L'arquebisbe de Pamplona diu que l'homosexualitat és una deficiència i que és pot tractar

Llegeixo a l'Ara.cat que l'arquebisbe emèrit de Pamplona, Fernando Sebastián Aguilar de 85 anys i que aviat serà nomenat cardenal ha afirmat a Diario Sur de Màlaga, que l'homosexualitat és una manera deficient de manifestar la sexualitat i que és possible normalitzar-la amb un tractament adequat.

Apa i Ole! De fet les seves paraules exactes van ser, 

L'homosexualitat és una manera deficient de manifestar la sexualitat. En el nostre cos tenim moltes deficiències. Jo tinc hipertensió, m'he d'enfadar perquè m'ho diguin? És una deficiència que he de corregir com pugui. Molts casos d'homosexualitat es poden recuperar i normalitzar amb un tractament adequat.

Un altre cop-...Apa i Ole!

Home, doncs que vol que li digui!  Amb tot el meu respecte a la cúria castellana i en particular a la catalana, que tot s'ha de dir, els té molt ben posats...s'ha passat una mica el senyor prelat! De fet i després de llegir les seves declaracions he corregut a parlar amb el meu amic Max, per si de res, per si de cas i per si volia que passés per la farmàcia a buscar-li algunes pastilletes que el curessin del seu mal. I el meu amic que és un bonàs i un tros de pa,  m'ha dit que no em preocupi, que el seu mal i a disgust d'alguns prelats, és crònic i no mortal.  Que no li molesta gaire i que pot fer vida normal però que de tant en tant surt algun idiota o algun curt de gambals i amb les seves declaracions el fa sagnar.

I m’ha mirat dolçament el meu amic Max. Ja està acostumat que el fereixen d’aquesta manera, he pensat. I després li he preguntat si no hi ha remei per al seu mal i ell m'ha contestat que  ja fa anys que les farmacèutiques estan al cas, estudiant aquesta rara infermetat de l'homosexualitat, però pel que es veu  l'únic remei que han trobat és escàs i surt molt car i no està a l'abast de tant malalt. I és que corren mals temps per a les collites i justegen les matèries primeres per aquest tipus de pastilles. Ha estat un mal any per l'esperança i escasseja l'autoestima i la bonança. Gairebé no és troba justesa i anem escassos de tolerància i de tendresa.

Doncs quin any, caram - penso. I em torna a mirar dolçament el meu amic Max. I jo somric com una idiota. El que jo donaria, penso,  perquè tots el mals d’aquest món portessin el seu nom i fossin com ell i d’aquesta mena.