Llegeixo a l'Ara.cat que el Tribunal Constitucional està dividit pel que fa declarar il·legal la
declaració de sobirania que va ratificar el Parlament català perquè alguns
consideren que podria tenir valor jurídic i altres no. Apa i Ole!
Que més els donarà!
El fet és que ja està fet i per més que
els magistrats li donin voltes a l'assumpte i el ministre Wert s'entesti a esborrar certes
parts de la nostra història en els seus llibres de text, la declaració ja és
cosa feta. Per això es diu declaració, caram!
Perquè ha estat declarada. Dic jo.
De fet és curiós
l’assumpte. Els magistrats conservadors són partidaris de declarar-la
inconstitucional, perquè consideren que podria tenir valor jurídic i en canvi els progressistes creuen que el debat sobre aquesta qüestió hauria de ser
polític i no jurídic. Dic jo que hauran estudiat en diferents universitats i és
per això que tenen punts de vista tan dispars.
D'altra banda la
vicepresidenta del govern espanyol, Santamaria, sentència taxativament que,
La declaració de
sobirania ha de ser anul·lada. Apa i Ole!
Tindrà la
vicepresidenta línia directa amb els magistrats del TC per ordenar les sentències?
Home, jo crec que no. De fet el TC és o
hauria de ser un òrgan independent sotmès tan sols a la Constitució i a les
seves lleis. Però vistes les ultimes sentències que han fet ha casa meva em
permetran els il·lustres magistrats d’aquest alt i digne tribunal que estigui
una mica escamada.
Pel que he llegit,
entenc que un dels principis fonamentals d'un Estat de dret i democràtic és la
separació de poders, i és per això que m'amoïna en gran manera que els membres
d'aquest tribunal siguin elegits pels
partits polítics. Sota el meu punt de vista i sense voler ofendre a ningú, ni
dubtar de la imparcialitat dels seus membres crec que tot plegat és una autèntica
aberració.
De fet el mateix
president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va militar al Partit Popular i
tenint en compte que dels dotze magistrats de l’Alt Tribunal hi ha sis que
volen tombar la declaració, cinc que la volen arxivar i que s’està buscant
substitut per al dotzè, per la mort de l’anterior,
entendreu que estigui amoïnada perquè si
fos el cas d’un empat, seria precisament el senyor Pérez qui hauria de dirimir,
i si ens basem en els seus antecedents
com a militant de l'esmentat partit.. ja hem begut oli els que pensem que la
justícia i la política haurien d'estar ben delimitades.
I és per això que
estic una mica amoïnada, perquè si els que han de jutjar les coses que afecten
casa meva, són o han estat militants del PP i són o han estat proposats pel PP,
tot i no dubtar de la seva honradesa i de la seva bona fe, em sembla impossible
que puguin ser del tot imparcials. I és que a més de magistrats són humans, que
caram! És com si a mi m'acusen d'avortar i això està penat. No serà el mateix
si el magistrat que em jutja és del PP i en especial si es diu Gallardón, que
si el magistrat és d'algun partit més liberal. Sens dubte m’aplicaran les
mateixes lleis i s'hi miraran per a resultar
imparcials però les creences pesen i la interpretació serà diferent per tant.
I jo em segueixo
preguntant... per què dimonis els
partits polítics han de triar als magistrats del Tribunal Constitucional? No
seria més democràtic i més racional que fossin els mateixos advocats i jutges
de l'Estat qui els triessin independentment dels governs i dels polítics? No aniria
la justícia més rapida i els ciutadans recobraríem la confiança en un tribunal
que ara per ara i sense dubtar de la seva honradesa, ens amoïna una mica?
Dit això amb tot el
respecte que em mereixen els Magistrats de l’Alt Tribunal.
estic completament d'acord. Ta mare
ResponEliminaAquest és el moll de l'os; la 'democràcia' dels espanyols que manen.
ResponElimina