Felip VI. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia?

Veient a TV3,  la corona i el ceptre amb que el pròxim 19 coronaran el príncep Felip com a nou rei d'Espanya, se'm cau l'anima als peus, i és que sense entrar en controvèrsies sobre Monarquia o República, sempre m'he preguntat fins a quin punt algú té dret pel sol fet del naixement a estar per sobre d'un altre? Personalment jo sóc de les que penso que ningú hauria d'agenollar-se davant un altre si no es per ajudar-lo a aixecar-se.

Vagi per davant que tot i qüestionar sovint la corona, tal fet al llarg del temps s'ha convertit per a mi en quelcom del més natural dins la meva vida. Teníem Rei... doncs en teníem. Però ara que el Rei que m'ha acompanyat mitja vida abdica em faig moltes preguntes. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia? Home, doncs em perdonarà el futur monarca però penso que no.

Una altra qüestió que em preocupa és el nom amb què accedirà el príncep a la corona. I és que em tornarà a perdonar el futur Rei però el fet que es digui Felip no augura res de bo als catalans si fem cas de la memòria.

Un erudit català de qui no recordo el nom ja va avisar a Joan Carles que no se li ocorregués si mai tenia un fill posar-li de nom Felip, ja que els catalans no guardem un grat record dels seus predecessors. Però  el cert és que va obviar els fets i li va posar Felip al nadó. I sempre m'he preguntat perquè? Jo personalment no crec que ho fes per molestar els catalans però n'hi ha molts que dissenteixen de tal opinió. I és que sabent com ens van tractar els Felips es fa fàcil pensar això.

De fet, Felip IV a qui motejaven,  el Gran o el Rei Planeta, es va sentir tan bé fastiguejant els catalans que aquests li van organitzar com a present pels seus esforços una gran festa: la guerra dels Segadors. I de Felip V  a qui motejaven l'Animós, que podem dir? Doncs que es va animar tant amb el tarannà dels catalans que va implantar els decrets de Nova Planta, per suprimir les institucions, furs i costums tradicionals de casa nostra.

Dit això entendreu el meu neguit pel que fa al futur monarca, Felip VI. Tot i això,  encara em queda una esperança i és que ressonen en la meva memòria unes paraules del 1990 que va dirigir el príncep al Parlament de Catalunya i que ens van deixar a tots bocabadats:

Catalunya és allò que els catalans volen que sigui". Apa i Ole!

És clar que en aquell temps no hi havia una consulta independentista a la vista sinó uns Jocs Olímpics en perspectiva.

El temps dirà com ens tractarà aquest nou Felip als catalans. I la història el jutjarà a ell com ens jutjarà a nosaltres els catalans, a pell nua i sense pietat.