Ens sentim decebuts per la falta d'unitat entre els partits polítics

A veure si poso una mica d'ordre en la meva atapeïda agenda política i en tot aquest desgavell de retrets, mitges paraules, acusacions i altres que ja van començar ahir quan el nostre inefable Joan Herrera, sempre el primer a sortir en els mitjans, deia la seva.  “No hi ha unitat perquè la proposta que ens fan no és la consulta. El pla de Mas és per salvar-se ell”. Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos! Deixem de tirar les culpes als altres, arremanguem-nos els faldons i trobem solucions a la qüestió que ens preocupa. Que més dóna qui es salvi o qui es condemni. Aquí l'únic que hauria d'importar és que els catalans poguéssim votar, caram! 1.800.000 persones al carrer sense que se'ns mogués un pèl i vostès, quatre asseguts a  taula i es disputen les engrunes.

La consulta ha estat suspesa i avui estic trista

Avui estic trista, si senyors, molt trista, i és que en certa manera penso que avui la democràcia en aquest país ha perdut la batalla.

El que hauria d'haver estat des d'un principi un problema de vertadera voluntat política dins d'un marc profundament democràtic s'ha convertit des de fa poques hores en una pantomima de mal gust, futur incert i conseqüències impredictibles.

La consulta ha estat suspesa, la llei de consultes, les actuacions i les preparacions vinculades a ella també. I tot això en menys de 7 hores, en una sentència exprés poques vegades vista en la jurisprudència de qualsevol país democràtic,  i tot arranjat a consciència pels que governen i pel mateix tribunal que anys enrere ja ens va tombar l'Estatut que havíem votat entre tots.

I la pregunta guanyadora per a la consulta és....!!!!!!!!!

Benvinguts al segle XXI!

Ja era hora caram! Jo també vull saber quanta gent a casa meva vol la independència i quanta no.

Carta d'una catalana al senyor Josep Antoni Duran i Lleida

Benvolgut senyor Duran,

li escric aquesta carta amb l'esperança incerta que tingui a bé considerar amb atenció les meves lletres. Llegeixo a l'Ara.cat i amb total desconcert  per als que com jo sempre havíem cregut en vostè, que ara ens ven i utilitza el mateix discurs de la por del PP,  apuntant que si fos un dirigent empresarial estaria preocupat per si el nou estat podria fer servir l'euro.

De fet,  el que a als empresaris catalans els preocupa ara mateix  no és precisament si podran fer ser sevir l'euro en una hipotètica Catalunya independent, si no més aviat, si podran seguir pagant amb el que sigui als seus empleats en una hipotètica tercera via i dins d'una Espanya  passada de rosca, que els menysprea i que no paga.

Carta d'una catalana al senyor Torres-Dulce

Benvolgut  Fiscal General de l'Estat,

vagin per davant les meves més sinceres disculpes si amb aquest escrit l’incomodo d'alguna manera. No seria pas la meva intenció. El que passa és que jo no en sé massa de lleis ni tampoc de del seu obligat compliment, i és per això que la meva perspectiva és nomes la d'un ciutadà de carrer que tan sols opina quan alguna cosa no li sembla bé. I en aquest cas, deixi’m dir-li amb total ignorància i amb total honradesa que no m’ha semblat adequada la seva forma de fer.

És el cas que fa uns dies vaig llegir a la Vanguardia que havia iniciat els tràmits per destituir el Fiscal en cap de Catalunya, Martin Rodríguez Sol, a qui persones més coneixedores del seu entorn han definit com a home de fermes conviccions democràtiques i profund respecte cap el posicionament d'altres.  Rara avis en aquest món incert. El fet és que pel que llegeixo li ha cridat vostè l’atenció per unes declaracions que va fer i en les que entenia que Catalunya hauria de poder fer una consulta sobre el dret a decidir, sempre que fora en el marc legal.