És innegable que a
hores d'ara el galliner polític i mediàtic espanyol està esvalotat més enllà de
"tot dubte raonable". Que si els comandos separatistes posen llaços grocs i les brigades nocturnes del Cs els treuen, que si els independentistes
hem d'estar agraïts per poder manifestar-nos a Madrid i que els de la Xusmapol
no ens peguin bastonades. Que si la Junta electoral, sempre tan pesadeta,
censura els llaços grocs a una parella de gegants (no és broma) i també vol que
es treguin estelades i llaços de tots els edificis públics. Que si l'alcaldessa
Colau els treu i el President Torra no. Que si els del Tribunal d'en Marchena
estan preocupats perquè els hi cauen els arguments a marxes forçades en aquest
judici farsa que aviat els hi explotarà, si no li netegen la cara, amb Fairy o
el que sia, tant se val. Que si Vox demana prohibir alguns partits en funció de
la seva ideologia i per avalar aquesta premissa fitxa per les seves llistes a tres o quatre generals
franquistes, que si els del PP per contrarestar tanta hormona patriòtica
fitxa un ex Teniente General com a cap per
a Melilla i per acabar d'arrodonir tal desgavell d'espanyolitat també fitxa a la
Cayetana Álvarez de Toledo, d'antiga soca, per a ser número u a Barcelona, segurament perquè
el seu major assoliment ha estat arribar a la seva edat i no parlar català, que
si els del Cs no volen ser menys i continuant amb el sainet fitxen per a les seves llistes un advocat de l'Estat cessat per haver defensat el delicte de rebel·lió en el procés català. Ai caram,
tot plegat un sense viure i un disbarat.
Tanmateix no són
pas aquestes bajanades les que més em fascinen d'aquest joc de cadires, sinó la
guerra de les banderes que es porten entre ells. Una guerra cruenta i nècia que
els defineix molt bé. De fet la conclusió que se'n pot extreure és obvia, tots
ells han abandonat les persones per embolcallar-se amb les banderes.
Potser per això
cada vegada que els sento parlar em ve al cap la comparsa de Cadis , Los
angeles de la Guarda, i la seva cançó “Me la Sudan las banderas”
“Cuando se acabe la
fiesta de la espada y la muleta y cuando no quede nadie enterrado en las
cunetas, entonces ve donde quieras, saca tu trozo de tela y presume de bandera”
O també una altra Chirigota de Cadis que diu entre altres perles,
O també una altra Chirigota de Cadis que diu entre altres perles,
"Tú, que enarbolas tu bandera con más orgullo que nunca y hasta las tripas te
arañan cuando quieran romper España, ahora des de Cataluña, eso si te toca los
cojones, que en tu nación hay gente que grita fervientemente que ellos no son
españoles"
Un Apa i Olé ben
gran per a ells!
