Benvolgut Fiscal General de l'Estat,
vagin per davant
les meves més sinceres disculpes si amb aquest escrit l’incomodo d'alguna manera. No seria pas la meva intenció. El que passa és que jo no en sé massa de
lleis ni tampoc de del seu obligat compliment, i és per això que la meva perspectiva és nomes
la d'un ciutadà de carrer que tan sols
opina quan alguna cosa no li sembla bé. I en aquest cas, deixi’m dir-li amb total ignorància i amb total honradesa que no m’ha semblat adequada la seva
forma de fer.
És el cas que fa
uns dies vaig llegir a la Vanguardia que havia iniciat els tràmits per destituir
el Fiscal en cap de Catalunya, Martin Rodríguez
Sol, a qui persones més coneixedores del seu entorn han definit com a home de fermes conviccions democràtiques
i profund respecte cap el posicionament d'altres. Rara avis en aquest món incert.
El fet és que pel que llegeixo li ha cridat vostè l’atenció per unes
declaracions que va fer i en les que entenia que Catalunya hauria de poder fer
una consulta sobre el dret a decidir, sempre que fora en el marc legal.
