Carta d'una catalana a la senyora Sáenz de Santamaría

Benvolguda senyora Sáenz de Santamaría,

llegeixo amb tristesa al Ara.cat que en paraules seves, el seu govern no pensa afluixar i que tirarà endavant la llei Wert, negant de pas que tal fet suposi capgirar el model d'immersió vigent i justificant l’injustificable amb el pobre argument que les llengües cooficials no poden ser considerades troncals perquè no es poden examinar al conjunt de l'Estat,  però que tenen el mateix tractament en l'àmbit de cada comunitat autònoma si es consideren una especialitat.

Vagi per davant que fins  fa poc la tenia en prou estima com per considerar-la una dona intel·ligent i sorprenentment moderada en el món de la política que tan sols s’havia equivocat en escollir el partit que la conformava. En certa manera tal apreciació per part meva va deixar de tenir coherència quan a una setmana de les eleccions catalanes la vaig escoltar a Televiso responent unes reiterades preguntes dels periodistes sobre el presumpte esborrany que acusava al President català de presumptes delictes d'evasió de capital. I és que de sobte em vaig adonar que no només no contestava les preguntes dels periodistes sinó que amb les seves evasives semblava com si sabes alguna cosa que a la resta dels mortals se'ns escapava ja que només repetia una i altra vegada que els evasors que tenen diners a Suïssa se'ls castiga. I aquí és on jo entenc que vostè va negar-li el dret a un President sobre la seva presumpció d'innocència i aquí és on jo vaig decidir que vostè ja no em semblava ni tan intel·ligent ni tan  moderada.

Així mateix i en diverses ocasions l’he sentit també dir que el President espanyol farà "complir" la llei de totes, totes i que la Constitució no es toca. Vagi doncs per endavant que estic farta que m’amenacin i també farta que sempre apel·lin a una Constitució que només es toca quan al PP li pertoca.

Tot i això avui he volgut llegir-me-la amb una mica més d'atenció  No fos el cas que jo li tingues mania per tantes vegades com vostès l’han esgrimida.

No està tan malament la Pepa, si tenim en compte que ja comença a ser grandeta. I tampoc li veig res tan clarament ben fet que no pugui canviar-se per afavorir la convivència.

Segon entenc i que esta escrit en el preàmbul de la Pepa, i em rectificarà senyora Ministra si això no és del tot correcte, la Nació Espanyola proclama la seva voluntat de protegir tots els pobles d'Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions i les seves llengües e institucions. 

Així i per això, reclamo el meu dret com a espanyola a que el Govern de la meva nació, protegeixi la meva cultura i la meva  llengua i deixi de torpedinar-les amb qualsevol excusa matussera.

També llegeixo que l’article tres de la Constitució diu que el castellà és la llengua oficial de l’Estat però que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les seves respectives comunitats ja que la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'un especial respecte i d'una especial protecció.

Doncs bé, després d'haver llegit això, reclamo el meu dret com a espanyola a que el Govern de la Nació compleixi la Constitució  i  consideri la llengua de la meva comunitat com a llengua oficial tot acceptant, tal com diu la Pepa, que aquesta és un patrimoni cultural d'Espanya i per tant ha de ser objecte d'un especial respecte i d'una especial consideració. I per tant no d'una exterminació sistemàtica i d'un descrèdit permanent com a mi m’ho sembla.

I és curiós també,  que després de llegir i rellegir la Pepa, no hagi trobat en cap lloc referencia a la cooficialitat de les llengües de les autonomies i si referencies clares i explicites sobre el fet que totes les llengües espanyoles seran oficials en les seves respectives autonomies.

Així mateix, l’article 27 diu que a Espanya es reconeix la llibertat d'ensenyament i també que les comunitats poden assumir competències en foment de la cultura, investigació i en el cas que correspongui, l’ensenyament de la llengua de la comunitat. És per això que com a espanyola i catalana reclamo al govern d'Espanya que compleixi la Constitució i que deixi el govern de la meva comunitat decidir com i en quin grau ha d'ensenyar la meva llengua i a casa meva.

Torno a repetir-li senyora Sáenz de Santamaría, que si en qualsevol cas hagués errat en les meves apreciacions i en l’àrdua tasca d'interpretar la Pepa, estic oberta a qualsevol suggeriment. 

Tot i això agrairia sobre manera que a partir d'ara deixessin de torpedinar la meva llengua i de pas deixessin d'intentar tapar les seves mancances i les seves misèries creant, on no n'hi ha,  problemes i  falses fumeres.

I tot això dit des del respecte que em mereix la seva posició i la seva persona.

Atentament

Una catalana, aturada i cabrejada. Mala combinació, caram!