sort, ja em veia escrivint en un kleenex  la meva resposta. Tanmateix ha afegit que, “Aquesta consulta es basarà en uns marcs legals preexistents". Doncs anem ben apanyats! Com siguin com els anteriors, ja hem begut oli els catalans. La senyora Soraya se'ns tornarà a menjar amb patates. I que,  “És una consulta anticipada, abans de la definitiva, que són les eleccions plebiscitàries”.  Pos val, a mi ja m'està bé. No és el que més m'hagués estimat però en vista de les facilitats espanyoles,   ja m'està bé. Jo el que vull és votar.  O es que algú és pensava que ho podríem fer d'altra manera que no fos d'aquesta? Serem crèduls els catalans, i confiats.

El senyor Rajoy, que amb tots els meus respectes, crec que segueix empanat dins el seu intens món personal,  ha declarat que,  ”Que no es celebri el referèndum és una excel•lent notícia". A caram! Inspiradores paraules per als que com jo encara crèiem en la democràcia. I és que pensant-ho bé, que més li donarà al president espanyol un milió o dos de catalans cabrejats, que no frustrats ? Això si,  no s'ha estat de tornar a repetir allò de ”Espanya és la nació més antiga d'Europa”, “No negociarà res que no sigui a la Constitució, “Durant els últims 50 anys ha estat el quart país del món on ha crescut més el PIB” i que “la Constitució del 1978 va crear el model de democràcia més descentralitzat del món”. Un Apa i Ole  ben gran pel president espanyol! Hip, hip hurra.

Per la seva banda, els xiquets de la CUP que han estat capaços contra tot pronòstic d'arribar tan lluny del braç de les forces opositores del país, es neguen a "donar per morta la consulta" animant al personal decebut que no frustrat, amb bones paraules. “Que ningú es desanimi ni caigui en el desànim, que ningú faci cap pas enrere a l'hora de complir el mandat democràtic del carrer" per acabar matisant que “No formaran part d'una llista conjunta". Cap problema, homes! Mentre segueixin donant suport a la consulta , el succedani o el que sia,  a mi ja m'està bé. Si després no volen llistes conjuntes, allà ells.

El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, s'ha afanyat a avançar que, estudiaran la constitucionalitat de la consulta alternativa per al 9-N amb lupa. No tenia cap dubte senyor ministre. No  tenia cap dubte.

La senyora Sànchez-Camacho, encantada de tenir un altre minut de glòria en els mitjans audiovisuals, ha sentenciat amb la contundència i el fervor que la caracteritza que "El procés independentista s'ha acabat”. Vol dir dona, vol dir? Miri que després un s'ha d'empassar les paraules. Tanmateix ha afegit que “Ha guanyat la democràcia enfront del desafiament". A vegades crec que ella i jo no habitem la mateixa part de la terra! Sinó no s'entén. I per acabar d’arrodonir el seu pedagògic discurs ha titllat la proposta del 9-N de "farsa" i l'ha situat al nivell, pel que fa a les conseqüències pràctiques, a la de  la consulta de la Diagonal a Barcelona o la consulta sobiranista d'Arenys. Tranquil·la dona, tranquil·la, que no passa res! I jo em pregunto ... de qui serà la culpa que els catalans no puguem votar amb una mica d'encert? I ha finalitzat la seva arenga amb una altra cita memorable, "d'on no es torna mai és del ridícul". I això ho diu algú que suposadament posa micros als gerros dels restaurants i que després es nega a declarar davant el Parlament català? Senyora Camacho, senyora Camacho... recordi el que he dit abans,  compte amb el que es diu, perquè massa sovint un s'ha d'empassar les paraules.

Pel que fa al senyor Junqueras, aquest ha apuntat que, “l'alternativa plantejada per Artur Mas no genera un mandat democràtic i, en canvi, la solució passa per la independència". Home, home, home, jo ja entenc que aquest el es moll de l'os, però primer deixi'ns votar home, que a mi personalment em fa il·lusió. També ha afegit que, "cal convocar unes eleccions per proclamar la independència el més aviat possible i de la millor manera". Doncs fem-ho bé, senyor Junqueras,  fem-ho bé i votem, perquè al cap això serà l’únic que comptarà.

Albert Rivera diu que,  “Mas ha fet el ridícul" i demana que, "es convoquin eleccions anticipades i es deixi de fer consultes de costellada". Home, home,  senyor Rivera, vol dir que li sortiria bé això de les eleccions anticipades. Miri que després vénen les sorpreses i aquells a qui vostè no ha deixat votar ara tampoc el voldran votar a vostè.

El senyor Sánchez del PSOE, diu que “Hem d'acabar amb l'encreuament de monòlegs i retrets,  i començar el temps del diàleg".  Home, home, home, però que no escolta el que diu el president espanyol ”Dialogare de todo aquello dialogable...menos de la consulta”. Creixi home,  creixi i deixi's de paraules fàcils i sortides rapides.

El senyor Miquel Iceta,  del PSC, diu que “el nou 9-N és un engany i un error i que unes eleccions plebiscitàries portarien cap a una declaració unilateral d'independència que no tindria un reconeixement internacional seriós". Bé,  en el seu cas ja entenc que no vulgui unes eleccions anticipades perquè si perd més suports acabarà, penso jo,  en una cadireta i castigat cara la paret fora del parlament. Tot i això,  deixi’m discrepar respecte a la seva percepció de la situació, vol dir senyor Iceta que unes plebiscitàries no tindrien prou ressò? De tota manera, li agrairia una mica més d’esforç i que deixes de dir tot el que es fa malament i aportés algunes solucions.

Per la seva banda, Carme Forcadell, la clava quan diu que, "Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics". Doncs si senyora si,  i no es vostè l'única.