Sa Majestat, el Rei, i les Quimeres

Benvolguda Majestat,

Em permeto adreçar-me a vós  d’aquesta manera tan barroera amb l’esperança dolça  que algun dia llegireu les meves pobres paraules i en la resposta trobaré assossec  a la meva ànima a hores d’ara totalment desconcertada i inquieta.

I és que després de llegir l’entrada que tan oportunament heu tingut a bé penjar en la vostra pàgina web per tal que pogués ser vista per la més àmplia majoria dels espanyols i de les espanyoles...

Jo, ja no sóc jo i em trobo transposada.

Vagin per davant les meves més sinceres disculpes pel retard en contestar la vostra missiva. La meva pobra excusa és que he hagut de llegir i rellegir una vegada i un altra les vostres paraules per tal d’assegurar-me’n que ho havia entès  tot prou bé i que en conseqüència no erres en les meves apreciacions en quan al contingut exacte del text.

Jo hi vaig ser, quan al juliol de 1969 “ las Cortes españolas”  van ratificar  la proposta de Franco de fer a sa Majestat successor seu i Rei d’Espanya,  saltant-se les línies de successió naturals i jurant lleialtat als principis “del Movimiento Nacional” de l’època.

També hi vaig ser quan el novembre del 75, va morir Franco i vostè va jurar acatar el principis “del Movimiento Nacional” , destinats a perpetuar el franquisme.

I és a les hores quan se’m trasbalsa tot,  doncs de les seves paraules dedueixo que vostè no creu en quimeres

“Lo peor que podemos hacer es dividir fuerzas, alentar disensiones, perseguir quimeras, ...”

I miri per on, sa Majestat va ser el  principal protagonista  d’una de les quimeres més grans de la nostra història més recent.

Vol sa majestat quimera més gran,  que imaginar que un jove Rei que en el seu dia va jurar acatar els principis fonamentals  del franquisme,  es basaria precisament en ells  per promoure un referèndum de la reforma política del país  i que a partir d’aquest fet insòlit  iniciaria la transició Espanyola cap a la democràcia.

On s’ha vist quimera mes gran !

També hi vaig ser quan al novembre del 75, sa Majestat va visitar Barcelona en primer viatge oficial, i va pronunciar aquell embriagador discurs al Saló del Tinell i que ara i des de aquí  m’agradaria recordar-vos per si el temps passat hagués fet oblidar el Monarca  les paraules exactes.

“Yo os aseguro que ninguna aspiración ni proyecto legitimo quedara sin atender, sea del individuo, del grupo social, de la ciudad de la provincia o de la region que sea”

“Tant de bo que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida faci que aquestes virtuts  catalanes influeixin  benèficament en molts d’altres espanyols.”

Ha canviat sa Majestat de parer i ha decidit el Monarca prendre partit en favor de una part del seu poble en front de l’altre que en un dia no molt llunyà  va exaltar com a exemple amb les seves pròpies paraules?

També hi vaig ser quan el 23 de febrer del 1981, el Coronel Tejero, va prendre el Congrés dels diputats  i quan sa Majestat va sortir a Televiso desautoritzant  el cop d’estat

On s’ha vist quimera més gran, que un jove Rei prenent partit pel seu poble en contra del poder immens que se li obria a l’altra banda?

Quimeres?

Doncs si Majestat , el poble català creu en quimeres.

 I en paraules de Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya,

“Van sortir al carrer un milió i mig de catalans , que algú vol convertir en un milió i mig de quimeres”

Majestat , el poble català si creu en quimeres. Bàsicament perquè som un poble tossut i tot i que moltes vegades ens han instat a no fer-ho, tenim el mal costum de seguir somiant.

Som doncs un  poble somiador que ha après a força de desencerts que res de l’après serveix de res si no et traces una meta i la segueixes. I somies que tot es possible! I creus en quimeres!