El cas Bárcenas i la doble moralitat de la senyora de Cospedal

Recordeu quan el novembre passat i en plena campanya electoral catalana la Ministra més ben pagada d’Espanya, la senyora de Cospedal , aterrava a casa nostra de la mà de la senyora Camacho per pronunciar aquella memorable frase que tan profundament va calar en els cors dels catalans i les catalanes.

“El PP quiere mucho a los catalanes”

per tot seguit i amb una gramàtica acuradament expressada,  etzibar-nos que,

¿Us imagineu que un president del PP en una comunitat autònoma s'hagués sabut que ells o algú de la seva família o els seus predecessors del mateix partit tenen diners fora o han evadit, s'han quedat diners que no són seus i es parlés de comptes a Suïssa? Oi que jo ja hauria hagut de dimitir?

Recordeu com se'ns va quedar el cos a molt de naltres en veient  com tota una senyora Ministra embrutava unes eleccions democràtiques tot donant credibilitat a uns esborranys sempre desapareguts i sempre sense autoria declarada que desprestigiaven i embrutaven sobre manera i  de la forma més matussera  la imatge i el bon nom d'un altre polític en plena campanya?

Doncs bé, poc imaginava la senyora  ministra que  un parell de mesos després, aquestes desafortunades i malintencionades paraules se li girarien en contra i li esclatarien a la cara salpicant-li de pas la seva immaculada figura. I és que ara s’ha sabut que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruiz, ha rebut directament de Suïssa  una documentació precisa que especifica que l’ex tresorer i ex senador del PP, Luis Bárcenas, ha arribat a tenir fins a 22 milions d'euros en diferents comptes bancaris de Suïssa.

Apa i Olé!

Encara sort que  Bárcenas va buidar el compte el 2009, després de ser imputat en el cas Gürtel i que més tard es va acollir a l’amnistia fiscal del ministeri d'hisenda espanyol, regularitzant així 10 d'aquests 22 milions d'euros. Molt llest el xiquet, si senyor. Molt llest

Dic jo que el ministre Montoro tindrà feina per aclarir l’enrenou. O no?

I que diu  la senyora de Cospedal  a tot això i davant l’allau de critiques que l’estan sepultant? Doncs que ...

Els 22 milions d'euros a nom de Bárcenas a Suïssa són "un tema particular" que "no té res a veure" amb el PP.

  

Que són un tema particular? Que no tenen res a veure amb el Partit Popular? Estarà de conya la senyora ministra, oi?

Vaig dir en el seu moment i torno a dir que si s'hagués conegut que jo tenia un compte a Suïssa hauria de dimitir. Ho segueixo pensant, no tinc cap compte a Suïssa, no el tinc ni el tindré, encara que per a alguns sigui molt normal tenir-ne.

Si jo fos una presidenta autonòmica amb un compte a Suïssa, hauria dimitit.

Un altra vegada senyora ministra? Un altra vegada acusant sense proves el president català. Comença a ser un xic pesadeta  la xiqueta! Li tindrà mania al nostre president per alguna qüestió concreta o li ve de vena?

Bé, el cert és que davant l’allau de peticions de dimissió que se li acumulen a la ministra damunt la taula, alguns diuen que no té perquè dimitir ja que ella amb les seves paraules, és referia a presidents autonòmics i no a tresorers (encara que siguin del PP)

Acabarem home! Ara ja entenc perquè no dimiteix!

De tota manera,  m’agradaria recordar-li a la senyora de Cospedal,  que la justícia va jutjar en el seu dia els delictes del  President Jaume Matas del PP i que aquest si que ostentava el càrrec de president autonòmic.

Dic jo, que es devia despistar la xiqueta i per això no va dimitir quan corresponia. O no?

Bé, el fet és que  avui el  diari 'El Mundo' (com no podia ser d’altre manera) diu que l’ex tresorer,  Luis Bárcenas , del partit popular va pagar sobresous en negre durant anys a part de la cúpula del PP i que distribuïa cada mes sobres amb quantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris executius, càrrecs públics i altres membres de l'aparell.

I deixeu-me aclarir que excepcionalment i sense que serveixi de precedent, el diari en qüestió, cita cinc fonts fiables del partit popular que subscriuen tals afirmacions.

Pos que bé!

El diari també assegura que aquesta pràctica que es va dur a terme des de l'època de l'Aliança Popular de Manuel Fraga, passant per la d’Aznar i que es  va perllongar fins al 2008,  es va acabar quan Cospedal i a instàncies del president del partit, Mariano Rajoy, que segons el rotatiu mai va cobrar res, en va parar el degoteig.

La secretària general defensa l’honradesa dels membres i dirigents del PP, tot dient que,

Aquest és un partit en el qual qui la fa, la paga.

Caram amb la senyora ministra!  Pot ser tinguin raó aquells que diuen que el #PPfapor.

També ha afegit que a ella, igual que molts, aquest cas li causa indignació.

Indignació?

Senyora de Cospedal, a mi també em causa indignació aquest assumpte, però per sobre de tot el que més indignació em causa és que ministres com vostè utilitzin diferents tipus de vares per tal de mesurar les coses. El que a mi com a catalana em causa indignació és que el partit popular utilitzi una doble moral per jutjar les situacions. El que a mi em causa indignació és que el partit popular prengui  posicions diferents segons l’imputat porti per nom Bárcenas i sigui del partit popular  o porti per nom Pujol o Mas i siguin per descomptat catalans. El que  a mi em causa indignació és que donin més crèdit un cas recolzat per esborranys i filtracions que un altre que és recolzat per un jutge acreditat.

Si senyora de Cospedal, si . A mi particularment, el que em causa mes indignació de tot això és la doble moralitat que utilitzen alguns per cobrir-se les espatlles. Una doble moralitat que alguns utilitzen... més que altres.