Els miracles existeixen

Una de les moltes coses que em xoquen  de fer un voluntariat amb malalts pal·liatius, deixant de banda la immensa satisfacció que tal acte em comporta i que algun dia us explicaré, són les preguntes. Preguntes que de no estar amb ells mai em plantejaria i de les quals no pots fugir amb excuses o evasives ja que no els queda gaire temps i tampoc estan per hòsties. L'únic que et demanen és que siguis tu mateixa i els responguis amb la mateixa naturalitat que ells aporten. Tot el que volen i crec que no és demanar gaire, és una contestació sincera i un altre punt de vista.

De fet ahir, una dona menudeta a qui no sé si veuré en la meva pròxima visita perquè està una mica justeta i li queda poquet per creuar l'altra riba, em va preguntar si creia en els miracles. Si creia que eren possibles? Em vaig quedar parada i després li vaig somriure. I tant que si! li vaig respondre. Potser no seran miracles gloriosos, però aquí mateix,  en aquest hospital n'he vist uns quants. Miracles petitets, això si, però miracles. I la meva amiga menuda em va somriure. Doncs a mi ja em val un d'aquests, va respondre. A mi ja em val un de petitet, no demano gaire.

I per què dic això? Doncs perquè avui veient TV3 he confirmat el que ja sabia molt dins meu i és que en realitat sí que existeixen els miracles i no petits com fins ara pensava sinó gloriosament grans i esplèndidament treballats. I és que un grup de cirurgians polonesos en col·laboració amb un equip de científics de Londres han fet possible un tractament que no té precedents i que ha permès a Darek Fidyka, de 40 anys,  tornar a caminar després d'haver quedat paraplègic del pit cap avall quan uns animals  li van fotre diverses ganivetades durant un atac en 2010.

Gràcies a una cirurgia en la qual s'han trasplantat cèl·lules del seu nas a la seva espina dorsal, Darek  ha tornat a caminar. Sabeu que representa això?   Una nova oportunitat per a molts que com ell,  es creien abandonats.

El cap de regeneració neural del University College London's Institute of Neurology que lidera l'equip britànic ha dit que,” el que han fet és més impressionant que quan l'home va caminar per la lluna". Si senyor, estic completament d'acord. I és que a partir d'ara quan un dels meus “parroquians” em pregunti sobre els miracles, els podré mirar als ulls i dir-los sense edulcorants,  que si, que jo si crec en els miracles, i els parlaré de Darek,