Llegeixo a l'Ara.cat que fins a 10 manifestacions estan previstes per a aquest 12 d'octubre, i que el conseller Espadaler està especialment preocupat
per la que faran els ultres més radicals a la plaça Espanya.
Home, doncs que voleu que us digui ...jo també estic
preocupada! Que uns quants ultres de la Falange, Nudo Patriota, Alianza
Nacional, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional es passegin pels
carrers de casa meva guarnits amb els vestits típics de l'època i airejant
alegrement les banderes
preconstitucionals que en altres temps no molt llunyans van embolcallar a molts
catalans... No em fa cap gràcia, no senyor.
Que la plataforma
Som Catalunya, somos España es manifesti aquest 12-O ho trobo collonut! Que
caram! Hi ha catalans que volen la independència
i altres no. N'hi ha que volen votar i altres que....deixem-ho estar.
El fet que aquesta plataforma es manifesti
familiarment pels carrers de Barcelona és en certa manera un valor afegit que
ens honora, doncs demostra que totes les opinions són ben rebudes a casa
nostra i que la legitimat de les idees no depèn del nombre de participants en
una manifestació sinó del tarannà conciliador i festiu amb què es manifesten. De
fet i fa molts anys, jo pensava que un
possible encaix de Catalunya dins d'aquesta
mil·lenària i envellida Espanya no era del tot una idea desgavellada, però la retallada de l'estatut,
els reiterats atacs a la nostra llengua, els continus
menyspreus del partit dels populars cap a la nostra terra i l'escanyament perseverant
en tots els àmbits de la nostra vida m'han fet reconsiderar la idea i és que
els anys m'han ensenyat que no hi ha res a fer amb aquesta Espanya mil·lenària i
malalta que tan poc ens estima i tan poc
ens considera. Igual que la tercera via, aquesta i al meu entendre,
també s'ha convertit en una via morta. I ves per on, aquests
mateixos que s'entesten dia rere dia, en maltractar-nos amb el seu menyspreu són els que al final m'han
convertit en el que ara sóc, una catalana que reivindica amb convicció el seu
dret a votar i si escau a marxar. I és que
caram ! Arribats a aquest punt, tant se me'n fot si pago amb euros o amb pollastres i si estic dins la Unió europea o dins l'estany de Banyoles. Tant se me'n fot
El que em sap greu de
veritat és que, el que hauria de ser una
festa per als que es volen manifestar pacíficament aquest 12 d'octubre per una Catalunya
espanyola, i que tenen tant dret com els que ens vam manifestar l'11 de
setembre passat però per unes
conviccions diferents, no puguin fer-ho tranquil·lament, i es que em permetreu
el comentari però veient la caterva d'autocars que han contractat els de la Falange
i els de la Democràcia Nacional entre altres, de ben segur atiats per les
rebaixes en els preus de l'autocar que algun ànima sensible i amiga de la pàtria
els ha facilitat, a mi em faria una mica
de recança portar-hi criatures.
Per si de cas i
aquest 12 d'octubre...amagueu criatures i ancians, que son delicats i venen els de la Falange!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada