El TSJC diu que si un sol alumne ho vol, les classes hauran de ser en castellà

Llegeixo a la Vanguardia que el TSJC exigeix que si un sol alumne ho desitja, las classes hauran de ser en castellà.

Apa i Olé!

Amb tot el meu respecte...que s'han tornat bojos els jutges del Tribunal català? perquè si no, no s'entén que obliguin per decret als altres 25 o trenta alumnes de la mateixa classe a estudiar les matèries en castellà. Segons ells, no hi ha cap norma que garanteixi el dret a rebre l'ensenyament exclusivament en una de les llengües oficials. És a dir que després de trenta anys de democràcia tornem a les èpoques franquistes i pel que es veu em treuen el meu dret a triar en quina llengua han d'aprendre els meus fills les lleis de la vida. El mateix dret que ja fa molt temps em vam treure a mi i que em va obligar a estudiar en castellà.

Carta d'una catalana al senyor Torres-Dulce

Benvolgut  Fiscal General de l'Estat,

vagin per davant les meves més sinceres disculpes si amb aquest escrit l’incomodo d'alguna manera. No seria pas la meva intenció. El que passa és que jo no en sé massa de lleis ni tampoc de del seu obligat compliment, i és per això que la meva perspectiva és nomes la d'un ciutadà de carrer que tan sols opina quan alguna cosa no li sembla bé. I en aquest cas, deixi’m dir-li amb total ignorància i amb total honradesa que no m’ha semblat adequada la seva forma de fer.

És el cas que fa uns dies vaig llegir a la Vanguardia que havia iniciat els tràmits per destituir el Fiscal en cap de Catalunya, Martin Rodríguez Sol, a qui persones més coneixedores del seu entorn han definit com a home de fermes conviccions democràtiques i profund respecte cap el posicionament d'altres.  Rara avis en aquest món incert. El fet és que pel que llegeixo li ha cridat vostè l’atenció per unes declaracions que va fer i en les que entenia que Catalunya hauria de poder fer una consulta sobre el dret a decidir, sempre que fora en el marc legal.

Carta d'una catalana a la senyora Sáenz de Santamaría

Benvolguda senyora Sáenz de Santamaría,

llegeixo amb tristesa al Ara.cat que en paraules seves, el seu govern no pensa afluixar i que tirarà endavant la llei Wert, negant de pas que tal fet suposi capgirar el model d'immersió vigent i justificant l’injustificable amb el pobre argument que les llengües cooficials no poden ser considerades troncals perquè no es poden examinar al conjunt de l'Estat,  però que tenen el mateix tractament en l'àmbit de cada comunitat autònoma si es consideren una especialitat.

Vagi per davant que fins  fa poc la tenia en prou estima com per considerar-la una dona intel·ligent i sorprenentment moderada en el món de la política que tan sols s’havia equivocat en escollir el partit que la conformava. En certa manera tal apreciació per part meva va deixar de tenir coherència quan a una setmana de les eleccions catalanes la vaig escoltar a Televiso responent unes reiterades preguntes dels periodistes sobre el presumpte esborrany que acusava al President català de presumptes delictes d'evasió de capital. I és que de sobte em vaig adonar que no només no contestava les preguntes dels periodistes sinó que amb les seves evasives semblava com si sabes alguna cosa que a la resta dels mortals se'ns escapava ja que només repetia una i altra vegada que els evasors que tenen diners a Suïssa se'ls castiga. I aquí és on jo entenc que vostè va negar-li el dret a un President sobre la seva presumpció d'innocència i aquí és on jo vaig decidir que vostè ja no em semblava ni tan intel·ligent ni tan  moderada.