Benvolgut Fiscal General de l'Estat,
vagin per davant
les meves més sinceres disculpes si amb aquest escrit l’incomodo d'alguna manera. No seria pas la meva intenció. El que passa és que jo no en sé massa de
lleis ni tampoc de del seu obligat compliment, i és per això que la meva perspectiva és nomes
la d'un ciutadà de carrer que tan sols
opina quan alguna cosa no li sembla bé. I en aquest cas, deixi’m dir-li amb total ignorància i amb total honradesa que no m’ha semblat adequada la seva
forma de fer.
És el cas que fa
uns dies vaig llegir a la Vanguardia que havia iniciat els tràmits per destituir
el Fiscal en cap de Catalunya, Martin Rodríguez
Sol, a qui persones més coneixedores del seu entorn han definit com a home de fermes conviccions democràtiques
i profund respecte cap el posicionament d'altres. Rara avis en aquest món incert.
El fet és que pel que llegeixo li ha cridat vostè l’atenció per unes
declaracions que va fer i en les que entenia que Catalunya hauria de poder fer
una consulta sobre el dret a decidir, sempre que fora en el marc legal.
Home jo entenc que
les seves declaracions poden no ser gaire afortunades en un moment com aquest, però
tampoc ho van ser las que va fer en el seu moment titllant de preocupant i il·legal la reforma
de l’estatut d'autonomia per que al seu entendre això garantiria, entre altres coses,
que el Fiscal superior de Catalunya seria qui volgués el govern de Catalunya.
I en aquest cas...ningú va dir res.
Ni tampoc van ser afortunades les seves declaracions quan es va posicionar i va retreure a Oriol Pujol que fes servir la senyera per protegir-se dels
casos particulars pels quals estava sent investigat. I en aquest cas...tampoc ningú
va dir res.
Entenc senyor Dulce
que no quedés gaire content en el seu moment amb el Fiscal català quan va
intentar i sense el seu permís, tot s’ha de dir, investigar pel seu compte la tragicomèdia de el Mundo i de les seves calúmnies durant la campanya catalana. Va quedar del tot clar
que vostè ho desautoritzava. Però el que m’amoïna i no entenc és perquè renyar-lo ara?
El cert és que amb
la seva decisió al meu entendre precipitada i sens dubte guiada por el bien de la patria, se li gira feina al senyor Fiscal en aquesta dècada,
perquè posats a renyar i a fer a tots igual i no només als catalans, a partir d'ara haurà d'anar amb mà molt dura i renyar també molts jutges i magistrats que saltant-se
les seves obligacions a la torera, han començat també a posicionar-se i a opinar obertament de molts
temes. Que si la llei hipotecaria és una barbaritat, que si les dacions en
pagament, que si els desnonaments, que si els indults, que si les preferents.. Ja
podrà el senyor fiscal amb tots? Perquè són molts. I si la llei és igual per a tots,
els haurà de castigar amb la mateixa celeritat i la mateixa obstinació que ha castigat al fiscal català,
independentment de si hi esta d'acord o no amb la qüestió.
Diuen les males llengües,
segurament catalanes, que algú està intentant segrestar la democràcia. Val a
dir que jo no ho crec però no puc deixar de pensar i donar-li voltes al cap a
una idea inquietant i és que hagués passat si el Fiscal Rodríguez Sol en comptes
de fer aquestes declaracions tan tèbies, s'hagués posicionat de forma contundent
contra la consulta catalana? I la resposta és al meu entendre tan òbvia que em destarota. Ningú hagués dit res
de res i fins i tot fora possible que més d'un l’hagués felicitat per tal demostració
de valor.
Ai caram, quina idea més negra!
Bé senyor Dulce, un
plaer parlar amb vostè. Tot i que encara no se ben bé perquè li ha obert vostè un
expedient al senyor Rodríguez ni tampoc perquè valora tan positivament que ell després
renuncies al seu càrrec... lliure i voluntàriament!
Home doncs amb tot
el meu respecte... que vol que li digui!
Atentament
Una catalana que no
entén res de res del que passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada