Benvolgut Senyor Rajoy,
Llegeixo amb certa alegrança no exempta de galivança
que ara si creu el senyor President que és bon moment per a la parla. I que li
plauria amb el poble català dialogar perquè al seu entendre, “Res de positiu s’ha construït mai a la
historia d'un país trencant la baralla de les cartes”
Estic completament d'acord amb vostè, i és que al meu entendre els catalans sabem
molt pel que fa a que ens trenquin les regles del joc. M’explicaré
Val a dir que agraeixo en gran manera la seva
bona disposició a la xarla, però per si
de cas i per si de res, deixi’m que agafi la notícia del seu canvi de tarannà amb
una mica de descreença. Si més no perquè ens ho han dit tantes vegades que ara
per ara aquestes paraules ja no ens atrauen tant com ens atiaven les primeres.
I és que veurà vostè, senyor President, durant massa anys el poble català ha
volgut parlar i dialogar com vostè li reclama. I durant molts anys ha fet gala d'aquest seny que el marca, intentat fer-se entendre de totes les maneres. En veu alta i
en veu baixa. Amb traductors, i pers senyes.
De vegades cridant molt alt i de vegades mormolejant a qualsevol orella que no
patis sordesa. Més la nostra llengua ha de tenir algun matis o algun accent
inacceptable i que a nosaltres se'ns escapa. I aquesta llengua que al nostre entendre
és la més dolça i que
moltes nits ens acarona ufanosa, es transforma en escoltar determinats accents
i se la escolta onerosa.
I és que vistos els esdeveniments i revisada
la nostra història, des de fa ja massa temps intenten de totes, totes... fer-la
callar amb tota mena de traves.
És ben sabut, i si no li comento jo ara senyor
President, per si no ho recorda bé o per si no hagués estat prou ben escrit en
els seus llibres de text, que cap al 1500 el Tribunal del Sant Ofici, a saber perquè
i emparant-se en no se que, ja va
intentar sepultar la nostra llengua. I que mig morta la pobra, entendrà vostè que
es fes difícil la xarla.
