Una jutge li treu a una mare la custòdia de la seva filla perquè aprendre català és perjudicial per a la nena?

Apa i Ole! Ja se m’han tornat a atragantar les postres mentre escoltava a TV3 que una jutge de Tenerife li ha tret a una mare canària la custòdia de la seva filla de 4 anys perquè ara que esta vivint a Ripollet, ha trobat feina i les dues s'han integrat perfectament,  no ha demostrat prou que l'aprenentatge del català no estigui suposant un escull en l'evolució de la seva filla i per tant prefereix que aquesta torni amb el seu pare que segons sembla està a l'atur i té més disponibilitat horària

Amb tot el meu respecte Senyoria....és que s'ha begut l'enteniment?

Tant han canviat les lleis en aquesta Espanya mil·lenària que tant ens estima i tant ens escanya perquè els que ara venen a treballar a casa hagin de demostrar que aprendre català no és perjudicial per a la seva salut i per la dels seus infants? I que passarà quan el pare trobi feina i la seva disponibilitat horària minvi? Li tornaran la custòdia a la mare ? Haurà de deixar  aquesta dona la feina i tornar a Canàries per ingressar un cop més a les cues de l'atur i poder així recuperar la seva filla? A partir d'ara serà un mèrit estar a l'atur per tenir la custòdia dels fills?

De fet, en aquesta resolució judicial que sens dubte crearà precedent,  la jutge Maria de la Paloma Gàlvez, a part de cobrir-se de glòria, apunta que davant la falta d'entesa dels pares sobre la custòdia de la filla, cal preservar l'interès superior de la menor.

L'interès superior de la menor ...? Però que diu dona, que diu! De quin dimonis d'interès estem parlant?

I per acabar-ho d'adobar la jutgessa en qüestió, continua argumentant que com  la nena ha anat a viure a una comunitat definida per unes característiques especials d'integració en aquest cas a més de l'adaptació normal a un canvi de territori o de costums cal afegir la dificultat d'haver d'aprendre una llengua, el català, que de tots és conegut que es fa servir per gran part de la societat catalana, així com per les escoles.

Apa i Ole!  Pos si senyora jutge, si  que és veritat, i ens declarem culpables.  Aquí,  qui més i qui menys parla aquesta estranya llengua. Vés, que hi farem! Però no s'amoïni....per tota la resta som gent d'allò més normaleta. Crec. O no? Vés a saber!

El cert és que jo ja no entenc res de res. Ara resulta que la mare que estava a l'atur,  per fi troba feina a Ripollet i per tal de donar-li una vida com cal a la nena la porta aquí, s'integren de meravella i la senyora jutgessa de Güímar, basant-se en no sé què i en no sé quants,  considera en la seva sapiència que la nena estarà millor amb el pare que està a l'atur  i té més disponibilitat horària que amb la mare que treballa. Pos val!

Suposo que l'interès superior a què es refereix la senyora jutgessa serà privar la nena de les abraçades de sa mare i de pas protegir-la d'aquesta, la nostra horrible llengua, que li mormola riallera a cau d'orella i que l'adoctrina en  qüestions paganes.

Bona sentència Senyoria, bona sentencia. Segur que sentara precedent

Dit això amb tot el respecte que em mereix la seva persona