Me la suen les banderes

És innegable que a hores d'ara el galliner polític i mediàtic espanyol està esvalotat més enllà de "tot dubte raonable". Que si els comandos separatistes posen llaços grocs i les brigades nocturnes del Cs els treuen, que si els independentistes hem d'estar agraïts per poder manifestar-nos a Madrid i que els de la Xusmapol no ens peguin bastonades. Que si la Junta electoral, sempre tan pesadeta, censura els llaços grocs a una parella de gegants (no és broma) i també vol que es treguin estelades i llaços de tots els edificis públics. Que si l'alcaldessa Colau els treu i el President Torra no. Que si els del Tribunal d'en Marchena estan preocupats perquè els hi cauen els arguments a marxes forçades en aquest judici farsa que aviat els hi explotarà, si no li netegen la cara, amb Fairy o el que sia, tant se val. Que si Vox demana prohibir alguns partits en funció de la seva ideologia i per avalar aquesta premissa  fitxa per les seves llistes a tres o quatre generals franquistes,  que si els del  PP per contrarestar tanta hormona patriòtica fitxa  un ex Teniente General com a cap per a Melilla i per acabar d'arrodonir tal desgavell d'espanyolitat també fitxa a la Cayetana Álvarez de Toledo, d'antiga soca,  per a ser número u a Barcelona, segurament perquè el seu major assoliment ha estat arribar a la seva edat i no parlar català, que si els del Cs no volen ser menys i continuant amb el sainet fitxen per  a les seves llistes un advocat de l'Estat cessat per haver defensat el delicte de rebel·lió en el procés català. Ai caram, tot plegat un sense viure i un disbarat.

Tanmateix no són pas aquestes bajanades les que més em fascinen d'aquest joc de cadires, sinó la guerra de les banderes que es porten entre ells. Una guerra cruenta i nècia que els defineix molt bé. De fet la conclusió que se'n pot extreure és obvia, tots ells han abandonat les persones per embolcallar-se amb les banderes.

Potser per això cada vegada que els sento parlar em ve al cap la comparsa de Cadis , Los angeles de la Guarda, i la seva cançó “Me la Sudan las banderas”

“Cuando se acabe la fiesta de la espada y la muleta y cuando no quede nadie enterrado en las cunetas, entonces ve donde quieras, saca tu trozo de tela y presume de bandera”

O també una altra Chirigota de Cadis que diu entre altres perles,

"Tú, que enarbolas tu bandera con más orgullo que nunca y hasta las tripas te arañan cuando quieran romper España, ahora des de Cataluña, eso si te toca los cojones, que en tu nación hay gente que grita fervientemente que ellos no son españoles"

Un Apa i Olé ben gran per a ells!