Catalunya: Joc de minitrons

De tant en tant i sense que serveixi de precedent, llegint els diaris o escoltant la televisió trobes alguna joia que no té desperdici. És el cas de la carta d’Enric Casulleras a Don Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón que ja vaig comentar a un altre post  i ara, la descripció que  fa Sergio Jiménez a la Vanguardia sobre la situació dels emprenedors a la Catalunya actual. Us la recomano! Especialment a aquells que han llegit el llibre “Joc de trons”. Segur que després de llegir la carta trobaran moltes similituds amb la realitat catalana. El meu agraïment a aquest subscriptor de Sant Feliu de Llobregat, que amb la seva carta m’ha recordat que jo també formo part de la formidable fantasia èpica que vivim actualment molts catalans, siguem emprenedors o no.

A principis del segle XXI, un Regne del sud d'Europa, estava dividit en disset miniregnes. Després de vuit llargs anys d'hivern, tot el territori es trobava assolat. Les arques de tots els reis estaven buides i l'economia agonitzava. Alguns agosarats aventurers, anomenats els Emprenedors, agrupats principalment al nord del regne, s'esforçaven per crear riquesa, lluitant per tirar endavant  els seus projectes.

Tanmateix, l'Administració del regne i de cada miniregne intentava com fora mantenir els seus privilegis posant traves a tort i a dret en el camí dels Emprenedors i llençant contra ells tot el seu aparell de lleis, normatives, impostos i burocràcia. I així és com molts d'aquests Emprenedors anaven caient abans de poder posar en marxa els seus projectes. A més, l'Administració comptava amb  un poderós exercit de Funcionaris amb els què es recolzava per impedir l'èxit dels Emprenedors.

Així que vistes les coses, un dels reis del Nord va decidir aixecar un mur per  protegir-se de la mesquinesa dels altres reis que tenien exercits més poderosos. Però els Emprenedors dubtaven. Haurien de donar suport a la construcció del mur o aquest fet  empitjoraria més la situació?

Així acaba la primera temporada. S'admeten idees per a la segona.

Sergio Jiménez

Home, doncs jo crec que el mur es una bona idea sempre que es faci ”a la manera catalana". Amb rauxa i seny. De fet demà mateix, 11 de setembre, farem la primera prova i posarem els ciments.

I no patiu per la falta de maons que en tenim de sobres! Tal com van les coses els haurem de posar en doble i triple filera. Jo personalment donaré suport al mur i demà mateix em convertiré en un dels milers de maons que conformaran la via catalana. El primer mur  fet de carn, suor i anhels en comptes de maons. Caram amb els catalans! Crear un mur ...I sense maons! Perquè després diguin que no som emprenedors!