Carta d'una catalana al senyor Torres-Dulce

Benvolgut  Fiscal General de l'Estat,

vagin per davant les meves més sinceres disculpes si amb aquest escrit l’incomodo d'alguna manera. No seria pas la meva intenció. El que passa és que jo no en sé massa de lleis ni tampoc de del seu obligat compliment, i és per això que la meva perspectiva és nomes la d'un ciutadà de carrer que tan sols opina quan alguna cosa no li sembla bé. I en aquest cas, deixi’m dir-li amb total ignorància i amb total honradesa que no m’ha semblat adequada la seva forma de fer.

És el cas que fa uns dies vaig llegir a la Vanguardia que havia iniciat els tràmits per destituir el Fiscal en cap de Catalunya, Martin Rodríguez Sol, a qui persones més coneixedores del seu entorn han definit com a home de fermes conviccions democràtiques i profund respecte cap el posicionament d'altres.  Rara avis en aquest món incert. El fet és que pel que llegeixo li ha cridat vostè l’atenció per unes declaracions que va fer i en les que entenia que Catalunya hauria de poder fer una consulta sobre el dret a decidir, sempre que fora en el marc legal.

Carta d'una catalana a la senyora Sáenz de Santamaría

Benvolguda senyora Sáenz de Santamaría,

llegeixo amb tristesa al Ara.cat que en paraules seves, el seu govern no pensa afluixar i que tirarà endavant la llei Wert, negant de pas que tal fet suposi capgirar el model d'immersió vigent i justificant l’injustificable amb el pobre argument que les llengües cooficials no poden ser considerades troncals perquè no es poden examinar al conjunt de l'Estat,  però que tenen el mateix tractament en l'àmbit de cada comunitat autònoma si es consideren una especialitat.

Vagi per davant que fins  fa poc la tenia en prou estima com per considerar-la una dona intel·ligent i sorprenentment moderada en el món de la política que tan sols s’havia equivocat en escollir el partit que la conformava. En certa manera tal apreciació per part meva va deixar de tenir coherència quan a una setmana de les eleccions catalanes la vaig escoltar a Televiso responent unes reiterades preguntes dels periodistes sobre el presumpte esborrany que acusava al President català de presumptes delictes d'evasió de capital. I és que de sobte em vaig adonar que no només no contestava les preguntes dels periodistes sinó que amb les seves evasives semblava com si sabes alguna cosa que a la resta dels mortals se'ns escapava ja que només repetia una i altra vegada que els evasors que tenen diners a Suïssa se'ls castiga. I aquí és on jo entenc que vostè va negar-li el dret a un President sobre la seva presumpció d'innocència i aquí és on jo vaig decidir que vostè ja no em semblava ni tan intel·ligent ni tan  moderada.

Carta d'una catalana als polítics d'aquesta Espanya mil·lenària abans de la jornada de reflexió

Benvolguts polítics d'aquesta Espanya mil·lenària que avui sembla més aviat tercermundista,

m’adreço a vostès amb l’esperança certa que mai llegiran aquestes lletres, entre altres coses perquè  estan tan enfeinats torpedinant la democràcia que amb prou feines tenen temps per a res més .

Vagi per davant que he manifestat el meu dret a votar en tantes ocasions que la memòria se m’escapa. I tal fet,  l’he exercit perquè sempre penso que el meu vot podrà ajudar, en la mesura que li pertoca, a canviar algunes coses que crec en la meva opinió millorables  o injustes.

Carta d'una catalana al Senyor Mariano Rajoy

Benvolgut Senyor Rajoy,

Llegeixo amb certa alegrança no exempta de galivança que ara si creu el senyor President que és bon moment per a la parla. I que li plauria amb el poble català dialogar perquè al seu entendre,  “Res de positiu s’ha construït mai a la historia d'un país trencant la baralla de les cartes”

Estic completament d'acord amb vostè,  i és que al meu entendre els catalans sabem molt pel que fa a que ens trenquin les regles del joc. M’explicaré

Val a dir que agraeixo en gran manera la seva bona disposició a la xarla,  però per si de cas i per si de res, deixi’m que agafi la notícia del seu canvi de tarannà amb una mica de descreença. Si més no perquè ens ho han dit tantes vegades que ara per ara aquestes paraules ja no ens atrauen tant com ens atiaven les primeres. I és que veurà vostè, senyor President, durant massa anys el poble català ha volgut parlar i dialogar com vostè li reclama. I durant molts anys ha fet gala d'aquest seny que el marca, intentat fer-se entendre de totes les maneres. En veu alta i en veu baixa. Amb traductors, i  pers senyes. De vegades cridant molt alt i de vegades mormolejant a qualsevol orella que no patis sordesa. Més la nostra llengua ha de tenir algun matis o algun accent inacceptable i que a nosaltres se'ns escapa. I aquesta llengua que al nostre entendre és la més dolça i que moltes nits ens acarona ufanosa, es transforma en escoltar determinats accents i se la escolta onerosa.

I és que vistos els esdeveniments i revisada la nostra història, des de fa ja massa temps intenten de totes, totes... fer-la callar amb tota mena de traves.

És ben sabut, i si no li comento jo ara senyor President, per si no ho recorda bé o per si no hagués estat prou ben escrit en els seus llibres de text, que cap al 1500 el Tribunal del Sant Ofici, a saber perquè i emparant-se en no se que,  ja va intentar sepultar la nostra llengua. I que mig morta la pobra, entendrà vostè que es fes difícil la xarla.

Sa Majestat, el Rei, i les Quimeres

Benvolguda Majestat,

Em permeto adreçar-me a vós  d’aquesta manera tan barroera amb l’esperança dolça  que algun dia llegireu les meves pobres paraules i en la resposta trobaré assossec  a la meva ànima a hores d’ara totalment desconcertada i inquieta.

I és que després de llegir l’entrada que tan oportunament heu tingut a bé penjar en la vostra pàgina web per tal que pogués ser vista per la més àmplia majoria dels espanyols i de les espanyoles...

Jo, ja no sóc jo i em trobo transposada.