El TSJC diu que si un sol alumne ho vol, les classes hauran de ser en castellà

Llegeixo a la Vanguardia que el TSJC exigeix que si un sol alumne ho desitja, las classes hauran de ser en castellà.

Apa i Olé!

Amb tot el meu respecte...que s'han tornat bojos els jutges del Tribunal català? perquè si no, no s'entén que obliguin per decret als altres 25 o trenta alumnes de la mateixa classe a estudiar les matèries en castellà. Segons ells, no hi ha cap norma que garanteixi el dret a rebre l'ensenyament exclusivament en una de les llengües oficials. És a dir que després de trenta anys de democràcia tornem a les èpoques franquistes i pel que es veu em treuen el meu dret a triar en quina llengua han d'aprendre els meus fills les lleis de la vida. El mateix dret que ja fa molt temps em vam treure a mi i que em va obligar a estudiar en castellà.

I tot això perquè només 17 famílies dels milers que habitem Catalunya ho sol·liciten? I la resta que? Ens hem de fotre? Estarà contenta la senyora Alícia Sánchez Camacho, la primera en presentar un recurs contra la nostra manera de fer la immersió lingüística i de pas muntar tal pollastre que ni els mateixos jutges s'aclareixen. I justificant-se amb frases tan memorables com

No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills.

No hi ha llibertat a Catalunya per triar la llengua en què volen els pares per als seus fills.

Conec casos en què els nens es declaren independentistes perquè si no ho fan són considerats feixistes.

I ara va i afegeix que no sap  si ho tornaria a presentar, perquè les condicions són diferents.

Haver-ho  pensat abans caram, que miri la què ha liat!

I tot això dit amb el respecte que em mereixen els magistrats del TSJC i la senyora Alícia, que després la liem i apa!