Dimarts passat vaig
poder veure a TV3 i a l’espai “Sense ficció” un documental de Montse Armengou
i Ricard Belis, titulat "Avi, et trauré d'aquí".
El primer que he de
dir és que és un documental magnífic i el segon és que em vaig quedar gelada pel que vaig descobrir
i que per descomptat mai m’han explicat en cap dels llibres de text que he
estudiat i que tant li agraden al ministre Wert.
Molts de naltres sabem que el Valle de los Caidos és un monument funerari que va ser construït per presoners
republicans de la Guerra Civil espanyola i per mandat de Franco. Val a dir que
molts d'aquests presoners republicans que van participar en la seva construcció
van morir per falta, entre altres coses,
de qualsevol mesura de seguretat.
I la cosa té conya perquè
tot i que el monument va ser teòricament concebut per honorar els morts tant
franquistes com republicans, la inscripció que honora tan esplendorós monument
diu
“Caídos por Dios y por España”.
Apa i Ole! Que l’hi
diguin als republicans que estan enterrats allà! I als seus familiars.
De fet aquí estan
enterrats també, el mateix Franco i José Antonio Primo de Rivera, i personalment no crec que a cap dels republicans
que ara reposen allà i per decret, els hi faci cap gràcia passar l’eternitat al
costat de qui se'ls va carregar.
Us imagineu que algú
i per decret obligués a enterrar junts a
un terrorista d’ETA i a la seva víctima? Tothom s’exclamaria i tothom cridaria que
això és una aberració i que va en contra de tot i de tots. Oi que si? Doncs això és exactament el que
passa al Valle de los Caídos. I pel que es veu ningú hi vol fer res!
Però si això ja és de per si gros, no us perdeu l’esmentat
documental perquè t’explica amb tot detall,
que a finals dels anys 50, les
carreteres de tota Espanya es van omplir sobtadament de camions de tota
mena que portaven càrregues misterioses.
Unes estranyes caixes que tenien sempre una mateixa destinació: Cuelgamuros.
I que hi havia dins
aquelles caixes, us preguntareu? Doncs ni més ni menys que les restes de milers
i milers de soldats i també civils de la guerra espanyola que en molts casos es
van dur allà sense el coneixement i consentiment dels seus familiars. Molts van
ser recollits de diversos camps de batalla, sense importar a quin bàndol
pertanyien, altres desenterrats de les fosses i dels cementiris més llunyans,
sense importar si havien estat civils o soldats, i altres, ves a saber. El que si era cert és que viatjaven
tres o quatre en la mateixa caixa, dic jo que per aprofitar el viatge. La qüestió era arreplegar cadàvers i més cadàvers per omplir el maleït monument, sense
atendre queixes ni plors, ni sentiments ni honor, ja que ningú fora del bàndol que
fos volia que s’emportessin lluny els seus morts.
I així va ser que Franco
va aconseguir recollir fins a 40.000 cadàvers que després va redistribuir al
seu gust pel mausoleu. I sabeu que és el més negre de tota aquesta història,
doncs que només existeixen arxius de la meitat dels difunts. Ni tan sols van tenir
la decència d'especificar en algun lloc la identitat dels morts. Que més donava
qui eren o a on els encaixaven, la qüestió
era omplir les capelles i inaugurar el monument el més aviat possible i tot “por la gloria del Caudillo”.
Ara, molts i molts familiars d'aquests morts, lluiten per poder treure les restes dels seus parents d'aquest maleït mausoleu però les dificultats són
tan grans que poca cosa hi poden fer.
I que diuen els polítics?
Res de res
En el Valle de los
Caídos, lo que predomina por encima de todo es el espíritu de paz, de
meditación y de reconciliación.
Doncs val.
No us perdeu el
documental!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada