Recordeu quan el novembre passat i en plena campanya electoral catalana la Ministra
més ben pagada d’Espanya, la senyora de Cospedal , aterrava a casa nostra de
la mà de la senyora Camacho per pronunciar aquella memorable frase que tan
profundament va calar en els cors dels catalans i les catalanes.
“El PP quiere mucho a los catalanes”
per tot seguit i amb una gramàtica acuradament
expressada, etzibar-nos que,
¿Us imagineu que un president del PP en una
comunitat autònoma s'hagués sabut que ells o algú de la seva família o els seus
predecessors del mateix partit tenen diners fora o han evadit, s'han quedat
diners que no són seus i es parlés de comptes a Suïssa? Oi que jo ja hauria
hagut de dimitir?
Recordeu com se'ns va quedar el cos a molt de naltres
en veient com tota una senyora Ministra embrutava
unes eleccions democràtiques tot donant credibilitat a uns esborranys sempre
desapareguts i sempre sense autoria declarada que desprestigiaven i embrutaven sobre
manera i de la forma més matussera la imatge i el bon nom d'un altre polític en
plena campanya?