Després de veure el
curt, et deixe, d’Ángel Puado, un Madrileny,
llicenciat en econòmiques, establert a Alacant i que treballa de bibliotecari,
el primer que m’ha vingut el cap és la imatge del meu cosí Juan, un manyo
cazurron i bonàs que no deixa de repetir-me que, los catalanes somos idiotas con todo eso del independentismo. Para que cojones quereis irós? Donde vais a estar mejor? I mentre vinga
a menjar gambes. Mira que sois raros los
catalanes i pesados ...però majos, eso si, majos.
Estimat Juan si t’ho
pogués expressar amb paraules...! De fet l’anhel de voler marxar d’aquesta Espanya
mil·lenària que tant ens estima i tant ens escanya s’ha convertit, si més no en el meu cas, en un desig tan crònic i enquistat que no puc treure-me’l
del cos ni expressar-ho tampoc amb mots. I és per això
que de tant en tant i quan algú és capaç de posar-li veu als meus pensaments
penso caram quina sort!
Us el recomano.
Després ja direu quelcom.
És exactament això. Marxem!
ResponElimina