Benvolguda senyora Sáenz de Santamaría,
llegeixo amb tristesa al Ara.cat que en
paraules seves, el seu govern no pensa afluixar i que tirarà endavant la llei
Wert, negant de pas que tal fet suposi capgirar el model d'immersió vigent i justificant
l’injustificable amb el pobre argument que les llengües cooficials no poden ser
considerades troncals perquè no es poden examinar al conjunt de l'Estat, però que tenen el mateix tractament en l'àmbit
de cada comunitat autònoma si es consideren una especialitat.
Vagi per davant que fins fa poc la tenia en prou estima com per considerar-la
una dona intel·ligent i sorprenentment moderada en el món de la política que tan
sols s’havia equivocat en escollir el partit que la conformava. En certa manera
tal apreciació per part meva va deixar de tenir coherència quan a una setmana de les eleccions catalanes la vaig
escoltar a Televiso responent unes reiterades preguntes dels periodistes sobre
el presumpte esborrany que acusava al President
català de presumptes delictes d'evasió de capital. I és que de sobte em vaig
adonar que no només no contestava les preguntes dels periodistes sinó que amb
les seves evasives semblava com si sabes alguna cosa que a la resta dels
mortals se'ns escapava ja que només repetia una i altra vegada que els evasors
que tenen diners a Suïssa se'ls castiga. I aquí és on jo entenc que vostè va negar-li
el dret a un President sobre la seva presumpció d'innocència i aquí és on jo
vaig decidir que vostè ja no em semblava ni tan intel·ligent ni tan moderada.
